Ja ha sortit el número 17!

Us convidem a llegir l'últim número de la revista. Ja teniu lectura per a l'estiu!

Despedida dels alumnes de 2n de batxillerat

Moments per recordar...

Butlletí de notícies (III)

Titulars: Premi Lobo de Oro | Víctor Catalan, guanyador del 1r Premi de Recerca de la UIC | Letzy Quiróz, finalista del premi Water Price Junior
Veu: Arantxa Sánchez

Butlletí de notícies (II)

Titulars: Xerrada de Darwin | Robots i autòmates
Veus: Montse Prado, Cristina Urbano i Pedro Palomino

Butlletí de notícies (I)

Titulars: Xerrada de Tossa | Guanyador de la wii
Veus: Montse Prado, Melania Sances i Cristina Urbano

Víctor Catalan:“SÓC UN ESTUDIANT MÉS I, QUAN ARRIBI A LA UNI SERÉ UNA ALTRA VÍCTIMA MÉS DELS PROFESSORS”

El febrer de l’any passat, la Generalitat de Catalunya va elaborar un projecte per comunicar Blanes i Lloret amb transport públic: un tren, bus, o fins i tot un metro lleuger. Però, el projecte va ser desestimat perquè cap d’aquests mitjans era viable econòmicament.

Víctor Catalan, alumne de batxillerat a l’IES Serrallarga, va decidir fer el seu treball de recerca sobre aquest tema. I va dissenyar el “Tramtordera”, un tren-tramvia que comunica el centre de Blanes amb Lloret i Palafolls, molt més rendible i senzill que un tren, i igual d’eficaç. Aquest projecte ha estat el guanyador de la cinquena edició del Concurs Preuniversitari de la Universitat Internacional de Catalunya. 

Des d’aquí, recolzem la seva idea, i esperem que es realitzi aquest projecte tan innovador i útil per als ciutadans.

El Treball de Recerca és una feina complexe...

En el Treball de Recerca et demanen que aprofundeixis en un tema concret, que facis un treball d’investigació..., i jo vaig fer això. Vaig tenir una idea, i a partir d’aquí, vaig fer una recerca sobre trens i tramvies, vaig demanar informació als ajuntaments i a la Generalitat, vaig dissenyar el projecte del tren-tramvia i en vaig treure conclusions. 

Sabem que el Treball de Recerca es presenta a principis d’any, però quan vas trigar a fer-lo?

Vaig començar el treball el febrer de l’any passat i vaig acabar-lo el desembre. Finalment, el gener el vaig presentar.

Vas demanar ajuda a algun expert?

Vaig demanar ajuda a professors del Sa Palomera, professors del Serrallarga, i a uns quants enginyers que em van aconsellar en les parts més difícils i polèmiques del projecte. He tingut ajuda de dos tipus: acadèmica i moral. També val a dir-ho. 

Tenies aquest projecte en ment des de feia molt de temps?

No, no, què va! Els de 1r de batxillerat tenen sempre un dilema per escollir el tema del treball de recerca, ja que és un treball que tindràs a sobre durant més de mig any, i has de trobar una cosa que realment t’agradi i que t’engresqui, ja que si no, si t’avorreix o no l’agafes amb ganes, pot convertir-se en un veritable malson. Jo vaig tenir la sort que se’m va ocórrer un tema que m’ha agradat i amb el qual he après moltíssim.

Quins programes informàtics has utilitzat? 

Doncs sobretot em vaig haver de barallar amb l’Autocad. És un programa de disseny amb el qual es fan plànols i maquetes. No en tenia ni idea, i com que m’agradaria estudiar arquitectura, i és un programa indispensable per fer aquesta carrera, el treball de recerca em va servir d’excusa per aprendre a fer-lo anar. A més, he utilitzat fulls de càlcul per fer els números i comptabilitzar altres aspectes més tècnics dels projecte (velocitats, temps de trajectes, freqüències).

No tothom guanya un premi per un Treball de Recerca. Creus que has arribat lluny?

No, no crec que hagi arribat lluny, ja que jo vaig fer un Treball de Recerca i m’han donat un premi, perquè el meu treball és una mica diferent.

Quin ha estat el premi?

El premi ha estat el 100% de la matrícula del primer any a la Universitat Internacional de Catalunya, un ordinador portàtil per a mi, més una PDA per a la tutora del meu treball, i un xec per a l’institut.

Sabem que has sortit a la premsa. T’han pressionat molt, els mitjans de comunicació?

No, només m’han demanat informació i explicacions sobre com havia plantejat el meu treball, ja que la comunicació entre Blanes i Lloret és un problema del qual es parla moltíssim.

Quin és el medi més prestigiós que t’ha entrevistat?

El diari de més difusió que m’ha entrevistat és El Mundo, però a mi m’ha fet més il·lusió que s’interessin pel treball els mitjans de comunicació locals o de la zona, com Ràdio Marina, perquè la gent té més accés a una entrevista d’un mitjà de la zona que no una entrevista d’El Mundo.

Creus que t’obrirà moltes portes d’ara endavant?

Je je je, de cap manera... Sóc un estudiant més i, quan arribi a la “uni”, seré una altra víctima més dels professors, així que el fet que m’hagin donat un premi no crec que tingui res a veure que se m’obrin més portes...

Tens intenció de patentar el projecte?

De moment, no el vull patentar (diu rient). Però tinc diverses reunions amb els alcaldes de Blanes, Palafolls, Lloret i Tossa, i he anat a presentar el projecte a algun partit polític. 

 

 Ignasi Navarro

Borja Meléndez

 

La immortalitat:CIÈNCIA FICCIÓ O AVENÇ MÈDIC?

Fa uns dies, en Salvador Macip, un jove blanenc autor de nombroses novel·les i doctor en genètica molecular, va visitar el nostre centre per fer una xerrada als alumnes de 1r i 2n de batxillerat de la branca de ciències, sobre el càncer i el seu nou i primer llibre de divulgació científica, Immortals, sans i perfectes, publicat el setembre de 2008.

En Salvador va néixer a Blanes el 1970, i va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, on més tard es va doctorar. Després, es va traslladar a New York per fer recerca sobre el càncer a l’hospital Mount Sinai. Des del 2008, continua les seves investigacions a la Universitat de Leicester del Regne Unit. 

La xerrada va tractar sobre els nous descobriments de la ciència i els avenços de la tecnologia aplicada a la ciència. També va parlar sobre les cèl·lules (com es poden obtenir, quins usos tenen actualment...) i a més sobre el càncer, ja que encara s’està investigant el perquè les cèl·lules es converteixen en tumors. Altres temes que es van tractar a fons van ser la mort, l’envelliment i la possibilitat de renovar les cèl·lules per aconseguir ser immortals.

Els alumnes van trobar la xerrada molt interessant, tot i que a més d’un el tema no li semblava prou atractiu. En general, l’explicació els va semblar massa llarga, però tots afirmen que es nota que en Salvador és un home intel·ligent, i sap de què parla.

CITES

Si tots els fumadors ho deixessin, es podria evitar gairebé un de cada tres càncers al món, molt més del que el millor dels fàrmacs pot arribar a prometre.

Totes les cèl·lules tenen una mena de rellotge intern (els telòmers) que va comptant el pas dels anys.

Veure la televisió és dolent per als nostres telòmers.

Encara que d’entrada soni fantasiós, hi ha investigadors que creuen fermament que no tan sols podem frenar l’envelliment, sinó vence’l del tot.

 

Pedro Palomino

Omar Pascual

Galícia

La setmana del 29 de març al 3 d’abril, una part dels alumnes de batxillerat vam marxar de viatge de fi de curs a Galícia. Per desgràcia, aquest ha estat el nostre últim viatge, del qual ens emportem molts bons records. Ningú no dubtaria a repetir-lo.

Per molts de nosaltres va ser un viatge inoblidable, ens ho vam passar genial. I és clar, vam viure moltes anècdotes: A l’anada vam viatjar 20 hores en autobús, perduts per petits poblets gallecs, cansats i amb ganes d’arribar per fi a l’hotel. Un de nosaltres es va quedar tancat al lavabo d’una habitació, amb una porta sense pom, un altre va posar la mà... a les ortigues!, una clau va quedar oblidada dins d’una habitació, una càmera perduda va ser recuperada, etc. Van ser nits senceres d’habitació en habitació, de festa en festa, corredisses pels passadissos, i també grans caminades fins al supermercat de l’altra punta del poble i per les botigues de roba. Ens van acompanyar uns professors genials i dels quals no tenim cap queixa, al contrari, estem molt contents que vinguessin i que ens donessin tanta llibertat. La Loli, la guia que ens obligava a sentir els seus CD en tots els trajectes, i el Manolo, el conductor de l’autobús, són dues grans persones.

Durant aquesta fantàstica setmana, vam visitar les Rias Baixas i les Rias Altas, passant per Santiago de Compostela, La Corunya, Finisterre, Pontevedra i molts poblets mariners de la costa de Galícia. 

No hi ha dubte, ha estat una gran experiència!

 

Clara Aguirre, 1r batxillerat

ROBOTS I AUTÒMATES

Del 2 al 16  de maig, un grup d’estudiants de cicles formatius de Txèquia, Polònia i Alemanya han fet una estada al nostre institut amb alumnes i professors d’Automatització Industrial, per tal de treballar en el control d’autòmates programables. El mes de març, dos alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Instal•lacions elèctriques van fer una estada de 20 dies a Raciborz (Polònia), durant els quals van aprendre a treballar amb programes de disseny gràfic i en la programació d’un robot.

Aquests intercanvis formen part d’un projecte Comenius que finalitzarà el 2010.

SWEDEN (13-20/12/08)

06:00h. Sortim de l'estació de Blanes amb molts nervis i ganes d'arribar a la nostra destinació desitjada. Tots sabem que ens espera un llarg trajecte, ja que Estocolm és a uns 3.000 km de Barcelona, tot i així, no ens importa endinsar-nos en el viatge.
Després d'un trajecte llarg de més de vuit hores, per fi vam arribar a Gävle, a l'escola on ens esperaven tots els suecs i els seus pares. Encara recordàvem les cares dels suecs de l'any anterior. Familiaritzar-nos amb uns de nous no era massa fàcil. Van ser molt atents. Ens van organitzar jocs típics del país per divertir-nos junts una mica. Finalment, cadascú va marxar a casa de la seva parella d'intercanvi, a conèixer la resta de la família i a descansar, ja que en unes hores ens esperava un gran dia!
L’endemà el vam passar en un lloc que és com El Vilar. Ens vam atipar de franckfurts i, com si mai haguéssim pujat a un trineu, ens vam tirar repetidament per les muntanyetes de neu.
La resta de dies van ser molt rutinaris, anàvem a classe, menjàvem a l'institut, anàvem a passejar al centre de Gävle i després a fer diferents activitats, com ara patinar sobre gel o a banyar-nos al balneari. Només el dia que vam anar a visitar la capital, Estocolm, va ser diferent.
El comiat no va ser tan sentit com el de l'altra vegada, tot i així, va ser emotiu, perquè sabíem que no tornaríem a tenir l'oportunitat de viure una experiència com aquesta.
24.00h. Arribem a l'estació d'autobusos esgotats, però satisfets d'haver passat sis dies d'emocions, de rialles, de noves experiències...

David Fortes
Dolors Ruiz