Em dic Gracjan Tomasz Geppert. Vaig néixer el 15 d’octubre de 1996, a Nowa Sól (Polònia). Vaig emigrar a Espanya fa quatre anys (2008). Però no vaig venir directament a Catalunya. Primer vaig viure a Àvila fins el juny del 2011. Quan vaig arribar a Àvila no sabia res de castellà, però no em va costar gens aprendre’l. Allà vaig tenir molts companys i vaig fer alguns amics.

Quan vaig arribar a Àvila em vaig trobar amb un paisatge despullat, sense arbres. A Polònia vivia en una zona molt humida, així que em va sorprendre que no hi hagués tant de verd allà. A Polònia hi havia molt de boscos i els vaig trobar a faltar, però em vaig adaptar.
En arribar a Blanes, no coneixia ningú, fins que he començat aquest curs. M’he adaptat a la meva classe sense problemes. Els meus companys m‘ajuden si no entenc alguna cosa, i els professors són molt bons amb mi.
Un altre shock. Comparat amb Àvila, Blanes és molt més verd. No li falta res: m’agraden els seus boscos i la barreja de mar i muntanya. Es poden practicar tot tipus d’esports. Espero no haver de canviar de ciutat de nou, perquè hi estic molt a gust aquí.

Gracjan Tomasz Gepper

Bon Nadal a tothom!

Felicitats, artistes!
Enguany la felicitació de Nadal del Serrallarga és una mostra del treball interdisciplinar que des de les àrees de Llengua Catalana i d'Educació Visual i Plàstica han realitzat els alumnes del 2n d’ESO B i 2n d’ESO C.
La idea ha consistit a fer un abecedari poètic il·lustrat que se centra en el motiu de l’hivern o del Nadal. Cada alumne ha triat una lletra que és la inicial d’una paraula clau a partir de la qual ha construït una frase poètica servint-se de recursos com l’humor, la ironia o els jocs de paraules. Finalment, cadascú ha reflectit el sentit del text en una composició plàstica, amb textures diferents.
Els resultats d’aquesta activitat s’han exposat a la biblioteca del centre des del 7 fins al 22 de desembre i els dos treballs més votats entre els mateixos alumnes han rebut un obsequi. Les afortunades han estat la Mireia Colomer (2n C) i la Soraya Urbano (2n B), però l’experiència ha demostrat que tenim molts “artistes totals” a les nostres aules i és que la millor recepta contra la tristor i la desesperança és la imaginació.

Anna Rosell (professora de Llengua catalana i Literatura)


Tallers i xocolatada


Concert de Nadal

Preparats per a les activitats de Nadal!

activitats_nadal2011

Dia de convivència a Sant Francesc

Stop motion: ¿Qué sucedería si los objetos cobraran vida?

Jesús Cruz, alumne de batxillerat, és l'autor d'aquest stop motion.

 

Setmana de la Ciència

Vam desxifrar un missatge en Braille

No sabíem en què consistia el llenguatge Braille, però gràcies a l’Empar, una mediadora de la ONCE, ara coneixem moltes coses sobre la discapacitat visual, per exemple, que la ceguera pot ser congènita (quan es neix cec) o adquirida (quan es contrau després de néixer). També vam aprendre alguns secrets del codi braille.  L'Empar va fer una xerrada-taller molt original, ja que ens va mostrar alguns materials didàctics amb els que instrueixen els nens cecs o amb poca visió. A més, entre tots vam desxifrar un missatge escrit en braille. Va ser molt divertit!



Maitane Fernández
Mar Gibernau
Vitoria Risgenko

QUAN ACABA UNA VIDA, EN COMENCEN SIS

Saps què és la Marató de TV3? Saps que gràcies a aquesta iniciativa pots ajudar a salvar vides?

La Marató de TV3 és un projecte solidari que té com a objectiu aconseguir diners per destinar-los a subvencionar investigacions científiques de malalties que, de moment, no tenen una curació definitiva.

Tota aquesta informació tan important va arribar a nosaltres a través d’una xerrada que ens va fer l’Enric Font (psicòleg solidari i col·laborador de la Marató de TV3) per fer-nos entendre que, per molt lluny que tinguem aquestes malalties, en realitat, les tenim més a prop del que ens pensem. Molta gent està lluitant, dia a dia, per poder viure.

L’any passat van col·laborar per fer possible l’estudi de les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Saps on es destinaran els diners aquest any? Doncs bé, serviran per col·laborar en la regeneració i transplantació d’òrgans i teixits. Ja fa més de quaranta anys des que es va fer el primer transplantament, des d’aleshores, ençà, gràcies a aquesta tècnica molta gent ha pogut continuar la seva vida. Sens dubte és un projecte que val la pena!

PER SABER-NE MËS

Una persona que ha patit un transplantament guanya aproximadament 10 anys de vida.

No només es trasplanten òrgans, també es poden trasplantar cèl·lules, com és el cas de la medul·la òssia.
El 85% de les famílies estan disposades a ser donants.
Del 6 a 10% de persones no aconsegueixen el transplantament i moren degut al dèficit de donants.
El 98% de transplantaments són exitosos.
Una mort pot salvar 6 vides.


Maitane Fernández

Mar Gibernau

Victoria Risgenko

Stefanie Janke: "Berlin, tot i que Blanes és molt bonic"

Stefanie Janke és auxiliar de conversa i treballa dins del Pla Experimental de Llengües Estrangeres (PELE). Prové de Berlin (Alemanya). És la primera vegada que ve a Catalunya. Ajuda als professors titulars de 1r fins a 4t d’ESO i també d'alguns cicles. Fa classes d’anglès i alemany.



Tens experiència com a professora?
No, és la primera vegada que dono classe a un institut.

És difícil ensenyar als joves?
-Sí, ja que els joves només busquen divertir-se i pocs estudien de veritat.

Els professors t’ajuden en allò que has de fer?
-Sí, ho fan molt bé. Els dilluns tenim una reunió per parlar de la feina que haig de fer i també parlem sobre l’actitud dels alumnes.

Quins dies vens?
-Els dilluns, dimecres, dijous i divendres pel matí.

En què consisteix la teva feina?
-Doncs, quatre dies a la setmana faig conversa amb alumnes, perquè aprenguin l'anglès oral i ajudo els que més els costa la gramàtica.

Quants idiomes parles?
-Parlo anglès, alemany, espanyol i una mica de francès.

On has aprés l'espanyol?
-Vaig anar a estudiar-lo a Oviedo i a Salamanca. Aquí també m’ajuden amb paraules que no entenc.

Trobes a faltar als amics d'allà?
-Sí, els meus amics de la universitat.

Blanes o Berlin?
-Berlin, tot i que Blanes és molt bonic.


................................
El Pla Experimental de Llengües Estrangeres de cada centre educatiu és una oportunitat de millorar la llengua estrangera, sigui en anglès, francès, italià o alemany. Té com a finalitat donar suport a l’aprenentatge per projectes, i  a les pràctiques orals. S'emmarca dins el projecte lingüístic del centre i està aprovat pel claustre de professors i el Consell Escolar, amb el compromís de donar-li continuïtat.

Joan Sánchez Pérez

Ivan Caño: "No m'ho havia pensat mai que guanyaria"

L’Ivan Caño és un noi de 15 anys estudiant de 4t d’ESO i que ha estat guardonat amb el Premi Núria Tudela i Penya que atorga la revista Auriga, especialitzada en el llegat grecoromà a Catalunya, pel seu treball “Adaptació teatral i anàlisi de l’enfrontament entre Licàon i Aquil·les”. Tot va començar quan un dia la professora de l'optativa “Cultura Clàssica” li va proposar de presentar el seu treball final al premi.

De què tracta el teu treball? 

El meu treball és una anàlisi i una dramatització del fragment que relata l'enfrontament entre Licaó i Aquil•les, de La Ilíada d’Homer. Concretament, és un fragment del Cant XXI.

I què o qui et va impulsar a triar el tema?
Vaig llegir La Ilíada, i com havíem de fer un treball per l'optativa de “Cultura Clàssica”, vaig pensar a fer alguna cosa que hi estigués relacionada. El tema el vaig decidir jo, però la professora Montse Nogueras em va ajudar una mica.

Pensaves que guanyaries el premi ?
No m'ho havia pensat mai , ja que competia amb treballs de recerca de batxillerat.

L'any passat vas guanyar el premi Josep Pla que otorga l'institut Martí Carreras de Palafrugell. De gran et veuries escrivint novel•les o altres tipus de llibres?
M'agradaria escriure, ja que m'agrada molt la literatura, però encara no tinc clar el meu futur.

La Ilíada es una epopeya escrita per Homer que relata la guerra de Troya. És del segle VIII a.C.

A continuació, reproduïm un fragment del treball:

Aquil•les amb pas decidit, mirada impenetrable, front arrugat per l’ànim de venjança i les robes tacades de sang, camina entre canyissos que ens indueixen a suposar la proximitat del riu Escamandre.
L’heroi du un bell escut amb múltiples representacions gravades penjat de l’esquena, la llança la porta amb la mà contrària a l’escenari i porta la mà agafada a la beina de l’espasa, que du penjada de la cintura, representant així el seu ànim de lluitar i d’arravatar vides.
De cop i volta, sorgint de enmig dels canyissos i del riu, apareix Licàon. La diferència entre l’heroi aqueu i el fill de Príam es considerable: mentre el primer du robes i armes lluents, l’altre va nu d’armes, sense casc i sense llança. També l’expressió de la gesta d’Aquil•les és confiada i segura, mentre que la de Licàon es agitada pel terror i fatigada després d’haver intentat fugir pel riu.

Pau Caño