La PUÇA (PUblicació amb traÇA)

2012-01-17T13:07:00.002+01:00

Em dic Gracjan Tomasz Geppert. Vaig néixer el 15 d’octubre de 1996, a Nowa Sól (Polònia). Vaig emigrar a Espanya fa quatre anys (2008). Però no vaig venir directament a Catalunya. Primer vaig viure a Àvila fins el juny del 2011. Quan vaig arribar a Àvila no sabia res de castellà, però no em va costar gens aprendre’l. Allà vaig tenir molts companys i vaig fer alguns amics.

Quan vaig arribar a Àvila em vaig trobar amb un paisatge despullat, sense arbres. A Polònia vivia en una zona molt humida, així que em va sorprendre que no hi hagués tant de verd allà. A Polònia hi havia molt de boscos i els vaig trobar a faltar, però em vaig adaptar.
En arribar a Blanes, no coneixia ningú, fins que he començat aquest curs. M’he adaptat a la meva classe sense problemes. Els meus companys m‘ajuden si no entenc alguna cosa, i els professors són molt bons amb mi.
Un altre shock. Comparat amb Àvila, Blanes és molt més verd. No li falta res: m’agraden els seus boscos i la barreja de mar i muntanya. Es poden practicar tot tipus d’esports. Espero no haver de canviar de ciutat de nou, perquè hi estic molt a gust aquí.

Gracjan Tomasz Gepper

Bon Nadal a tothom!

2011-12-22T00:30:00.013+01:00

Felicitats, artistes!
Enguany la felicitació de Nadal del Serrallarga és una mostra del treball interdisciplinar que des de les àrees de Llengua Catalana i d'Educació Visual i Plàstica han realitzat els alumnes del 2n d’ESO B i 2n d’ESO C.
La idea ha consistit a fer un abecedari poètic il·lustrat que se centra en el motiu de l’hivern o del Nadal. Cada alumne ha triat una lletra que és la inicial d’una paraula clau a partir de la qual ha construït una frase poètica servint-se de recursos com l’humor, la ironia o els jocs de paraules. Finalment, cadascú ha reflectit el sentit del text en una composició plàstica, amb textures diferents.
Els resultats d’aquesta activitat s’han exposat a la biblioteca del centre des del 7 fins al 22 de desembre i els dos treballs més votats entre els mateixos alumnes han rebut un obsequi. Les afortunades han estat la Mireia Colomer (2n C) i la Soraya Urbano (2n B), però l’experiència ha demostrat que tenim molts “artistes totals” a les nostres aules i és que la millor recepta contra la tristor i la desesperança és la imaginació.

Anna Rosell (professora de Llengua catalana i Literatura)

Tallers i xocolatada

Concert de Nadal

Preparats per a les activitats de Nadal!

2011-12-16T16:40:00.002+01:00

activitats_nadal2011

Dia de convivència a Sant Francesc

2011-12-16T00:00:00.000+01:00

Stop motion: ¿Qué sucedería si los objetos cobraran vida?

2011-12-15T00:48:00.001+01:00

Jesús Cruz, alumne de batxillerat, és l'autor d'aquest stop motion.

Setmana de la Ciència

2011-11-30T10:39:00.000+01:00

Vam desxifrar un missatge en Braille

2011-11-24T13:39:00.003+01:00

No sabíem en què consistia el llenguatge Braille, però gràcies a l’Empar, una mediadora de la ONCE, ara coneixem moltes coses sobre la discapacitat visual, per exemple, que la ceguera pot ser congènita (quan es neix cec) o adquirida (quan es contrau després de néixer). També vam aprendre alguns secrets del codi braille. L'Empar va fer una xerrada-taller molt original, ja que ens va mostrar alguns materials didàctics amb els que instrueixen els nens cecs o amb poca visió. A més, entre tots vam desxifrar un missatge escrit en braille. Va ser molt divertit!

Maitane Fernández
Mar Gibernau
Vitoria Risgenko

QUAN ACABA UNA VIDA, EN COMENCEN SIS

2011-11-24T12:58:00.006+01:00

Saps què és la Marató de TV3? Saps que gràcies a aquesta iniciativa pots ajudar a salvar vides?

La Marató de TV3 és un projecte solidari que té com a objectiu aconseguir diners per destinar-los a subvencionar investigacions científiques de malalties que, de moment, no tenen una curació definitiva.

Tota aquesta informació tan important va arribar a nosaltres a través d’una xerrada que ens va fer l’Enric Font (psicòleg solidari i col·laborador de la Marató de TV3) per fer-nos entendre que, per molt lluny que tinguem aquestes malalties, en realitat, les tenim més a prop del que ens pensem. Molta gent està lluitant, dia a dia, per poder viure.

L’any passat van col·laborar per fer possible l’estudi de les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Saps on es destinaran els diners aquest any? Doncs bé, serviran per col·laborar en la regeneració i transplantació d’òrgans i teixits. Ja fa més de quaranta anys des que es va fer el primer transplantament, des d’aleshores, ençà, gràcies a aquesta tècnica molta gent ha pogut continuar la seva vida. Sens dubte és un projecte que val la pena!

PER SABER-NE MËS

Una persona que ha patit un transplantament guanya aproximadament 10 anys de vida.

No només es trasplanten òrgans, també es poden trasplantar cèl·lules, com és el cas de la medul·la òssia.
El 85% de les famílies estan disposades a ser donants.
Del 6 a 10% de persones no aconsegueixen el transplantament i moren degut al dèficit de donants.
El 98% de transplantaments són exitosos.
Una mort pot salvar 6 vides.

Maitane Fernández

Mar Gibernau

Victoria Risgenko

Stefanie Janke: "Berlin, tot i que Blanes és molt bonic"

2011-11-16T22:28:00.008+01:00

Stefanie Janke és auxiliar de conversa i treballa dins del Pla Experimental de Llengües Estrangeres (PELE). Prové de Berlin (Alemanya). És la primera vegada que ve a Catalunya. Ajuda als professors titulars de 1r fins a 4t d’ESO i també d'alguns cicles. Fa classes d’anglès i alemany.

Tens experiència com a professora?
No, és la primera vegada que dono classe a un institut.

És difícil ensenyar als joves?
-Sí, ja que els joves només busquen divertir-se i pocs estudien de veritat.

Els professors t’ajuden en allò que has de fer?
-Sí, ho fan molt bé. Els dilluns tenim una reunió per parlar de la feina que haig de fer i també parlem sobre l’actitud dels alumnes.

Quins dies vens?
-Els dilluns, dimecres, dijous i divendres pel matí.

En què consisteix la teva feina?
-Doncs, quatre dies a la setmana faig conversa amb alumnes, perquè aprenguin l'anglès oral i ajudo els que més els costa la gramàtica.

Quants idiomes parles?
-Parlo anglès, alemany, espanyol i una mica de francès.

On has aprés l'espanyol?
-Vaig anar a estudiar-lo a Oviedo i a Salamanca. Aquí també m’ajuden amb paraules que no entenc.

Trobes a faltar als amics d'allà?
-Sí, els meus amics de la universitat.

Blanes o Berlin?
-Berlin, tot i que Blanes és molt bonic.

................................
El Pla Experimental de Llengües Estrangeres de cada centre educatiu és una oportunitat de millorar la llengua estrangera, sigui en anglès, francès, italià o alemany. Té com a finalitat donar suport a l’aprenentatge per projectes, i a les pràctiques orals. S'emmarca dins el projecte lingüístic del centre i està aprovat pel claustre de professors i el Consell Escolar, amb el compromís de donar-li continuïtat.

Joan Sánchez Pérez

Ivan Caño: "No m'ho havia pensat mai que guanyaria"

2011-11-16T15:51:00.004+01:00

L’Ivan Caño és un noi de 15 anys que fa 4t d’ESO. Un dia la professora de l'optativa “Cultura Clàssica” li va proposar de presentar el seu treball final al premi Núria Tudela que atorga la revista Auriga, especialitzada en el llegat grecoromà a Catalunya.

De què tracta el teu treball? I Què o qui et va impulsar a triar el tema?

El meu treball és una anàlisi i una dramatització del fragment que relata l'enfrontament entre Licaó i Aquil•les, de La Ilíada d’Homer. Vaig llegir La Ilíada, i com havíem de fer un treball per l'optativa de “Cultura Clàssica”, vaig pensar en fer alguna cosa que estigués relacionada am el llibre. El tema el vaig decidir jo, però la professora Montse Nogueras em va ajudar una mica.

Pensaves que guanyaries el premi ?
No m'ho havia pensat mai , ja que competia amb treballs de recerca de batxillerat.

L'any passat vas guanyar el premi Josep Pla que otorga l'institut Martí Carreras de Palafrugell, de gran et veuries escrivint novel•les o altres tipus de llibres?
M'agradaria escriure, ja que m'agrada molt la literatura, però encara no tinc clar el meu futur.

La Ilíada es una epopeya escrita per Homer que relata la guerra de Troya.És del segle VIII a.C.

Pau Caño

Projecte Comenius: "Una setmana intensa"

2011-11-10T12:09:00.018+01:00

A finals d’octubre van venir els participants del projecte Comenius, concretament del 17 al 20. Els estudiants procedien de diferents països: Finlàndia, Polònia, Itàlia, Anglaterra i Hongria. En total eren 15 estudiants acompanyats de 22 professors. El alumnes de 3r i 4t d’ESO van acollir els estudiants a casa seva i els professors es van allotjar en un hotel.

L’arribada dels alumnes del intercanvi va ser gradual. Primer van arribar els del país més llunyà, Hongria, i després els dels més propers. Segons ens han informat dues participants del projecte, la primera activitat que van fer va ser una presentació de cada país. Més tard van realitzar una sèrie d’activitats esportives amb l’Albert Felip, l’Anna Pascual i la Marta Bergés, com ara ballar el chachachá, jugar a futbol i a korfball.
Durant l’estada, també van visitar el Jardí Pinya de Rosa i Sa Palomera, on alguns van aprofitar per banyar-se.

“Ha estat una setmana intensa, però molt enriquidora”, afirma la Mercedes Centrich, la coordinadora del projecte Comenius WECARE. Parlant amb ella hem sabut que aquest és l’últim any que es fa aquest projecte.

Una mica d'història

El primer Comenius va començar el curs escolar 1997/98, ara fa 14 anys. El projecte va ser engegat per en Pep Tort, aleshores psicopedagog del centre, i la Mercedes Centrich. L'objectiu principal era treballar sobre la situació en què arriben els nois i noies d'altres països.
Per mitjà d'una convocatòria del "Ministerio de educación", els dos van contactar amb escoles de tres països europeus (Suècia, Finlàndia i Dinamarca).
Així van començar. Inicialment el projecte va rebre el nom de "Construïm imatges" i, més tard, el de "Joves europeus". Després de tres anys, en Pep va marxar i es van afegir al projecte en Salvador Sagrega, l'Hilario Pastor i en Virgili Fernàndez.
Gràcies a aquest projecte, en el que han participat més de 100 alumnes, s'han visitat molts paisos: Estònia, Turquia, Polònia, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Itàlia, Hongria i Anglaterra.

Vicky Collazo y Sonia Oms

Llengua de signes: NO ELS AGRADA QUE ELS DIGUIN SORDS-MUTS

2011-11-03T12:32:00.013+01:00

NO ELS AGRADA QUE ELS DIGUIN SORDS-MUTS. Aquesta frase tan curiosa va ser una de les moltes que ens va dir l’Anna Maria Martín, experta en llengua de signes.

L’Anna Maria ens va explicar que hi ha dues maneres de comunicar-se, mitjançant el llenguatge dactilològic, que està compost per signes que signifiquen una sola lletra i que, com a desavantatge, és molt lent, o bé la llengua dels signes, en la qual un signe és un concepte. La llengua de signes és una llengua natural, això vol dir que cada cultura té la seva. Un alumne no entenia per què no tenen un sol sistema de signes per a tots els sords. L’Anna Maria va explicar que hi ha un sistema de signes internacional, però pocs els saben i només s’utilitza en conferències de caràcter oficial molt importants.

També ens va explicar que els sords tenen diferents maneres de signar, és a dir, que poden expressar les seves emocions amb els gestos. Si són bruscos, estan enfadats, si són exagerats i expressius, estan contents...

Sabíeu que la sordesa pot comportar greus conseqüències?

Si un sord no entén el que li diuen, es pot tornar agressiu i desenvolupar un mal comportament. També li és difícil formar-se o informar-se sense ajuda, fet que provoca la distorsió de la realitat i la desconfiança amb els altres. En molts casos, s’aïlla de l’entorn perquè està tip de no comprendre res.

L'Anna Maria va insistir molt en la problemàtica de la sobreprotecció. Els sords s’han de fer valdre per ells mateixos i, segons ella, no ens han de fer pena ja que tenen suficients recursos per comunicar-se. Fixeu-vos si és ric el seu llenguatge que utilitza sinònims, té variants dialectals i, curiosament, tenen paraulotes.

Al final, l’Anna Maria es va acomiadar d’una manera molt original: mentre la Lourdes resumia les idees principals de la xerrada, ella ho interpretava amb la llengua de signes.

PER SABER-NE MÉS:

L’origen de la llengua de signes té una història curiosa: Hi havia una família de comtes que van tenir dos fills sords. Aquests si no sabien llegir ni escriure, no podien heretar tota la riquesa de la família,de manera que els comtes van demanar a un frare, Fray Ponce de León,que els formés. El que va fer el frare va ser aprendre el sistema de comunicació dels dos germans,que ja era en llengua de signes, i el va utilitzar per poder ensenyar als nens tot el que els calia saber per ser hereus de la fortuna de la família.

Fray Pedro Ponce de León va ser un monjo benedictí nascut a principis del segle XVI a Sahagún (león).

La llengua de signes és un sistema lingüístic que substitueix la veu per la comunicació gestual, amb les mans, el llenguatge corporal, les expressions facials o el moviment dels llavis.

La llengua de signes té una gramàtica i un lèxic propis que s’expressen de manera visual i que varien segons el territori. A Catalunya, el reconeixement legal de la llengua de signes catalana es va obtenir el 21 de juliol de 2009 amb l’aprovació del projecte de la Llei de la Llengua de signes catalana (LSC).

A Catalunya, hi ha uns 25.000 usuaris, dels quals 12.000 són sords. La llengua de signes catalana (LSC) s’usa exclusivament a Catalunya i no és la mateixa que la llengua signes espanyola (LSE).

Maitane Fernández, Mar Gibernau i Victoria Risgenko

Esport al pati

2011-11-03T12:22:00.008+01:00

Aquest és el quart any que es juguen lliguetes de futbol a l’hora del pati, organitzades per l’Associació Esportiva, l’encarregat de la qual és l’Albert Felip. Aquesta activitat es fa perquè els joves facin esport, i per lluitar contra l’obesitat infantil.

Una lligueta està dividida en dues rondes , la dels perdedors i la dels guanyadors. Els guanyadors de las dues rondes s’enfronten a la final. Tots els equips que perden un partit van a la ronda de perdedors. Si tornen a perdre, queden eliminats. Els jugadors de l'equip guanyador s’emporten un entrepà i una beguda cadascú.

La primera lligueta va començar el 4 d’octubre i va acabar el dia 26. Hi van participar vuit equips d’alumnes de primer i segon cicle de l’ESO. La final de la primera lligueta la van jugar els ACO contra LOS TIGRES, i el guanyador va ser l'equip de LOS TIGRES.

Francisco Cortés, Quim Giménez, Jonathan Lillo, Jose Luis Vergara

Entrevista a Xavier Amorós

2011-10-31T16:03:00.000+01:00

Hem entrevistat en Xavier Amorós, àrbitre de l’ACB.

Creus que avui tindrem la sort de presenciar un partit dur entre Estudiantes i DKV?
Avui serà un partit igualat, ja que els dos equips són un grans del bàsquet i veurem un partit intens.

Què és allò que no et pots oblidar mai abans d’ arbitrar un partit?
Bé, el primordial és no deixar-me res, ja que tots tenim una rutina. Però jo diria que el primordial és concentrar-me amb els meus companys a l’hotel i arribar a l’hora al pavelló.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat durant la teva etapa com a àrbitre?
Un anècdota curiosa va ser que en un partit em vaig deixar a casa l’ uniforme que utilitzem, i bé els meus companys arbitraven amb un uniforme i jo amb un altre.

Quin creus que és el partit més important de la teva carrera com a àrbitre de l’ ACB?
He arbitrat molts partits, però jo crec que el partit més important va ser la meva primera final de la Copa del Rei.

Quants partits portes arbitrats?
Diria que actualment en porto 841.

Quina és la tasca més difícil per a tu com a àrbitre de l’ ACB?
El més difícil és prendre decisions, ja que si t’equivoques pots fer malbé un partit, però ho porto amb calma.

Quina creus que és la afició més forta amb què t’has enfrontat?
Aquí a Espanya n’hi ha de molt maques, però per veure les més fortes hauries d’anar a fora d’ Espanya com ara a Grècia o a Turquia.

Et sol afectar la reacció dels aficionats a l’hora de prendre una decisió enmig d’un partit?
El públic és necessari, perquè jo he arbitrat partits a porta tancada i són un avorriment. Però no em sol afectar, ja que les decisions les prenc juntament amb els meus companys.

Quan arbitres un partit et comuniques a través de micròfons amb els teus companys?
És una bona pregunta. No em comunico amb ells, si en portem es perquè algun programa de televisió escolti i retransmeti el que diem entre nosaltres.

Doncs moltes gràcies Xavi!
A tu, però, abans m’agradaria que acceptéssiu aquesta samarreta en record d’ aquesta entrevista, és la meva samarreta d’àrbitre i es per a La Puça.

Projecte Pirouette: Escapar de la realidad

2011-09-30T11:52:00.001+02:00

FICHA ARTÍSTICA
Autores: Irina Martínez y Joan Laporta
Dirección: Jordi Purtí
Coreografía: Irina Martínez
Composición Musical: Marc Bahamonde
Bailarina: Irina Martínez
Diseño de escenografía: Santi Cabús
Diseño de interactivos: Marta Verde, Jordi Salvadó y Joan Laporta
Diseño de iluminación: Aleix Ramisa
Diseño de vestuario: Pau Fernández

Los alumnos de ciclos formativos y bachillerato fueron invitados a presenciar una obra de danza y música titulada Pirouette en Re menor, el día 23 de septiembre en el Teatre de Blanes . El protagonista vive el conflicto interior de querer escapar de su vida cotidiana, evadirse de la rutina y ver qué hay más allá. En el escenario aparecen dos personajes: un trompetista, que es el protagonista y que representa su propia conciencia, y la bailarina, que es el alma del protagonista y su deseo de huir y dejarse llevar por la música y la felicidad.
La obra está compuesta por cuatro escenas en las que cabe destacar el uso de la tecnología, con proyecciones audiovisuales fantásticas que encajan a la perfección con el ritmo y el movimiento de los actores.
Al principio, los alumnos nos mostramos poco ilusionados y distraídos pero, poco a poco, nos fuimos interesando por la trama. Finalmente, la actuación tuvo muchísimo éxito. Elogiamos el trabajo de los bailarienes con fuertes aplausos. Al acabar, estos nos pidieron nuestra crítica para poder corregir los posibles errores, ya que la obra era un preestreno.
Consideramos que el espectáculo es una gran interpretación de las artes corporales, en el que se plasma la necesidad de muchas personas de escapar de la realidad.

Ariadna Bayón y Alejandra Ramírez
1º bachillerato

La Puça a Maneras de leer

2011-09-29T10:04:00.000+02:00

Aquest curs arrenquem amb força. Aviat trobareu nous continguts que estem preparant. Però abans us volíem dir, encara que amb una mica de retard, que La Puça ha estat una de les experiències que es van presentar al "Encuentro Maneras de leer", que es va celebrar a Madrid els dies 20 i 21 de setembre.

Us deixem els materials que es van presentar per donar a conèixer com es fa la revista.

I) Document

II) Presentació

Maneras de leer (La Puça)

View more presentations from lourdes.domenech

Jubilacions i emocions

2011-07-08T09:13:00.003+02:00

En Salvador Sagrera, l'Antoni Vieta, en Juanjo Fernández, en Joan Josep Sánchez i la Núria Grau s'han jubilat. El dinar de comiat va ser un emotiu homenatge.

Ja ha sortit el número 19 de la revista!

2011-06-13T12:19:00.005+02:00

Callejeros literarios a la premsa

2011-06-13T12:11:00.001+02:00

1) El Cafèambllet s'ha fet ressó del projecte al número 239.

Podeu llegir-ho a la plana 13

II) Recvull

III) Actual

Ja s'ha repartit el número X d'Escrits a(mb) classe

2011-06-13T11:32:00.001+02:00

A la biblioteca hi trobareu exemplars!!!

Article a la revista "Educación 3.0"

2011-06-12T10:57:00.000+02:00

La revista Educación 3.0 es fa ressó de l'antologia poètica comentada que han elaborat els alumnes de 2n de batxillerat a l'entorn virtual Moodle. Cliqueu a la imatge per llegir el text.

Maquetes tecnologia

2011-06-10T13:40:00.000+02:00

Butlletí de notícies (III)

2011-06-07T14:06:00.000+02:00

Titulars:
Concurs de cartells "Ciutadania i Interculturalitat" i Mencions de Bones pràctiques atorgades pel Centro Virtual Leer.es.

Entrevista a Jordi Fernández, geògraf

2011-06-07T12:44:00.002+02:00

Entrevista a Jordi Fernández, professor de Ciències Socials i autor del llibre L'Alta Garrotxa, publicat a Quaderns de Girona.

Bones Pràctiques Leer.es

2011-06-06T13:09:00.001+02:00

Avui s’han fet públics els segells de Bones pràctiques que concedeix el Centro Virtual Leer.es. El nostre centre ha estat doblement premiat.

I) A la categoria d’Educació Secundària, el segell és per al treball proposat per la Lourdes Domenech Audiodiccionario de El Quijote, elaborat pels alumnes de 2n d’ESO de diversificació.

II) Alumnes de 1r, 2n i 4t d’ESO de l’INS Serrallarga han participat aquest any en el projecte Callejeros literarios des de les matèries de Castellà, Català i Educació Visual i Plàstica. Han investigat la vida dels autors que donen nom als carrers de la localitat i n’han llegit, recitat i enregistrat alguns textos. Tota la feina la podeu veure en aquesta página: Guia literària de Blanes.

El projecte també ha rebut el segell Buenas Prácticas que atorga el Centro Virtual Leer.es. en la categoria de treballs cooperatius entre centres del mes de juny.

Butlletí de notícies (II)

2011-06-02T14:26:00.002+02:00

Titulars:
Concurs de cartells Any Internacional de la Química. Resultats de les proves Cangur de l'INS Serrallarga. Voluntaris per la llengua.

Butlletí de noticies (I)

2011-06-02T00:39:00.000+02:00

Titulars:
L'INS Serrallarga aconsegueix el Segell de Qualitat. Augmenta l'oferta educativa amb un nou cicle d'Esports. Inauguració d'un nou pàrquing.

Visita a la INDÚSTRIA GRÀFICA MONTSERRAT

2011-06-01T12:55:00.001+02:00

La revista ja és a la impremta, per això, els membres de l'equip de redacció han anat la Indústria Gràfica Montserrat per conéixer els passos del procés d'impressió.

Encarant el futur

2011-05-20T13:55:00.001+02:00

2011 és una data important per al futur del centre. D’una banda, hem obtingut el segell de Qualitat (IS0 9001:2008), i de l’altra, ampliem l’oferta educativa amb un nou cicle.

Segell de qualitat

Per obtenir el segell de Qualitat, primerament, el centre ha hagut de superar tres auditories internes, supervisades per centres que formen part de la Xarxa de Qualitat. Una auditoria és una prova que examina els punts dèbils i els punts forts d’una empresa o institució. Durant aquests tres anys, els auditors han valorat si el centre organitzava bé la gestió de les dades (matrícula, control de faltes, resultats acadèmics…) i quins mecanismes utilitzava per millorar l’aprenentatge dels alumnes.

Finalment, el mes de gener, el centre va superar satisfactòriament la prova definitiva, una auditoria externa que va realitzar l’empresa APLUS amb la col•laboració del Departament d’Ensenyament.

Per mantenir en vigència el segell, el centre ha d’anar introduint millores contínues en tots els àmbits. “És un segell que costa de guanyar i de conservar”, afirma Mercè Torroella, la directora.

CFGM de Tècnic en Esport en Vela

El dia 6 de maig, es va fer oficial per part del Departament d’Ensenyament i les Delegacions territorials de Barcelona, Girona i Tarragona la concessió del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Tècnic d’Esport en Vela a tres instituts situats a diferents punts de la costa: (INS Serrallarga de Blanes (zona Nord), INS Rambla Prim de Barcelona (zona centre), i INS Jaume I de Salou (zona Sud).

Aquest cicle donarà l’oportunitat de continuar la formació esportiva dels alumnes que fan l’especialitat de vela a l’ESO. En la mesura de les seves possibilitats, els instituts adaptaran l’horari per tal que els alumnes puguin combinar el cicle inicial amb altres estudis.

Pla De lectura 1r ESO

2011-05-16T10:08:00.005+02:00

Des de l’optativa de 1r ESO "Pla de lectura”, s’ha creat un blog on els alumnes pengen els resums i opinions personals dels llibres que van llegint . L’objectiu del blog és que la resta del alumnat hi trobi propostes per a joves i col.labori donant la seva opinió sobre els llibres que s’hi troben penjats.

Es pot consultar la pàgina principal i les “Entrades antigues.

El maltractament i la justícia

2011-05-10T19:36:00.009+02:00

Què en sabem els joves sobre les relacions sentimentals? I sobre la justícia? Què en sabem sobre les situacions violentes? Doncs els estudiants de 2n de batxillerat podríem dir que ara en sabem una mica més, d'aquests tres temes.

El 14 d’abril un individu va entrar a la classe 112. Era un home dels que porten un uniforme i la paraula “Justícia” escrita al front, acompanyada d'un “el meu objectiu és la vostra seguretat”. Es va presentar com David Goicoechea Fernández, caporal dels mossos d’esquadra. És un expert en tot tipus de violència. Els mitjans de comunicació no especifiquen massa la diferència entre les diferents modalitats, així doncs, ell ens va explicar que la violència domèstica és la que hi pot haver entre persones que comparteixen el mateix domicili, i la violència masclista és la que rep una dona per part de la seva parella o ex parella.

Després va parlar del maltractament masclista. Explicà com el fet que hi hagi diferències físiques entre homes i dones, fa que els homes tendeixin a sentir-se superiors, sobretot si han après aquesta idea per herència familiar o social. Tot i ser un acte horrible, moltes dones no denuncien el maltractament fins el dia en què la parella arriba a les mans (o tampoc). Abans, la víctima passa per diferents fases, durant les quals pateix, a més, un constant maltractament psicològic. El caporal va explicar que hi ha uns indicadors que marquen el procés del maltractament. El primer és produeix quan, per gelosia, l’home pretén controlar tot el que fa la seva parella. El segon, quan comença a amenaçar-la; i el tercer, quan ja pretén tenir relacions sexuals forçades. Res d’això és denunciable, per aquesta raó, el caporal va donar un únic consell: tallar.

En els temps que corren, en els quals s'ha d'estar ben informat per a qualsevol cosa, no està de més parlar sobre temes que ens semblen llunyans. Moltes vegades pensem que la violència masclista és lluny de casa nostra, i ...

Cecília Cameranesi
Marco Pedrani, 2n batxillerat

Jia Jia Wang Liu: un esperit emprenedor

2011-05-02T10:12:00.007+02:00

La Jia Jia Wang Liu és la creadora d’un projecte editorial anomenat Estudia chino con Jia La Lulu, que té com a objectiu ensenyar xinès a nenes adoptades. Ha rebut el premi UPF Emprèn, que donen cada any la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Banc Sabadell a joves inventors de projectes empresarials.

Ets xinesa, però només vas viure una part de la teva infància a la Xina.
Sí, vaig viure a la Xina fins als 8 anys, fins que vam venir aquí. Al principi vivíem a Barcelona, però també vam viatjar per altres indrets, perquè el meu pare era cuiner i anàvem on trobava feina: Castelló, València, Vilassar de Mar, i finalment, Blanes.

Com va ser l’etapa que vas viure a la Xina?
Doncs... molt diferent d’aquí. Jo vivia en un poble amb la meva àvia. Quan jo tenia dos anys el meu pare va marxar, perquè va néixer el meu germà. A la Xina, tenir més d’un fill està prohibit. Però com que jo era una nena, van voler tenir un fill baró, i al meu pare no li va quedar més remei que sortir a l’estranger i provar sort.

Què et sembla aquesta mesura de control de la població?
S’han produït grans desequilibris arran d’aquesta política. La gent dels pobles, que té una mentalitat més conservadora, no vol filles i les abandonen. Això ha provocat un problema social: el de les nenes que estan als orfenats. I com que hi ha més nois que noies, n’hi ha molts que no troben dona.

Quan vas venir a España amb 8 anys, com t’imaginaves que seria aquest país?
Jo pensava “que bé, me’n vaig a Europa, un altre món, el primer món!”. Estava molt contenta, molt il·lusionada. Però veure als meus pares treballant durament en un restaurant em causava una certa angúnia.

Et va costar fer amics?
A la meva escola hi havia molt poca gent xinesa, i a mi em consideraven exòtica. I bé, la gent em tractava amb molt d’afecte. Al principi em comunicava amb gestos, amb signes, amb dibuixos... I, a poc a poc, anava avançant en el català i en el castellà i al cap d’un any i escaig ja podia parlar amb els amics.

I després de la primària vas anar a l’institut Serrallarga...
M’encantava anar a l’institut perquè quan feia bé la feina, em felicitaven. A la cultura xinesa els pares són molt diferents, són molt freds, no et diuen res quan fas una cosa bé, però et critiquen quan la fas malament. Aquí hi ha una altra manera d’educar.
Per a mi, el Serrallarga és un lloc molt important. Estic molt agraïda als meus profes. Em van ajudar tant!

Més endavant vas anar a la universitat, però sota una condició que et van imposar els teus pares: estudiar econòmiques.
Ells volien que fes una carrera pràctica. Jo vaig estudiar ADE (Administració i Direcció d’Empreses), i recordo un dia que un professor va dir “heu de tenir una mentalitat molt empresarial, si feu un negoci amb els vostres amics, heu de pensar sempre en maximitzar els vostres beneficis”. Quan vaig escoltar-ho, vaig pensar que allò no era per a mi. Em vaig canviar a econòmiques, i vaig pensar: “amb econòmiques podré canviar alguna cosa al món: fer desenvolupament econòmic per Àfrica, pels països pobres...”.

I vas ser becada a Harvard, oi?
Sí, l’any 2009. Hi vaig estar un any. Harvard és un lloc una mica diferent de la resta del país, perquè és una petita ciutat universitària i la gent és de tot arreu. No és molt representativa de la resta dels EEUU.

Quan vas tornar a Espanya, et va contractar una empresa d’auditories, però tu vas rebutjar el lloc de treball.
Sí. Vaig tenir una crisi existencial i em vaig preguntar “què vull fer, a la vida? Realment és el camí que jo vull seguir, ser auditora i arribar a ser manager o directora de no sé què?”. Jo sabia que no seria feliç, i tres dies abans d’anar a la feina vaig escriure un e-mail de renúncia.

Com s’ho van prendre els teus pares?
Al principi no els ho vaig dir, em sabia greu perquè no ho entendrien. M’havien educat fins als 22 anys i m’havien pagat una carrera. A més, m’havien comprat cinc uniformes, un per a cada dia. Durant dues setmanes no vaig tornar a casa per fer que estava treballant. Fins el dia que em van dir: “Jia, porta el sou”. Al meu pare el va dominar la còlera i em va fer fora de casa.

I va ser a partir d’aquell moment quan va sorgir el teu projecte?
Mentre reflexionava si volia treballar d’auditora o no, vaig pensar que podia fer una cosa que agrupés tot el que jo volia: els nens, l’educació i la Xina. Vaig escriure el bussiness plan en dos mesos i vaig presentar el meu projecte.

Com el definiries?
És el projecte de la meva vida, és el que jo vull, ho és tot. Hi ha música, informació, ensenyament, nens... Consisteix en un mètode per ensenyar xinès a infants. Consta d’un pack amb un CD, un DVD, 1 llibre de cançons, 1 llibre d’exercicis i 10 llibres didàctics.

Els llibres estan destinats a les nenes adoptades o són per a qualssevol nen?
Jo em vaig inspirar en aquest grup, però és per a tothom que estigui interessat en aprendre xinès.

Què va representar per a tu el premi UPF Emprèn?
Al novembre del 2010, em van notificar que jo havia estat la guanyadora. Va ser un suport molt gran des del punt de vista econòmic i també un reconeixement de tota la comunitat universitària de la Pompeu Fabra. El ressò que ha provocat als mitjans de comunicació m’ha animat, em fa veure que el meu projecte pot funcionar, perquè hi ha gent que hi creu.

I ara, què en pensen, els teus pares?
Bé, quan vaig guanyar el premi, els meus pares van estar molt orgullosos. Però més tard em deien: “Jia, això no et donarà diners, vés a treballar en alguna cosa pràctica”. Em van aconsellar que si el projecte no funcionava bé, que reaccionés ràpid i fes una altra cosa.

I tu creus que funcionarà, el teu projecte?
Jo crec que sí. Pot trigar temps; molts projectes empresarials no surten bé a la primera. He de tenir paciència, treballar i donar a conèixer els meus llibres. Jo el que vull veure és que els llibres arriben als nens i que realment aprenen xinès.

Sabem que també fas classes de xinès a nenes adoptades.
Molts pares de filles adoptades volen que aquestes no perdin les seves arrels. Vaig començar a donar classes quan va sorgir el projecte, perquè havia de treballar d’alguna cosa. Abans, quan estudiava a la universitat, ja n’havia donat, de classes particulars

Quan vas arribar a Espanya, t’hauria agradat que algú t’ensenyés xinès?
A casa parlo xinés amb els pares i mirem la TV xinesa, així que he anat mantenint la llengua. Però sí, sí que m’hauria agradat anar a una escola de xinès.

Activitats de Sant Jordi

2011-04-28T18:10:00.001+02:00

Aquest Sant Jordi s'han fet diverses acivitats. Per segon any consecutiu i per ampliar la biblioteca, l'AMPA va recollir llibres de lectura en bones condicions. Per cada llibre es va donar un número per a participar en un sorteig. L'aportació d'aquest any ha estat d'uns 130 llibres.

També es van publicar les postals literàries, com és tradició. Al passadís del primer pis del G1, es va instal·lar l'exposició Antología Poética del siglo XX, preparada pels alumnes de 2n de batxillerat.

Els alumnes de 4t d'ESO i batxillerat van assistir al recital Los poetas del 27, la generación de la amistad al Teatre de Blanes, on també es va fer el lliurament de premis del concurs literari de Sant Jordi.

Alumnes de 2n, 3r i 1r de batxillerat i diversos professors van participar a la cursa que va organitzar l'institut Sa Palomera, el divendres 29 d'abril. Hi estaven convidats tots el centres de secundària de Blanes. Alguns dels participants la van fer corrent; altres, caminant.

Javi Abad

Postals de Sant Jordi

2011-04-27T21:50:00.007+02:00

Com cada any, per Sant Jordi, els departaments de Llengua catalana i castellana preparen postals literàries. Aquestes són les d'aquest any:

Joan Maragall

Mark Twain

Emilio Pascual

Miguel de Cervantes

Sant Jordi 2011 Lectors

2011-04-16T11:36:00.000+02:00

Entrevista aRafel Bagot, periodista de TV3

2011-04-16T10:34:00.001+02:00

Crèdit de Síntesi de 1r (en imatges)

2011-04-15T13:32:00.001+02:00

Coneguem Blanes!

Imatges cedides per en Joan Oliva, professor de matemàtiques.

Marisol Ortiz de Zárate "Se mostró muy cercana"

2011-04-11T09:57:00.001+02:00

Después de acabar de leer el libro La canción de Shao Li, Marisol Ortiz de Zárate, la autora, vino a visitarnos para que la entrevistáramos.

La mayoría de los alumnos estábamos nerviosos, porque no sabíamos si sería agradable o si iría con prisas. Pero desde el momento en que entró en la biblioteca, ya nos dejó claro que era una persona amable, porque se mostró muy cercana. Nos habló como si nos conociera desde hacía mucho tiempo.

Nos contó algunos secretos de la novela, por ejemplo, que el nombre de Natalia es el de su hija, y el de Airon , el de su hijo, aunque en realidad se llame Aitor. También nos explicó que Shao Li es el nombre de “una niña majísima”, hija de los dueños del bazar chino que hay al lado de su peluquería, porque Marisol es peluquera, además de escritora.

También descubrimos que eligió Londres como escenario de su libro porque siempre va a esta ciudad el último fin de semana de noviembre y por eso sabe que hace un frío paralizante y que a las 4pm se va el sol.

Dijo que el libro lo había escrito muy rápido. ¡8 meses! A mí me parece una barbaridad, pero ella afirmó que era muy poco. Supimos que un productor de cine la llamó para preguntarle si quería que se rodase la película. Ella aceptó, pero todavía no ha recibido ninguna respuesta.

Una de las preguntas que le hicimos (ésta la hice yo) fue si se había inspirado en El show de Truman. Respondió que no, que la idea le había surgido espontáneamente, y añadió que otro crítico la había comparado con la historia de Hansel y Gretel.

La verdad es que leer el libro y que después Marisol Ortiz nos respondiese a todas las preguntas y dudas que le planteamos me ha motivado mucho, así que pienso leerme su próximo libro Cantan gallos.

Francisco Zárate, 2º ESO

Intercambio Blanes-Ardales

2011-04-07T12:08:00.005+02:00

El intercambio INS Serrallarga (Blanes)- CEIP Sagrado Corazón de Jesús (Ardales) va por la séptima edición. Los protagonistas pasan unos días de convivencia en familia con sus parejas acogedoras. Son días de encuentro en los que se estrechan lazos de amistad, porque un intercambio es algo más que un viaje. Así lo cuentan voces de allí y de aquí.

Blanes

Bueno, todo esto empezó la mañana de un martes. Salimos muy ilusionados desde Ardales dispuestos a encontrar compañeros nuevos, costumbres diferentes, pero sobre todo con la idea de convivir unos con otros. Durante el trayecto, todos nos hicimos numerosas preguntas: ¿Cómo serán?, ¿cómo les caeremos?, ¿qué haremos?, ¿cómo lo pasaremos?...

Al llegar a Blanes y vernos, no nos atrevimos a intercambiar palabras pero sí muchas miradas que delataban todo lo que queríamos decirnos y no nos atrevíamos. Poco a poco, nos fuimos acercando hasta que empezó nuestra amistad. A la vez que iba anocheciendo, cada uno de nosotros nos fuimos con nuestros compañeros a cenar. Nos atendieron con mucha amabilidad, generosidad, respeto, pero sobre todo con el calor de una familia. Nos acostamos con la ilusión de descubrir más cosas y con las ganas de ganar amigos.

¡Llegó el miércoles! Un día más, pero también un día menos. Nos movía la curiosidad por ver lo que estaba previsto, y de sonreír y de hacer sonreír. Con esta inquietud nos fuimos hacia Barcelona, donde visitamos La Sagrada Familia, el Parque Güell… lugares muy preciosos. Nos lo pasamos genial en compañía de todos vosotros.

Nosotros pensamos que nunca se deberían perder estas relaciones que existen desde hace tanto tiempo, ya que muchos de nuestros antepasados ardaleños vinieron a Blanes en busca de una vida mejor para ellos y sus familias. La tierra y la familia es lo único que perdura y lo haremos perdurar con estos encuentros.

Por ello, quisiéramos agradecer a todas las personas y entidades sin cuyo esfuerzo esto no se hubiera hecho realidad: a los ayuntamientos, a los profesores y a la casa de Ardales en Blanes.

BESOS

Lucía Vera y Leticia Estébanez, alumnas del colegio Sagrado Corazón de Jesús

Ardales

Un recuerdo muy presente

Aunque el viaje, empezó mucho antes de la fecha prevista. Desde que nos visitaron, deseábamos que llegara el momento de viajar nosotros. Cuando faltaba poco, había momentos en los que mirando al reloj pensábamos: “En tres días estaremos en Ardales” y parecía que las agujas no se movían. El problema fue que luego, allí, se movieron muy rápido y lo que veíamos como futuro, ahora es pasado. Siempre guardaremos en nuestro corazón todos esos momentos y detalles, pues son los causantes de nuestra añoranza, que allí ya se hacía notar y, como un cubo de agua fría, nos hacía conscientes de que, mientras más cosas hacíamos, menos tiempo quedaba, por lo que intentábamos disfrutar cada instante, cada sonrisa, cada palabra, cada silencio… Hasta que la despedida nos sorprendió. Y trajo consigo esa mezcla de emociones, en las que se dan cita la alegría y la tristeza, y forjan la nostalgia. Aún no sabemos en qué momento nos subimos al avión y llegamos a Blanes, pero por más cosas que puedan acontecernos, siempre y para siempre el recuerdo de Ardales estará muy presente.

Vicky Risgenko, 2n C

La setmana de l'anglès All in english

2011-04-07T10:34:00.005+02:00

“L’English Week és una oportunitat de presentar diferents activitats que es fan a la classe d’anglès i de mostrar-les a la comunitat educativa”, segons afirma la cap de departament de llengües estrangeres, la Mercè Chaler.
Durant la setmana, es van poder veure els treballs realitzats, en diferents llocs del centre.
En els suros de la primera planta del G1, es van penjar els epals dels alumnes de 2n d'ESO i 2n de Batxillerat. També vam poder observar les activitats del projecte Etwinning. A més a més, es van retolar en anglès els espais del centre: biblioteca, cafeteria, aules, sala de professors...
Per tots els passadissos, es van poder veure els graffiti fets pels alumnes de 3r i 4t d’ESO. Els professors d'anglès també van penjar prediccions astrològiques, acudits i diferents estats d’ànim dels seus alumnes. A les portes de les aules, es van enganxar cartells amb cites de diferents autors anglesos, irlandesos i americans. En el vestíbul de la biblioteca, es van poder llegir les entrevistes fetes pels alumnes de primer cicle als seus professors. Els alumnes de 1r d’ESO van crear pòsters sobre animals en perill d’extinció per decorar el G2.
Aquesta iniciativa és pionera en el centre, és el primer any que es fa, però tot sembla indicar que hi haurà futures edicions.

Javi Abad
Martí Esquirol

Joves europeus

2011-04-06T10:06:00.003+02:00

Gràcies al Projecte Comenius, els alumnes de l’optativa “Joves Europeus” tenen la possibilitat de viatjar a països europeus i de visitar altres instituts per conèixer diferents cultures. Durant aquest curs, han realitzat tres viatges: a Varsovià, al novembre; a Òxford, al març; i a Budapest, al maig.

Antonio Sosa: Va ser una experiència inoblidable, ja que vaig arribar a conèixer una llengua que desconeixia i un munt de gent molt agradable. Vàrem fer moltes excursions per tot Varsòvia.El que més em va sorprendre va ser que a Polònia són molt religiosos, i també que per anar a l’institut s’aixecaven a dos quarts de cinc de la matinada.Vaig aprendre algunes paraules i frases simples que allà s’utilitzen sovint, per exemple: Moie oko er spadai.

Iván Rodríguez: El que em va agradar més va ser el menjar, que era polonès, naturalment. A part de tot això, varem anar a llocs molt interessants, com el Museu de la Ciència de Varsòvia. Era un lloc on hi havia un munt d’activitats interessants per fer i coses per tocar, i allò ens demostrava que per poder passar el temps no fan falta consoles, televisors i ordinadors. També em va encantar conèixer un nou país i aprendre paraules en polonès, encara que la veritat és que era força difícil.

Pol Serra: Hi havia grans diferències entre els instituts. Una era que sempre que arribàvem a l’institut, havíem d'anar a un quartet a deixar la jaqueta i a canviar-nos les bambes. I després anar cap a la classe, i l’altra diferencia era que les classes començaven a les 9, però es podia arribar entre les vuit i les nou perquè tenien un professor assignat per fer diferents jocs.
Vam visitar diferents llocs importants de Polònia: el casc antic de Varsòvia, el Castell real, el barri jueu, i grans escultures del carrer...

Alan Murcia: Es feia de nit molt aviat, per això ens passàvem totes les tardes a casa. La ciutat era molt maca. Tenia molt autobusos, tramvies i un dels edificis més alts del món, amb trenta plantes. Des d'allà dalt hi havia unes vistes impressionants. Vaig viure el viatge com una gran aventura.

Fatu Tarawally: M'ha agradat molt el viatge a Oxford, perquè he conegut un altre país i a persones que no parlen ni espanyol, ni català, ni sarajule. És com si haguéssim anat a un altre món. Aquest viatge el recordarem sempre!

OXFORD

Oxford ha estat la segona mobilitat del Projecte Comenius que hem fet aquest curs. Per a mi, per la Núria Bosch, professora de l’aula d’acollida i per als alumnes de l’optativa que viatjaven era una mica especial. Ara sabreu per què.
A l’optativa “ Els joves europeus” hi participen, des de fa 2 anys, alumnes de l’aula d’acollida. Jo tenia molt clar que aquests alumnes havien de viatjar, s’ho mereixen perquè tenen molt d’interès, i així li ho vaig exposar a la Núria, ja que els coneix molt. Vam decidir que viatgessin la Fatou Karawalli i l’Ibrahim Sidibeh. Per què ells i no els altres? Doncs, perquè ells ja tenen passaport espanyol. Quina alegria van tenir quan els hi vam dir! El dia de la marxa, tots anàvem molt contents. I ells molt més!!
La Fatou va estar allotjada amb una família juntament amb la Carolina Martín. L’Ibrahim i l’Albert Giménez amb una altra; i l’Enrique Amy i la Cristina Sances, en dues famílies diferents.
A l’escola vam fer diferents activitats, sobre tot d’esport. També van fer alguna classe d’anglès molt bàsic. Ens va agradar molt visitar on es van rodar “el menjador i l’arbre” de la pel•lícula d’en Harry Potter. També van fer nous amics “europeus” dels països que participen en el Projecte: polonesos, finlandesos, sicilians, hongaresos i anglesos.
Tots vam arribar a casa molt contents de l'experiència. La Fatou i l’Ibrahim, feliços!

Mercedes Centrich, coordinadora proyecte TPYE

Ainhoa Cherino

Marina Martínez

Tim Schuurman

Reportatge sobre Treballs de Recerca a la ràdio

2011-04-05T19:09:00.006+02:00

Dos alumnes de batxillerat, Cecília Cameranesi i Mario Garcia, han participat en un reportatge sobre els treballs de recerca, emès en el programa Hora L, gravat a la seu de la Cadena Ser a Girona.

Reportatge Treballs De Recerca by Hora L Girona on Mixcloud

Reportatge sobre Treballs de Recerca d'alumnes de 2n de Batxillerat dels instituts: Serrallarga (Blanes), Ramon Coll i Rodés (Lloret de Mar), Ramon Muntaner (Figueres), La Garrotxa (Olot) i Montilivi (Girona), realitzat per l'Alícia Fernández.

Formació en Centres de Treball: Formant Treballadors Competents

2011-04-05T10:25:00.003+02:00

La funció d’un coordinador de pràctiques és establir vincles entre les empreses i els estudiants de Cicles Formatius. Aquest any, en Rubén Fernández ha agafat el relleu a en Joan Gratovil, l'anterior coordinador.

Enguany, uns 93 alumnes de Cicles han fet entre 310 i 410 hores de FCT (Formació a Centres de Treball). Cada vincle estudiant-empresa es fa a través d'un conveni. Les pràctiques persegueixen dos objectius principals: introduir els alumnes al món laboral i intentar que, quan acabin els estudis, treballin en el sector que han triat. De la FCT també en treuen profit les empreses que acullen els estudiants, perquè representen una font de persones qualificades. De fet, moltes d’aquestes empreses contracten l’alumne un cop ha conclós les pràctiques; aquest és un indicador que demostra que l’alumne ha treballat bé. Fins i tot, hi ha alguns exalumnes, segons ens ha dit en Rubén, que han muntat la seva pròpia empresa.
La major part de les empreses que col•laboren en la realització de pràctiques són privades (un 80%), la resta són públiques, i algunes es consideren “veteranes”.
El treball de l’alumne, pel qual no rep cap retribució per part de l’empresa (no obstant algunes empreses paguen), és avaluat per un tutor que en fa un seguiment. Cada dia, quan compleix l’horari pactat, l’estudiant anota al seu diari de treball on line el què ha estat fent durant la jornada.

Manel Bueno Agell

Tota una vida ballant!

2011-04-04T20:34:00.002+02:00

La Laia Vancells, alumna de 2n de batxillerat, va començar a ballar amb tan sols 3 anys. En fa 14 que es dedica al ball. Fa ballet clàssic, contemporani i neoclàssic, també ha practicat el hip hop. Ha ballat amb els germans Ángel i Carmen Corella, talentosos ballarins.
Sacrificar és una paraula amb molt significat per a ella, perquè mentre podria estar estudiant o sortint amb les amigues, està entrenant. De dilluns a dijous entrena 3 hores diàries, els divendres i el dissabtes, 6; i l'únic dia que té per descansar és el diumenge.
L'agost és l'únic mes que es pot sentir tranquil·la i relaxada. A més de la dura exigència dels entrenaments, ha de fer contínues dietes i visitar molt sovint el fisioterapeuta. "És molt sacrificat, per les condicions físiques, però si és el que t'agrada, has de lluitar, perquè després val la pena", ens ha dit.
Des de fa 3 anys, participa en una competició molt important, la Youth American Grand Prix, gràcies a la qual ha pogut viatjar a països com ara EEUU, Itàlia, França, Alemanya, i tota Espanya.

.......................................................................................................................................................

La Youth American Grand Prix és una competició de dansa mundial, que selecciona els millors joves ballarins de tots els països. El concurs es realitza en dues fases; proves regionals a tot el món, i una gran final mundial a Nova York, on hi participen els premiats en totes les regionals.

Micaela Collazo

SENTIMENTS: VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA EN IMATGES

2011-04-04T09:59:00.012+02:00

L’exposició fotogràfica Sentiments es va instal•lar el 8 de març al nostre institut per sol•licitud de l’equip docent de 4t ESO, coincidint amb la setmana del Dia Internacional de la Dona.

Sentiments està formada per vint fotografies, i és propietat de la Plataforma de Dones de Blanes. Es va inaugurar l’any 2009 i, anteriorment a la visita al nostre centre, s’havia exposat al Centre Cívic i a la Biblioteca Comarcal de Blanes, i a l’Institut de Seguritat Pública de Catalunya. Posteriorment, va estar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

“Quan vam realitzar aquesta exposició, l’objectiu era reflectir amb imatges el que és la violència psicològica”, afirma Amparo Ardanuy, representant de la Plataforma de Dones de Blanes.

OPINIONS

Vam poder veure una exposició de fotografies força impressionant hi havia algunes imatges impactants. Fins i tot, dies després de veure-les encara les recordo i penso com de dur ha de ser per a qualsevol persona viure això.
Vanessa Àlvarez

M’han impressionat algunes imatges perquè reflecteixen el dolor d’una dona maltractada.
Meritxell Albertí

El quadre que més em va cridar l’atenció va ser el d'una dona amb la boca cosida, perquè realment és el que els succeeix a les dones maltractades, no poden dir el que pensen o senten.
Albert Muñoz

Les fotos mostraven de manera artística el que pateix una dona maltractada, el que sent al seu interior destrossat.
Sheila Ovelleiro

Manel Bueno

Eva García

Aula d'Acollida

2011-03-31T08:29:00.000+02:00

El curs passat hi havia dues aules d’acollida, però aquest any n’han tret una, per la crisi, i alguns alumnes han hagut d’anar a les classes ordinàries, sense saber parlar bé el català. “Els alumnes que han arribat aquest any provenen majoritàtiament de l’Àfrica, i molts vénen sense escolaritzar”, segons ens ha dit la Núria Bosch. Aquest any els professors han tingut la sort de comptar amb l’ajuda d’una estudiant de pràctiques que ens explica la seva experiència.

Em vaig sentir molt acollida
Em dic Fina i estic estudiant Integració Social, que és un Cicle de Grau Superior. Aquest curs he fet les pràctiques a l’Aula d’Acollida. Quan vaig arribar estava molt nerviosa i una mica espantada, no sabia què havia de fer, com dirigir-me als nens... Sort que tenia la Núria Bosch al meu costat i que em va guiar i animar. També em van donar un cop de mà la Carme Nogué, en Toni Morales i en Jesús Salas. A poc a poc, vaig anar agafant el ritme de l’aula, coneixent-los a tots. Durant aquests mesos hi ha hagut molts canvis, alumnes que ja no necessitaven el reforç de l’aula, altres que han arribat nous, i altres que han tornat al seu país.

Ha estat una experiència molt enriquidora, entre tots han fet que em sentís jo també ben acollida a l’aula. Ja són una part de mi, i ara que ja he acabat les pràctiques els trobaré molt a faltar.

Fina Martínez

Alumnes de l'Aula d'Acollida:

Bakkali, Jihad: El Marroc
Jarra, Mahamadou: Gàmbia
Baragie, Ousaine. Gàmbia
Boykou, Roman: Rússia
Camila Vanesa Cuadra Cataño: L' Uruguai
Dabo, Ibrahima mbay: Senegal
Diallo, Birama: Mali
Drammeh, Fody: Gàmbia
Dukaray, Mahamadou: Gàmbia
Er Rami, Zeneb: El Marroc
Jaiteh, Kausu: Gàmbia
Jaiteh, Kemo: Gàmbia
Mairena, Skarleth: Hondures
Morel Collado Carlos Daniel: República Dominicana
Pastrana Lumany, Lloy Stephen: Les Filipines
Rosca, Cristian: Moldàvia
Sidibeh, Brahem: Gàmbia
Tarawally Baragu, Bintou: Gàmbia
Tarawally Baragy, Fatou: Gàmbia
Touray, Fatpumata: Gàmbia

Ana Lucia Angarita
Oumaima El Kahan

Barcelona World Race Emoció i competitivitat virtual!

2011-03-29T10:11:00.006+02:00

La Barcelona World Race és la regata de vaixells de dues persones més important que existeix. Es fa cada quatre anys i segueix una ruta que dóna la volta al món passant per Àfrica (Cap de Bona Esperança), Oceania (Cap de Leewin) i Amèrica (Cap d’Hornos). L’edició d’aquest any va començar el dia 31 de desembre de 2010 des del port de Barcelona.

Aquest any, per fer-ho encara més atractiu, la Barcelona World Race i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona han donat la possibilitat de participar en aquesta regata de forma virtual, i sense saber-ne massa de navegació real. Hi han participat més de 33.000 persones sense mullar-se ni els peus!

L’Stephan, monitor que ajuda els alumnes de 1r i 2n, ens va indicar com inscriure’ns i com crear-nos un vaixell virtual a tots els alumnes que fem vela. Gràcies a ell, vam realitzar la nostra pròpia regata virtual, que consistia a anar des de Barcelona a l’Estret de Gibraltar donant la volta per l’illa de Còrsega. Va ser més curta que la real, però igual d’emocionant!

Tim Schuurman

Xerrada Mecànica i planxisteria

2011-03-27T21:16:00.004+02:00

Em van dir que feien una xerrada de mecànica, a la Biblioteca del Centre i hi vaig anar. Va venir el director de l’Escola Tècnica de Girona. Érem 18 alumnes de 3r i 4r d’ESO. El director va posar un DVD explicatiu dels cicles formatius de mecànica i planxisteria que es fa a l’ETG. També va explicar que sense l’ ESO podies fer un PQPI i el mòdul de responsable de taller de 4 hores diàries. Va dir que es poden fer dos mòduls a l’hora, un al mati, i l’altre a la tarda. És un centre privat, i cal pagar quotes mensuals de 175€. El PQPI està subvencionat per la Generalitat i no es paga. Penso que és una bona sortida. A més una vegada es fa el CFGM, es pot treballar en un taller. És Interessant!

Patricia Galera 4t ESO

Toca toca Taller de rèptils

2011-03-25T11:11:00.000+01:00

Nos visita Marisol Ortiz de Zárate

2011-03-25T10:59:00.001+01:00

Esta semana hemos tenido la suerte de recibir en la biblioteca a Marisol Ortiz de Zárate, autora del libro La canción de Shao Li.

Calma i... bona lletra? Les proves Cangur 2011

2011-03-21T10:32:00.011+01:00

El darrer 17 de març, milers d'estudiants d'ESO i batxillerat d'arreu de Catalunya vam fer sortir fum al nostre costat matemàtic assitint a les proves Cangur 2011.

Altres instituts blanencs ja hi havien participat abans, però, en aquesta edició de les proves, l’INS Serrallarga s’hi va estrenar.

Aproximadament una vintena d'alumnes curiosos (i valents!) d'ESO i batxillerat, acompanyats per dos professors del centre, vam anar d’hora al Col·legi Santa Maria. Vam entrar, un per un, a una sala molt àmplia. A tres quarts de deu, vam començar les proves. Llavors, vam desembeinar el boli per començar a exprimir-nos el cervell tant com ens ho permetés, per trobar la solució a tots els problemes matemàtics, alguns dels quals eren irresolubles amb una simple fòrmula.

En aquells moments, era imprescindible interioritzar aquesta llei: els nervis i el pànic han de ser inversament proporcionals a la concentració. Vinga va!

75 minuts més tard, (uns insatisfets i uns altres ben cofois) vam retornar la graella on s’anotaven les opcions escollides, vam donar la mà tot agraïts als professors i, amb un nou boli i un diploma com a reconeixement i el cervell en plena efervescència, vam sortir al carrer.

Manel Bueno

PARTICIPANTS:

De 1r de batxillerat:

Elisabet Batlle Rocafort, Bruno Campagna Pintos, Helena Cuello De la fuente, Itziar Rodríguez Fernández i Claudia Grimal Bosch.

De 4t d'ESO:

Meritxell Albertí Hinarejos, Vanessa Álvarez Castellanos, Anna Armero Guixé, Fatu Camara Dukureh, Jesús Cruz Ramos, Darío Delgado Matas, Xerach Diago Díaz, Oriol España Santos, Micaela Lubnicki Manzanares, Ismael Mairén Márquez, Natàlia Martín Murciego, Paula Narro Perejamo, Christian Navarro Repina, Jessica Onieva Palomino, Sara Pellicer Tarazona, Joel Toribio Palomino i Laia Velasco Cantalejo

De 3r d'ESO:

Manel Bueno Agell

Exposició Sentiments

2011-03-12T12:58:00.003+01:00

Proyecto poesía eres tú

2011-03-11T12:55:00.000+01:00

Los alumnos de 4º de ESO han participado en el Proyecto Poesía eres tú con la recitación de coplas de Jorge Manrique y Luis García Montero.

We live in a global world

2011-03-11T12:52:00.000+01:00

"Who's who" and "Tune in", riure i no parar

2011-02-22T09:41:00.008+01:00

Els alumnes de l’ESO i Batxillerat vam anar a veure una obra en anglès, diferent segons el grup. Una era “Who’s who”, en la que es van representar unes escenes divertides de la vida quotidiana adolescent, la vida a l’escola, el primer amor, la relació amb els pares... L’altra, “Tune in”, tractava d’un programa diari de televisió pel que passen diferents personatges famosos.

A l’arribada a l’esbarjo la gent estava escampada per la plaça de l’església, per grupets de classe com es normal. Si t’acostaves a algun grup, el que escoltaves era “Bah quin rotllo, si ho sé no vinc, total serà una merda i no entendre res". La majoria pensàvem el mateix, però un cop dins, asseguts a les cadires i mirant com anava avançant l’obra ens vam adonar que era ben divertit. M’atreviria a dir que va ser com una sessió de risoterapia, era riure i no parar. I la por de entendre i no entendre ens va passar, els actors no parlaven amb un vocabulari massa complicat, perquè així tothom els pogués comprendre.

“Tune in” tractava d’un programa de televisió dividit en tres parts. Una consistia en fer una truita espanyola. La Patricia, alumna de 4t, va pujar a l’escenari, sense cap vergonya i parlant una mena de spanglish. L’altra, consistia a col·laborar en uns escena per triar la roba que el presentador s'havia de posar. La nostra col·laboració no va ser molt important, ja que l'estilista escollia tota l'estona el contrari del que dèiem. A l'última s'havia de trobar xicot. En aquesta escena del programa en Marc, l'Alex i el Benji, alumnes de batxillerat, van pujar a l’escenari a lligar una noia, una mica peculiar (era molt lletja!). Finalment, es va quedar amb en Marc. En veure-la, el que va fer en Marc va ser saltar de l’escenari i anar ràpidament a la seva cadira (deuria pensar: “mare meva!"). La veritat és que va ser una estona molt agradable.

Ahinoa Cherino
Eva García
Marina Martínez

A INTERNET NO TOT ÉS FACEBOOK

2011-02-15T09:59:00.008+01:00

Un hobbie pot acabar essent un model de vida? En Fabian Mieritz Gutierrez, alumne de 17 anys del Cicle Formatiu Instal•lacions electrotècniques, va començar a interessar-se pel món de la informática, perquè no tenia cap altre entreteniment.
Així, a poc a poc, es va anar convertint en hacker. De hackers, n’hi ha de diferents tipus: els que comencen, els que ja saben força coses, i els experts. En Fabian diu que ell està al grup del mig.
“Ser hacker o aspirant a ser-ho et dona la possibilitat d’arreglar ordinadors, desxifrar codis, fer-se amb contrasenyes…”, afirma convençut.
Tot el que ha aprés aquests ultims anys ho ha fet pel seu compte. Ell només necessita un ordinador, informació i una mica de temps. “Si m`ho proposés podria arribar a tenir futur”, confessa. Nosaltres creiem que si hi dediqués més temps, podria arribar a viure d`aquest món.
Sabem que ell pot arreglar ordinadors, per si no us ho creieu, va arreglar un ordinador del nostre institut, en un moment en què feia molta falta. Per a ell, l'ordinador no és només una afició sinó també, una manera de viure. “Gràcies a l’aburriment, ara en sé més que molta gent”. No en tenim cap dubte.

Tamara Machado

Què estudiaràs?

2011-02-14T09:57:00.011+01:00

Hi ha joves que no sabem a què ens volem dedicar de grans. D’altres, ho sabem però ignorem el recorregut que hem de completar per arribar a la meta. Uns últims indecisos no sabem per què decantar-nos.
El 26 de gener, els alumnes de tots els 3rs vam visitar l’ExpoJove, una punt informatiu destinat a la gent jove en busca de cursos i altres estudis que se celebra anualment al Palau de Fires de Girona. Un cop allà, ens vam separar i vam visitar cadascun dels nombrosos stands que hi havia per tal de recollir el màxim d’informació relacionada amb el estudis que volem fer en el futur. Hi havia expositors de Cicles Formatius de Química plens de recipients amb líquids de colors, cuiners que feien piruletes de caramels àcids i xocolata davant del públic, racons on parlar de sexualitat o del consum adolescent del tabac, paradetes on informar-se sobre cursos d’idiomes a l’estranger, demostracions de maquillatge i massatges, llocs on veure com es pinta la carrosseria d’un cotxe... i, com no, un munt de joves anant i venint.
Tota la informació recollida a l’ExpoJove, juntament amb la que ens aporta la matèria optativa “Orienta’t”, ens serveix d’eina per fer el treball de síntesi de final de curs.
El crèdit de síntesi de 3r ens desperta l’interès pel nostre futur laboral i actua com una mapa molt útil per anar fent-nos una idea dels camins que podem prendre en deixar enrere l’ESO. Tu ja saps quins camins recorreràs?

Manel Bueno

Excursió al volcà de la Crosa de Sant Dalmai

2011-02-14T09:54:00.011+01:00

Els volcans es formen quan el magma arriba a la superfície terrestre. Alguns volcans són actius, però en canvi n'hi ha d'altres que poden seguir innactius durant milers d'anys . El volcà de la Crosa de Sant Dalmai és un volcà innactiu que es troba prop de Vilobí d'Onyar. Està situat en un dels espais naturals més interessants que hi ha entre la Selva i el Gironès.
En realitat no és un volcà, sino que en són dos, un dins de l'altre. Al costat del volcà hi ha el poble de Sant Dalmai i, dins del cràter, uns camps de conreu molt rics en minerals i nutrients, per això l'agricultura és molt productiva. També hi ha un bosc, on la vegetació és molt abundant.
El segon volcà, que és més petit que l'altre, té forma de croissant si el mires desde dalt, al menys això ens va explicar el monitor. Perquè tot el que us hem explicat ho vam aprendre a l’excursió, divertida i interessant, que vam fer els alumnes de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de 1r de batxillerat i de l’optativa de Biologia-Geologia de 4t d’ESO.
Si sou persones aventureres i us agrada viatjar, visiteu el poble de Sant Dalmai i descobrireu que els volcans tenen moltes coses interessants.

Ioana Madalina Visan, 4t ESO

Fernando Lalana

2011-02-13T23:29:00.009+01:00

Fernando Lalana, autor del libro La tuneladora, una novela negra que leímos los alumnos de 3º de ESO, nos visitó en el segundo trimestre.

Tras la presentación que realizó Iván Caño, un alumno, el autor rompió el hielo y nos dio una pequeña charla, explicando cómo impulsó su carrera como escritor, el premio Barco de Vapor y el Premio Gran Angular, hasta que en 2010 ganó el premio Cervantes Chico. Aunque confesó que los premios le ponen un tanto nervioso, sobre todo la tarea de preparar un discurso que agrade a jóvenes y adultos.
Dos moderadores, Gabriel Cárdenas y Marina López, dirigieron la rueda de preguntas que el autor contestó con gran sentido del humor. Averiguamos muchas cosas de Fernando Lalana, por ejemplo, que piensa que la inspiración no tiene ninguna importancia,y que escribir lo considera un oficio. “A los escritores, las ideas nos salen de las orejas”, nos dijo, “pero nos falta tiempo”. El trabajo, la dedicación, la experiencia, la lectura, el cine…son herramientas que utiliza para escribir sus novelas. En todas ellas, añade una pequeña dosis de humor, pues “es importante hacer sonreír al lector”.
La visita fue bien recibida e incluso Fernando Lalana firmó y dedicó varios libros. Esta experiencia nos ha permitido saber cómo es el autor y comentar ciertas dudas o curiosidades acerca de La Tuneladora.

Bruno Franco Spinnato

"S'han acabat les multes"

2011-02-03T20:19:00.003+01:00

Aquest curs hem estrenat un pàrking per als professors i alumnes del nostre centre i també per l’Escola d’Educació Especial Ventijol. Gràcies a l’Ajuntament de Blanes, ara disposem de seixanta places d’aparcament en terreny municipal.

L’alcalde i altres representants municipals van venir a la inauguració, que es va fer el dijous dia 3 de febrer, però no es van aturar les classes. Molts alumnes s’assabentaren de la notícia per la premsa.

El pàrking està situat en paral•lel a la pujada d’accés a l’institut. És un ecopàrking perquè està construït amb materials no contaminats, com ara terra i fusta, i respecta molt l’entorn.

“Amb aquest pàrking s’ha millorat la mobilitat i els accessos. I s’acabaran les multes per aparcar malament en llocs prohibits, com ara les voreres o la pujada del Ventijol”, segons ens ha dit la Mercè Torroella, la directora.

Oumaima El kahan
Mª Ángeles González

Facebook t'atrapa?

2011-01-25T09:58:00.035+01:00

Moltes persones de tot el món ja l’utilitzen per treballar. Quasi 500 milions d’usuaris en tot el planeta tenen Facebook però, encara que sigui una de les xarxes socials més grans del món, també n’hi ha d’altres com Twitter, Messenger, Skype, Hi5 o Tuenti. Per a molta gent de totes les edats, visitar una d’aquestes pàgines i connectar-se diàriament amb persones de diferents punts del món ja és una rutina.

En Blaz, un noi d’uns 14 anys, i la seva mare decideixen anar a comprar un ordinador. El fill té molt clar quins són els requisits: que tingui Internet, Messenger, càmera i molta memòria. Després d’uns dies, la seva mare observa el comportament d’en Blaz. Internet només l’utilitza pel Facebook, pel Messenger parla molt, es baixa cançons i pel·lícules, es fa moltes fotos... En total s’hi està unes 3 hores!!!

Quan la seva mare tenia 14 anys i volia parlar amb els amics, els anava a buscar a casa seva, donaven una volta, prenien un cafè... La mare s’informa amb especialistes i li parlen del fenòmen del “ciberpavo”, que és l’edat en què la tecnologia influeix a l’adolescència. Ella decideix limitar les hores que es connecta, tot i que a ell no li fa cap gràcia.

Facebook és una xarxa social amb una facilitat d’entrada impressionantment alta. És tan fàcil com fer clic a “regístrate”, introduir les teves dades personals i acceptar. A part de la facilitat d’accés, també l’ús és molt senzill, ja que tot està explicat amb molta claredat i és molt fàcil realitzar les activitats que aquesta web ofereix, com ara trobar i registrar amics, xatejar, penjar i etiquetar fotos, jugar “on line”, etc.

Una altra dada rellevant és la gratuïtat. Gràcies a això hi ha moltíssima més gent que el fa servir. Si no fos així, com és el cas dels Estats Units, no tindria tant d’èxit i no se’n parlaria tant. La gratuïtat i la facilitat d’entrada són les principals raons per les quals en Blaz és addicte a Facebook.

Igual que la dinamita, Facebook té aplicacions positives i negatives. Gràcies a aquesta xarxa social, en Blaz pot comunicar-se fàcilment amb la seva família d’Alemanya i s’estalvia un munt de trucades. Però, per culpa de la seva dependència a Internet, el rendiment acadèmic d’en Blaz ha decaigut, i quan la seva mare pica a la porta de l’habitació, el jove contesta de mala manera, s’irrita quan l’aparten del seu segon món.

Quan en Blaz camina pel carrer, recorda un comentari que li van deixar a la foto, i sent unes ganes inextingibles de tornar-se a connectar per respirar l’ambient del món virtual. I per la pantalla, en Blaz és diferent. És més expressiu. És hipòcrita.

Al món real, aquell on quan caus sents veritable dolor, té dificultats per parlar. Hi ha dies que mira de reüll aquella noia que el va afegir com a amic, aquella que li agrada, i a qui no li diu ni un sec “hola”. N’és conscient, de la seva dependència? És un cas aïllat?

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Volíem saber quin ús del Facebook fan els alumnes d’ESO, i aquí teniu els resultats. A tots els cursos la majoria dels alumnes te un compte a Facebook. Sorprèn força que tinguin amics que no coneixen, perquè si no els coneixen, per què els volen tenir agregats? De què parlen, si és que ho fan? Una altra qüestió que interessa destacar és que la majoria es connecta cada dia i molts, més de dues hores!!! Són addictes com en Blaz i no ho saben?

Per saber-ne més:

Javi Abad
Manel Bueno
Bernat Martín
Tim Schuurman
Bruno Spinnato

Un altre món? Costa d'Ivori, un infern

2011-01-24T10:18:00.005+01:00

La Sílvia Romero i l’Alícia Gili són les autores de El camí del Bandama Vermell. El llibre tracta de dos germans, l’Aura i Ouattarà. L’Aura té 14 anys i és víctima dels soldats que la violen i la maltracten. La història passa a Costa d’Ivori.

Vam tenir la sort que la Sílvia i l’Alícia vinguessin a explicar-nos com van escriure el llibre. La Sílvia ens va dir que l’Alícia era “una enciclopèdia amb potes”, que ho sabia tot de Costa d’Ivori. De fet hi ha estat molt de temps, en aquest país africà. Durant la xerrada, ens van posar un vídeo sobre els nens que han petit tot el que diuen de les guerres (maltractaments, fam...). També ens van explicar què era un petit soldat. Vosaltres què creieu que és ? Doncs, els petits soldats són nens que han estat separats de la seva família i entrenats per matar. Les autores ens van dir que, a canvi de menjat i un llit, aquests nens mataven fins i tots els seus familiars.

El llibre ens ha servit per reflexionar sobre aquest tema.

Andrea Garzón Suárez, 2n ESO

Alfredo Urbón: "Libertad es lo que siento sobre la tabla"

2011-01-17T09:47:00.012+01:00

Alfredo Urbon González, exalumno del Aula Oberta, es skater amateur. Lleva patinando desde los 12 años. Ahora tiene 20 y va camino de profesionalizarse. Ya ha conseguido varios títulos. Es segundo del circuito catalán.

¿Desde siempre has practicado skate?
No. Empecé a los 12 años. Venía al instituto con mi skate hasta que lo prohibieron. De pequeño había hecho natación y jóckey, pero me he quedado con el skate porque es el deporte que más me entretiene de todos los que he practicado.

¿ Lo consideras un deporte?
Yo sí considero que es un deporte, creo que es como el fútbol o el básquet.

¿Deporte de riesgo?
De riesgo y extremo. Uno se cae muchas veces. Así es como se aprende.

¿Has sufrido lesiones importantes?
Sí. Me he roto el tobillo y la mano. Gajes del oficio.

¿Qué cualidades crees que debe tener un buen skater?
Cualquiera puede patinar siempre que se lo proponga. Aunque hay que tener mucha paciencia, agilidad y equilibrio.

¿Qué sientes cuándo estás sobre la tabla?
Libertad es la palabra.

¿Dónde sueles entrenar?
En Blanes o también en el Skate Park de Malgrat.

Hemos visto que tus vídeos de exhibición en Youtube son de mucha calidad.
Los vídeos son una manera de enseñar lo que haces. Están rodados con una cámara doméstica y un ojo de pez que me compré para conseguir un efecto más profesional. Los grabamos durante varios días en la calle (plaza de España, Mas Cremat, puerto…), luego unos amigos los montan y añaden la música.

¿Crees que en Blanes hay suficientes sitios para hacer skate?
Con la gente que hay en Blanes y el nombre que tiene, creo que le falta un Skate Park guapo y en condiciones.

Haber ganado el concurso de saltos en Irún y ser segundo del circuito catalán es una forma de promocionar Blanes, ¿no?
Hombre, yo creo que sí. Aunque me han metido en una ratonera para que entrene.

¿El Ayuntamiento te ha felicitado?
No me han dicho nada. Pero creo que tampoco iría a recibir sus felicitaciones. Si me llega una carta, pues muy bien, pero ir allí, no.

¿Tienes algún ídolo?
Desde pequeño me he fijado en el trabajo de Marck Appleyard. No es como un ídolo, pero lo tenía como referencia.

¿Crees que puedes vivir siempre del skate?
Creo que si te lo propones sí puedes, pero tal y como están las cosas es muy difícil. Yo, por ejemplo, con el dinero que gano en algunas competiciones me mantengo. Además tengo la suerte de que me patrocinen Habitat y Técnica, la tiende de ropa, por lo que me proporcionan ropa, bambas, tablas, complementos para las tablas, etc. Aunque creo que llegará un momento en el que no pueda vivir de esto, como les pasa a los futbolistas, mi nombre puede quedar.

Hablando de tiendas, cuando estuviste en el Aula Oberta hiciste las prácticas en la Onda ¿Lo elegiste tú?
Sí, lo elegí yo porque creía que era el mejor sitio donde podía estar.

¿Qué recuerdos tienes del Serrallarga?
Pagaría por volver al instituto y estudiaría, porque así podría combinar patinar con algún trabajo. Pero como no lo he hecho, me dedico a lo que sé, que es patinar.

¿Cuando lo dejes qué piensas hacer?
La verdad es que no sé qué haré. Yo no miro el futuro, me interesa el presente.

En el Aula Oberta hacías diseños de ropa muy interesantes.
Ahora que lo dices, no lo había pensado, pero a lo mejor tendría futuro fabricando mi propia marca de ropa.

Ainhoa Cherino
Eva García
Marina Martínez

Cliqueu per veure la imatge en gran

Una tarda de vela (alumnes de 3r ESO)

2011-01-12T23:08:00.001+01:00

Eliana Acevedo i Xell Sánchez: "El millor de tot és estar dalt de l'escenari!"

2011-01-11T09:46:00.023+01:00

L'Eliana Acevedo i la Xell Sánchez fan 3r d´ESO. Tenen 14 anys, són membres del grup de teatre de l'institut. A totes dues els agrada molt el teatre, però també ballar, i com diuen elles, viure la vida. Mai han guanyat cap trofeu, però per a elles fer teatre ja és un premi.

Quant fa que feu teatre?
Des de l'any passat. Ens vam apuntar al taller i com que ens va agradar, aquest any repetim.

Quantes persones formeu el grup de teatre?
Actualment som tretze: dotze noies i un noi.

Qui us dóna classes?
En David Arribas. Té força experiència, ja que ha fet alguns papers en sèries de televisió i pel·lícules i, a més, és productor de cinema.

És fàcil o difícil interpretar?
Al principi era difícil perquè teníem vergonya , però ja ens hi hem acostumat.

Quins papers heu interpretat?
Xell. De petita vaig començar fent el paper de caçador de la Caputxeta. L'any passat vaig interpretar el paper d'una noia que estava molt enamorada.
Eliana. L'any passat feia el paper d'una noia marginada que sempre anava amb la seva millor amiga a tot arreu. Aquest any, la Xell i jo fem de noies hipòcrites.

Quant de temps trigueu a preparar una obra?
Vuit mesos aproximadament, el temps que dura el taller de teatre.

De qui ha estat la idea de l'obra que presenteu a la Mostra de Teatre d'aquest any?
Xell. L'any passat, la idea inicial va ser de l'Eliana, però la van anar modificant durant els assajos. L'argument de l'obra d'aquest any l'hem inventat tots els del grup. Tots hem donat idees.

De totes les obres que heu representat quina és la que més us ha agradat?
Xell. Adolescents o això sembla, l'obra de l'any passat, va estar molt bé, encara que ens va costar molt.
Eliana. Però preferim la d'aquest any, és molt més divertida.

Com valoreu haver participat a la Mostra de Teatre de l'any passat?
L'experiència va ser molt divertida, en els assajos ens ho vam passar molt bé. Va ser molt positiu relacionar-nos amb altra gent de diferents zones de Girona que també fan teatre i veure les seves obres. Però el millor de tot és estar dalt de l'escenari.

Ana Lucía Angarita
Oumaima El kahan
Mª Ángeles González

Joves investigadors

2011-01-05T23:24:00.018+01:00

Les convocatòries de premis de recerca permeten a molts joves estudiants presentar els seus treballs d’investigació per tal de difondre els coneixements que han adquirit durant la seva realització.

L’any passat, l’Anna Framis, la Cristina Vilà i l’Edgar Matas, tres alumnes que llavors cursaven 2n de batxillerat, van presentar els seus treballs científics a diferents concursos, i tots tres van obtenir algun premi.
D’altra banda, la Carme Laplaza, tutora de recerca de les dues primeres, també va ser guardonada en reconeixement a la seva labor d’assessorament al certamen on l’Anna Framis va participar.

Anna Framis:
“Si t'esforces, pots obtenir resultats”

A la XXIII edició del Certamen de Jóvenes Investigadores, que es va celebrar el passat setembre a Mollina (Màlaga), es van guardonar 40 treballs, 12 dels quals eren d’estudiants catalans i, específicament, 5 d’estudiants gironins. Un dels treballs premiats és el de l’Anna Framis: El BCG com a tractament del càncer de bufeta.

El primer raig de llum d’aquesta història brilla el dia que l’Anna va triar el tema del seu treball: el càncer. És un tema d’actualitat, interessant, i que crea gran preocupació.

Més endavant, l’Anna va rebre l’acceptació per part de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) per realitzar les pràctiques d’empresa durant tres setmanes d’estiu. Per tant, va aprofitar per investigar als laboratoris de la universitat. Va anar-hi cada dia per experimentar i recollir més informació. Una informació que també passava diàriament a l’ordinador.

“Perds molt de temps fent coses que potser no et semblen importants”

I amb un esperit científic definit per la constància i les ganes, l’Anna va anar fent el seu treball, de mica en mica, guiada per la Carme Laplaza, que corregia els errors de les seves redaccions i li feia alguns suggeriments, com la recomanació d’incloure una part social al treball.

Per aquest motiu, l’Anna va entrevistar un afectat pel càncer de bufeta, un uròleg i un familiar d’un malalt, i va demanar cita a altres experts que, malauradament, no li van respondre.

Al gener del 2010 el treball ja estava fet de cap a peus, i va ser quan l’Anna el va exposar a l’institut. Mesos més tard, l’Anna va decidir presentar-lo al Certamen de Jóvenes Investigadores, on va tenir la sort de ser seleccionada. Així doncs, l’Anna i la Carme Laplaza, la seva tutora, van viatjar a Mollina (Málaga) per assistir al Certamen, que va durar cinc dies. Cinc agradables dies que van viure amb altres joves investigadors i també amb els seus tutors en una residència, assajant l’exposició oral del treball, fent sortides...

I va arribar el dia de l’exposició davant del jurat. I també de l’èxit: l’Anna va ser mereixedora d’un 3r premi, és a dir, de 2.000 € i d’una estada de dues setmanes a una seu del CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques).
Aquests diners, “com que la vida universitària és molt cara”, li serviran de molta ajuda per pagar-la. Què estudia, l’Anna, ara? Medicina a l’UAB. Vol ser metgessa.

Cristina Vilà:

“Si mantenim una dieta equilibrada quan som joves, ens assegurem un futur molt més saludable”

La Cristina Vilà va ser guardonada amb el 1r premi de la modalitat de temes relacionats amb la Mediterrània i la seva àrea d’influència, en la 7a convocatòria dels premis Argó, pel seu treball de recerca La dieta mediterrània en sis països diferents. “És un estudi sobre l’alimentació dels adolescents”, tal com ens ha dit la seva tutora Carme Laplaza. El que pretenia la Cristina era explicar des d’un punt de vista nutricional els beneficis de l’alimentació mediterrània entre els adolescents.

La Cristina va decidir investigar la dieta mediterrània, declarada patrimoni immaterial de la humanitat, perquè sempre s’ha interessat en la alimentació i li agrada viatjar i conèixer nous països. Així doncs, a l’estiu va fer la part teòrica del treball. Per obtenir informació va recórrer a la Mercedes Centrich, professora de l’optativa “Joves europeus”, que participa en el Projecte Comenius. Això li va permetre contactar amb els països participants (Turquia, Itàlia, Polònia, Finlàndia i Suècia), i poder passar enquestes als alumnes i professors dels diferents indrets.

A més a més, va comptar amb l’ajuda de la seva tutora i del doctor Corominas, catedràtic de la UAB. Al llarg del curs es va dedicar a fer el més laboriós: el buidatge de les enquestes (300 enquestes amb 22 preguntes cadascuna!) i la posterior comparació dades. Després de tot el procés de recerca, va arribar a la conclusió que alguns països mediterranis, com Itàlia o Espanya, estan abandonant els bons hàbits alimentaris i això és la causa de l’augment de casos d’obesitat. En canvi, altres països com Suècia o Polònia, estan adoptant costums mediterranis. No obstant, a Espanya i Itàlia encara es consumeix molt d’oli d’oliva i poca mantega, fet que es reflexa en un menor índex de persones afectades per malalties cardiovasculars.
Finalment, va arribar a la conclusió que “en realitat, seguir una dieta equilibrada no és gens difícil, i que això no significa haver de menjar sempre fruita i verdura, sinó menjar una mica de tot. Sempre ens podem permetre menjar “porqueries”, però molt puntualment, i procurant menjar els aliments de la piràmide d’alimentació i fent cinc àpats al dia”.

Carme Laplaza

La Carme, professora de biologia de batxillerat, va obtenir un premi al Certamen de Jóvenes Investigadores per la seva trajectòria com a tutora de recerca. Ella ha animat a molts dels seus alumnes a presentar els seus treballs de recerca a convocatòries de premis.
Basant-se en la seva experiència, ens diu uns requisits bàsics que tot estudiant ha de tenir presents per elaborar un bon TdR. “En primer lloc, has d’estar molt convençut que el tema que vols tractar t’interessa i el pots “tirar endavant”; te l’has de creure”, afirma rotundament. “Quan ja has elegit el tema, has de començar a treballar amb rigor i metodologia, per això és recomanable fer-se un planning”, afegeix. Creu que és indispensable consultar experts aliens a l’institut i, pels treballs científics, fer pràctiques en un altre centre, perquè als instituts “l’equipament és senzill, i per determinats treballs calen alguns aparells que no tenim, tot i que, per exemple, el treball de la Irene Garcia es va ser fet totalment a l’institut”. Encara que molts i moltes joves es presenten als certàmens, opina que encara se n’hi podrien presentar més. Està convençuda que fer un bon treball pot ajudar l’alumne a encarar el seu futur.
El primer cop que es va presentar un treball “serrallarguí” al Certamen de Jóvenes Investigadores va ser el 2006 com a proposta de la Carme Laplaza.

Edgar Matas:
“Trobo que el més difícil és saber com s’ha d’encarar el tema”

L’Edgar Matas és un altre dels estudiants investigadors que ha obtingut un premi de recerca. En aquest cas, un dels Premis de Recerca Jove CIRIT 2010, amb un treball anomenat Disseny d'un parc urbà sostenible per a Blanes.
Durant uns tres mesos va enginyar-se-les, sota la direcció de la Conxita Berney Pujol, per dissenyar un espai urbà com més sostenible millor que s’adaptés a les característiques del terreny on se situaria i que agradés a la població.
En un principi pensava que tot seria anar dibuixant les diferents parts, però aviat em vaig adonar que el més important era realitzar uns estudis previs de la zona. Aquest punt de la investigació va ser el que l’Edgar va trobar més complicat. D’altra banda, també li va resultar difícil plasmar les seves idees al paper, ja que no sempre és fàcil trobar el terme adequat.
No obstant això, l’Edgar va esforçar-se per realitzar el projecte que rondava pel seu cap i va veure que, per arribar al resultat final, havia hagut de treballar amb un munt de disciplines científiques diferents, fet que aporta més mèrit al seu treball.

Manel Bueno Agell
Óscar Reyes

RELACIÓ D'ALUMNES PREMIATS PEL TREBALL DE RECERCA

2005-06
IRENE GARCIA FERRER | Tutor: CARME LAPLAZA GUTIÉRREZ
El desenvolupament embrionari de Mytilus. Els efectes del Clorur de Zinc
Universitat Internacional de Catalunya UIC’06: 1r Premi.
Stockholm Junior Water Prize'06. 1r Premi de l'estat. Representant espanyola a la final Mundial a Estocolm.
Certamen Jóvenes Investigadores'06. Seleccionada per a participar en el Congrés. Premi: Estada a l'IIM (Instituto de Investigaciones Marinas) de Vigo.

2005-06
GUILLEM VALLICROSA MASSAGUÉ | Tutor: CONXITA BERNEY PUJOL
Ones i antenes
Premis CIRIT 2006

2006-07
JOSEP SABATÉ ORTEGA | Tutor: CARME LAPLAZA GUTIÉRREZ
Regulant l'equilibri: un recorregut per la nefrologia i les anàlisis d'orina
Universitat Internacional de Catalunya UIC'07: 1r Premi modalitat Ciències de la Salut.
Certamen Jóvenes Investigadores'07. Seleccionat per a participar en el Congrés. Premi:Accèssit.

2008-09
VÍCTOR CATALÁN CASAS | Tutor: CONXITA BERNEY PUJOL
El tramtordera: un tramvia per a la Selva Marítima
Universitat Internacional de Catalunya UIC'09: 1r Premi.
Universitat de Girona. UdG'09 Modalitat Comarcal

2008-09
LETZY QUIRÓZ SERRANO | Tutor: CARME LAPLAZA GUTIÉRREZ
Los Poliquetos: Gusanos marinos
Stockholm Junior Water Prize'09. 2n Premi estatal

2009-2010
PAU ESQUIROL DOMENECH | Tutor: ANA ISABEL ROMEO GÁLVEZ
Creació d'un curtmetratge: L'herència
Universitat Ramon Llull-Blanquerna. 1r premi VIII Mostra de Comunicació de Batxillerat Blanquerna-PlayRec. Modalitat vídeo de ficció.
Projecció al XIV Festival Internacional de l’Audiovisual de Barcelona (16-17-18-19 de novembre 2010)
CaixaForum. Centre Social i Cultural de l’Obra Social “la Caixa”

2009-2010
ANNA FRAMIS UTSET | Tutor: CARME LAPLAZA GUTIÉRREZ
EL BCG com a tractament per al càncer de bufeta
XXIII Congreso Jóvenes Investigadortes. 3r premi" Area de ciencias de la tierra y de la vida" i una estada de dues setmanes a un centre del CSIC.

2009-2010

CRISTINA VILÀ SALVAT | Tutor: CARME LAPLAZA GUTIÉRREZ

Dieta mediterrània: estudi comparatiu entre sis països europeus

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Premi Argó. 1r Premi de la modalitat Temes relacionats amb la Mediterrània i la seva àrea d'influència

2009-2010

EDGAR MATAS HIDALGO | Tutor: CONXITA BERNEY PUJOL

Disseny d'un parc urbà sostenible per a Blanes

Premis Recerca Jove Nous Premis CIRIT 2010

Concert de Nadal

2010-12-24T01:31:00.002+01:00

Lip-dub

2010-12-23T23:43:00.004+01:00

Per Nadal, és tradició celebrar un dia d’activitats en el qual es fan tallers, sortides de tutoria, lligues de futbol… Però aquest any, ha sigut diferent, hem gravat un lip-dub amb la cançó Llença’t de Lax’n’busto, en el qual hi han participat alumnes de tots els cursos i força professors.

Com fer una estrella de paper?

2010-12-01T12:24:00.001+01:00

La Yolanda Lara ens explica com fer una estrella de paper.

MÉS QUE UN SIMULACRE

2010-11-29T09:58:00.010+01:00

Feu clic a la imatge per ampliar-la

Pot semblar senzill: algú pitja el botó vermell (perquè de cop i volta li ve de gust) i tota l’escola surt de les classes i es reuneix al pati. Però les aparences, a vegades, enganyen, i aquesta vegada ho fan. Sabies que els simulacres d’incendi s’estudien i es preparen abans de dur-los a la pràctica? Mai t’has aturat a pensar si quan es realitza un simulacre fas el que toca? Millor dit: saps què has de fer quan hi ha un veritable incendi?
El passat 23 de novembre, gairebé quan acabava la tercera hora de classe del matí, la sirena va començar a tocar una melodia d’alerta: 10 segons de soroll ondulant i cinc de silenci. Una melodia prevista que ja s’exposava a la carta enviada amb anterioritat a tot el professorat.
Després, tothom va sortir de les aules (uns quants arrossegats per algú altre). Apressadament, hi havia persones que s’aixecaven de cop i començaven a recollir tots els objectes que tenien sobre la taula. Malament! Quan sona l’alarma has de deixar el que estàs fent per sortir de la classe, sense córrer i amb ordre. No pots perdre cap segon.
Més tard, tothom es va concentrar a la pista, com deia el reglament. I allà, on els professor haurien d’haver passat llista (sí, també ho especifica el reglament), vam esperar que l’alarma callés. Per desgràcia d’alguns, aquesta va seguir repicant fins acabat el pati, recordant-nos que en qualsevol moment el foc ens pot amenaçar de veritat.

Entrevista a Jaume Teixidor, coordinador de riscos laborals

Manel Bueno Agell
3r ESO

La Puça en El País

2010-11-23T22:48:00.002+01:00

Ayer día 22 de noviembre, el periódico El País publicó un suplemento sobre educación. En una de sus páginas, se presentaban experiencias de revistas escolares. Una de las protagonistas del reportaje fue la nuestra, por lo que nos sentimos más que contentos.

En la foto aparece Ana Armero, alumna del equipo de redacción 2009-2010

Setmana de la Ciència 2010 Els alumnes fan de professors

2010-11-20T23:10:00.008+01:00

En el marc de la Setmana de la Ciència, el Departament de Ciències ha programat una sèrie d'activitats, entre les quals hi ha la fira Viu la Ciència, organitzada pels alumnes del batxillerat científic i tecnològic.

Aquest any s’ha tornat a fer, per tercer any consecutiu la Setmana de la Ciència. Durant molts dies, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat de Ciències i Tecnologia van preparar experiments per exposar-los en una fira a la “placeta”.

La fira es va celebrar dijous 18 de novembre. Els alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO van participar en els diferents experiments, distribuïts per grups, que es van fer a l’atzar repartint unes targetes amb imatges d’animals en perill d’extinció. Els alumnes de batxillerat van explicar- los com es feien diversos experiments, com ara, per què volen els avions, com podem transformar el color de les monedes a daurat i platejat, com inflar un globus sense bufar o, fins i tot, com descobrir els punts més sensibles del nostre cos.

Als alumnes, els van fer molta gràcia els noms d’alguns experiments com, per exemple, ”El vino de Asunción ni es tinto ni es blanco ni tiene color”, que consistia a canviar el color de l’aigua a lila o a blanc, o també “ oro parece plata no es”, que consistia a transformar el color d’una moneda de 5 cèntims en daurat o platejat. Aquest últim va ser un dels millors experiments, en opinió dels alumnes de 3r.

Un any més, els alumnes de batxillerat ens van fer passar un dia divertit ensenyant-nos experiments interessants i mostrant-nos els seus avançats coneixements científics.

Javi Abad Márquez
Bernat Martín Rosell

Jubilació de l'Antonio

2010-11-20T23:07:00.002+01:00

MÉS PARTICIPACIÓ, MILLOR DEMOCRÀCIA!

2010-11-18T11:48:00.004+01:00

Aquest era el lema del taller impulsat pel Centre UNESCO de Catalunya amb el suport de la Direcció General de Participació Ciutadana que dilluns 15 de novembre va tenir lloc a la Biblioteca Comarcal de Blanes. La trobada tenia com a objectiu debatre l’aplicació del dret de vot als joves de 16 anys, que ja es practica plenament a Brasil, Cuba, Nicaragua i Equador i a nivell estatal, regional o local a Àustria, Alemanya, Suïssa i Regne Unit. A altres països europeus, com ara la República Txeca o Finlàndia, s’està estudiant la possibilitat d’abaixar l’edat de vot.

El taller participatiu es va engegar a les sis de la tarda, amb la presència de dos assessors de l’organització, set alumnes de batxillerat i d’ESO, una professora i una representant política.

Els joves vam començar el taller definint “ciutadà”, “democràcia”, “sufragi universal” i altres termes relacionats amb aspectes socials i polítics de l’actualitat. A continuació, el debat es va orientar cap a tres àmbits diferents per tal de conèixer dades reals sobre la participació dels joves en l’àmbit sociopolític, educatiu i electoral.

Els participants teníem opinions contraposades: uns consideràvem perillós permetre el vot als 16 anys perquè els joves d'avui no estan suficientment preparats per triar un partit, i uns altres crèiem que era necessari per fer sentir la nostra veu. Però, veritablement tots els majors d’edat són més madurs que els joves menors d’edat? Aquest nou dret faria prendre més consciència social als joves?

Per finalitzar, vam donar un cop d’ull a les afirmacions que una assessora havia recopilat al llarg del debat i vam arribar a una conclusió que a tots ens semblava adient: estaria bé donar dret de vot als joves de 16 anys en eleccions de menys ressò social perquè adquirissin l’experiència necessària per a la participació posterior en altres eleccions més importants.
Participar en el taller va ser una experiència molt enriquidora.

Manel Bueno
3r ESO

Campiooonsss!!!

2010-11-15T10:09:00.005+01:00

L'equip de l'INS de la Vela Serrallarga ha quedat primer classificat a la IIª Copa Catalana de Vela Escolar, en la categoria A4, amb la tripulació següent: Benji Latorre (canya), Roc Aragonés (major i floc), Helena Cuello (major i floc) i Pol Serra (floc). Al principi, la regata els va semblar complicada, perquè hi havia molts participants i feia molt poc vent, però "amb en Benji a la canya no hi va haver cap problema", com diuen els seus companys. Van trigar una hora i mitja a completar el circuit, que era un triangle.

Els components de l'equip de la categoria B4 amb instructor han quedat en la sisena posició, amb la tripulació següent: Lele Trenas, Laia Velasco, Manu Gonzàlez i Carla Pallarés, i l'Àlex Cugota, com a instructor.

Aquest any, la competició es va celebrar el 12 de novembre al Port Vell de Barcelona.

Ainhoa Cherino
Eva García
Marina Martínez

Castanyada a Santa Bàrbara

2010-11-08T20:13:00.007+01:00

El dia 5 de novembre els alumnes de tercer d’ESO vam aprofitar la Festa de la Castanyada per fer una sortida de tutoria amb l’objectiu de conèixer els nostres companys i alguns dels professors nous.

Sota la llum d’un matí esplèndid, vam iniciar la caminada que ens duria a Santa Bàrbara, una ermita situada en un cim molt proper al Castell de Sant Joan.

L’ermita no està gaire lluny de l’institut però gairebé la meitat del camí eren pujades i, per tant, va ser una mica esgotador. Només pensar que quan arribaríem estarien les castanyes preparades per menjar ens va donar força per arribar-hi.

Durant la pujada, vam veure un fum blanc que sortia de la masia que hi ha al costat de l’ermita, i la flaire de les castanyes va arribar als nostres nassos.

Un cop al cim, meravellats pel mar resplendent que s’estenia fina a l’horitzó ocult entre la llum solar, vam seure a terra, recolzats sobre els murs de Santa Bàrbara. Més tard, entre càmeres que caçaven records i la veu riallera d’uns quants que cantaven “La Castanyera”, els professors van repartir unes castanyes calentes cuinades pel José Luis, un antic professor que s’havia jubilat el curs passat, al qual vam agafar molt d’afecte i, per tant, ens va fer molta il•lusió trobar-nos-el allà.

Després de menjar-nos-les, cadascú va fer el que més li venia de gust. Uns van endinsar-se al bosc per fer-se fotos, uns altres van entrar a la masia per refugiar-se del sol en la frescor de les seves parets, uns altres van estar-se asseguts a l’entrada xerrant o jugant a cartes...

A l’hora d’anar-nos-en vam trobar que faltava gent. Els professors van passar llista i van adonar-se que molts dels alumnes havien marxat abans d’hora i sense avisar, a causa d’un malentès. No obstant això, la veritat és que ens ho vam passar molt bé!

Manel Bueno
Ainhoa Cherino
Eva García

Ens visita la Companyia Brodas Bross

2010-11-08T09:35:00.004+01:00

Master class de la compañía de hip hop Brodas Bross en el gimnasio

Tuvimos la suerte de poder conocer a algunos miembros de la companía Brodas Bross. Gracias a la información que nos dio nuestra profesora de ballet, pudimos asistir a la master class que el grupo de hip hop dio en la sala de ensayos del Teatre de Blanes. La clase fue muy acogedora, nos sentimos parte del grupo y, además, aprendimos nuevos estilos. Al día siguiente, al llegar al instituto explicamos a nuestros compañeros nuestra gran experiencia. Poco después, a las 10:30h, los profesores nos sorprendieron con una visita de tres miembros de los Brodas en el gimnasio del instituto. Los bailarines nos hablaron de su gira por toda España, explicaron sus grandes momentos, y luego hicieron una demostración aderezada con explicaciones técnicas. Al terminar, pidieron la colaboración del público, y nosotras dos fuimos algunas de las participantes. Fue muy emocionante poder mostrarnos con ellos delante de todo el instituto. Finalizada la demostración, se despidieron con la recomendación de que asistiéramos esa misma noche a su actuación en el Teatre de Blanes.

Dicho y hecho, esa noche más de la mitad del instituto asistió a su gran representación. La sala estaba a rebosar. Fue una actuación brillante, con muchos efectos y muy buenas coreografías. Tenían mucha presencia en el escenario y supieron conquistarnos a nosotras y a todo el público, que no se cansó de aplaudir.

Leandra Trenas
Laia Velasco

Una classe magistral

2010-10-26T09:48:00.008+02:00

Què és una master class? Una master class és una classe magistral donada per un professional davant d’un grup nombrós de persones. Al mes d’octubre, l’Associació Esportiva va organitzar, per primer cop, una master class, en la qual els alumnes de l’ESO vam poder practicar jujitsu amb en Joan Ros, hip-hop amb la Tessi Tello, i ioga, amb en Joan Maria. Es van escollir aquestes tres activitats perquè són esports que els joves no solem triar . L’Albert Felip, responsable de l’Associació, opina que els joves d’avui en dia practiquem el que ell anomena el Sillonball, que consisteix a estar en el sofà , mirant la televisió, menjant crispetes, jugant amb el portàtil, facebookejant... Per això, l’Associació ofereix activitats extraescolars de dues hores setmanals com futbol sala, bàsquet, ping-pong, natació i també korfball, un esport que gairebé ningú coneix, però que és molt divertit, i que es juga amb una pilota i una cistella sense tauler col•locada al mig de la pista.
Per als alumnes del centre, la inscripció és més econòmica que per als de fora. L’Associació té un objectiu molt clar: evitar l’obesitat infantil. Cada cop aquest problema és més freqüent entre els adolescents, per això l’Associació ens proposa fer unes hores d’esport.

Ainhoa Cherino
Eva García
Marina Martínez

Presentació

2010-10-25T10:16:00.000+02:00

Ei compis! Ja tornem a ser aquí, amb més notícies de l’institut. Aquest és el 19è número. Publicarem una mica de tot: novetats, notícies, opinions, sortides...

Aquest curs l’equip de redacció som: Lucía Angarita, Oumaina El Kahan, Mª Ángeles González, Manel Bueno, Óscar Reyes, Ainhoa Cherino, Eva García, Lucía Garrido, Tamara Machado, Marina Martínez.

Desitgem que us agradi i que disfruteu llegint les nostres notícies.
Fins la properaaaa!!!!!

Visita al Senat

2010-10-20T10:46:00.007+02:00

Els alumnes de segon curs d’Administració i Finances van tenir la sort de visitar el Senat el passat 19 d’octubre, acompanyats per la directora, la Mercè Torroella, i tres professors del centre, Santiago Trallero, Lluïsa Pujadas i Jordi Suy.
De bon matí agafaven un avió cap a Madrid i cap a les 11:30h entraven al Senat. Pepa Celaya, blanenca i senadora del grup socialista, els va oferir una petita visita i, després, una guia els va ensenyar més detalladament les dependències. Primer vam veure l’ampliació de l’edifici on està situat l’hemicicle nou, a continuació, el Palau del Senat, que és l’edifici més antic, on vam poder visitar el Saló de Plens, el Saló de Conferències, la Biblioteca, el despatx del President, i les sales on treballen els senadors.
A la tarda, la senadora Pepa Celaya va continuar mostrant-los el recinte fins el moment en què va haver d’assistir a la sessió plenària. Abans però, els va presentar la Ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, i es van fotografiar amb ella. Tot seguit, van assistir com a convidats a la sessió plenària des de la Tribuna, on vam poder aprendre el funcionament d’aquestes sessions. “Van fer al•lusió a la nostra presència. Nosaltres vam aplaudir, tot i que no estava permès”, explica una de les alumnes. Més tard, van poder parlar amb la Ministra Trinidad Jiménez, responsable de la cartera d’Exteriors. Cap a les 8 del vespre van iniciar el viatge de retorn, després d’un dia ple d’experiències i emocions.

Beatriz González, alumna de CFGS

Extracte de l’acta de la sessió plenària del dia 19 d’octubre

La señora CELAYA I ARMISEN: Muchas gracias, señor presidente.

[...]
Permítanme que aproveche la ocasión para saludar a un grupo de profesores y de alumnos de un instituto de Blanes que se caracteriza en nuestras tierras precisamente por esto, por introducir sistemas absolutamente innovadores en los métodos de enseñanza. Como los alumnos que nos acompañan están en el último curso del ciclo superior de la formación profesional, el año que viene se introducirán en este mundo profesional tan complejo, así que les animo a que se suban al carro de la innovación para que, con sus actuaciones dentro de la empresa, estimulen ese cambio de modelo productivo que tanto necesitamos.

Muchas gracias.

El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.

Tiene la palabra la señora ministra.

La señora MINISTRA DE CIENCIA E INNOVACIÓN (Garmendia Mendizábal): Muchas gracias, señor presidente.

Yo también quiero, en primer lugar, saludar a los estudiantes y animarles a que emprendan el camino de la innovación. [...]

Índex número 19

2010-09-09T10:18:00.069+02:00

JUNY

Ja ha sortit el número 19 de la revista!
Callejeros literarios a la premsa
Ja s'ha repartit el número X dels Escrits a(mb) classe
Article a la revista Educación 3.0
Maquetes de tecnologia
Bones pràctiques Leer.es
Entrevista amb Jordi Fernández
Butlletí de notícies (III)
Butlletí de notícies (II)
Butlletí de notícies (I)
Visita a la Indústria Gràfica Montserrat

MAIG

Encarament el futur

Pla de lectura 1r ESO

El maltractament i la Justícia

ABRIL

Activitats de Sant Jordi
Postals de Sant Jordi
Sant Jordi 2011: Lectors
Entrevista a: Jia Jia Wang, premi UPF Empèn 2010
Entrevista a: Rafel Bagot, periodista de TV3
Crèdit de Síntesi de 1r (en imatges)
Marisol Ortiz de Zárate: "Se mostró muy cercana"
Intercambio Blanes-Ardales
La setmana de l'anglès: All in english
Joves europeus

MARÇ

Aula d'Acollida
Barcelona World Race: Emoció i competitivitat virtual!
Tota una vida ballant!
Xerrada: Mecànica i planxisteria
Toca Toca: Taller de rèptils
Nos visita MariSol Ortiz de Zárate
Calma i... bona lletra? Les proves Cangur 2011
Exposició Sentiments
Proyecto poesía eres tú
We live in a global world

FEBRER
"Who's Who" and "Tune in", riure i no parar
A Internet no tot és Facebook
Què estudiaràs? Fernando Lalana
Excursió al volcà de la Crosa de Sant Dalmai
Aparcament per a dos centres educatius

GENER
Facebook t'atrapa?
Un altre món? Costa d'Ivori, un infern

Libertad es lo que siento sobre la tabla
Joves investigadors
Eliana Acevedo i Xell Sánchez:"El millor de tot és estar dalt de l'escenari!"

DESEMBRE
Lip-dub
Com fer una estrella de paper?

NOVEMBRE
Més que un simulacre

La Puça en El País

Setmana de la Ciència 2010

Jubilació de l'Antonio

Més participació, millor democràcia

Ens visita la companyia Brodas Bross

Castanyada a Santa Bàrbara Campioonsss

OCTUBRE
Visita al Senat
Una classe magistral

Presentació

Tres que marxen: José Luis Miguel, Salvador Pont i Rafael Bolívar

2010-06-30T08:04:00.002+02:00

Ja és aquí La Puça número 18

2010-06-20T22:30:00.000+02:00

Sopar dels alumnes de batxillerat

2010-06-20T22:10:00.002+02:00

HEM PARTICIPAT EN EL PROJECTE PILOT KIOSKJOVE

2010-06-20T22:04:00.002+02:00

El Departament d'Educació amb la col·laboració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha posat en marxa el projecte KIOSKJOVE, un espai de participació de periodisme digital adreçat als centres educatius de Primària i Secundària de Catalunya, que publiquen diàriament els continguts informatius del seu entorn.

Des del mes d'abril, i de manera experimental, hi han participat 19 centres de Primària i Secundària. Nosaltres hem estat un dels centres pilot. A punt de tancar el curs, volem presentar-vos les produccions que els alumnes de La Puça han elaborat amb molt d'esforç.

En aquesta adreça, podeu visitar tots els textos, àudios i vídeos publicats. Aprofitem per agrair la col·laboració de tots els qui han participat en les gravacions.

A tall d'exemple:
L'aula d'acollida amb Núria Bosch

Les addiccions a Internet amb Núria Palomeras, Vicenç Gironès, Joana Cabezas

PREMIATS A LA MOSTRA 2010

2010-06-20T21:03:00.005+02:00

El vídeo L'Herència de Pau Esquirol ha estat un dels guanyadors de LA MOSTRA 2010.

Cristina Vilà guardonada al 7è Premi Argó

2010-06-20T20:51:00.001+02:00

2a Regata Interescolar

2010-06-20T20:42:00.001+02:00

Els alumnes de vela de l'Institut Serrallarga de Blanes han quedat tercers en la 2ª Regata Interescolar, organitzada pel Club de Vela de Palamós, dissabte 12 de juny de 2010.
El primer premi se'l va endur l'IES EL PEDRÓ de L’Escala, i el segon, el CEIP LES CLISQUES del Port de la Selva.

La mirada de Tino Soriano

2010-06-08T19:31:00.001+02:00

Tino Soriano, fotoperiodista professional, va donar una xerrada als alumnes de 1r de batxillerat sobre la importància de la imatge a l'actualitat, convidat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. L'activitat forma part de la campanya Periodisme als instituts.
Us recomanem que visiteu la seva pàgina per conéixer una mica més la seva trajectòria.

I, per anar fent boca, aquí podeu veure el seu llibre Conectados a la vida.

Open publication - Free publishing - More historias

Adolescents o això sembla XVII Mostra de Teatre

2010-05-06T18:53:00.000+02:00

Assagen cada divendres de 16.00h a 18.00h, en el taller de teatre. Són un grup format per 10 noies, dues de les quals no són del centre, una és de l'INS S'Agulla i l'altra, de l'escola Freta de Calella. Fins ara ja han estrenat 8 obres. El dia 7 de maig ho van fer al Teatre de Blanes, dins la XVII Mostra de Teatre dels INS públics de les Comarques de Girona, amb l'obra Adolescents o això sembla. En David Arribas n'ha estat el director, el que les ha ajudat a triar el personatge, i a decidir quin tipus de roba han de portar, quina música han de posar, en quina posició han d'estar...
Aquesta obra intenta apropar-se a la realitat dels nois i de les noies que estan a l'adolescència. Les seves pors i il·lusions es veuen plasmades en una sèrie de situacions viscudes per un grup d'amics que descobreixen l'amor i renoven el compromís i el valor de l'amistat.

Actrius: Rocío Membrives, Laura Berruelo, Meritxell Sánchez, Anna Moles, Soledad Sosa, Itziar Fernández, Natalia Martín, Cecilia Cameranessi, Eliana Acevedos, Maria Schön.

Fatu Camara

Estada a Opava (Txèquia)

2010-05-06T12:33:00.002+02:00

El Departament Industrial del nostre institut va organitzar una estada de 15 dies a la República txeca (del 27 de febrer a 14 de març), dins del projecte COMENIUS.
L’activitat va consistir en un intercanvi d’estudis entre el nostre institut i l’Stredni skola technicka de Opava, a la República Txeca. Alumnes de Blanes, Polònia i Alemanya varen fer un curs de programació de torns de control numèric i pràctiques de dibuix i fabricació assistida per ordinador.
Durant l’estada, alumnes i professors varen visitar l’escola i la ciutat d’Opava. guiats pel director de l’escola. També van fer visites tècniques a indústries punteres en àmbits com la impressió, l'empaquetatge, la indústria pesada dedicada a la fabricació de robots per a l’extracció de mineral en mines, etc. L'estada es va completar amb la visita a la monumental ciutat de Praga.
L’experiència va ser molt profitosa tant per als alumnes com per als professors i va servir per aprendre noves tecnologies, conèixer la realitat del país, crear llaços de cooperació i utilitzar l’anglès com a eina de relació entre països de la Unió Europea
Del 24 d’abril al 8 de maig, un altre grup d’alumnes de 1r del CFGM ha anat a Braunschweig (Alemanya), per realitzar un projecte de manteniment i control a distància en sistemes de fabricació flexibles automatitzats, també dins del programa Comenius.

Josep Masnou, professor

Nous sommes allés en France

2010-05-04T19:33:00.010+02:00

Són les 6:30h del matí i sortim de Blanes per anar cap a França. Parem dues vegades. Arribem a Carcassona, a les 10:30h. Després de fer activitats durant dues hores, hem agafat l’autocar en direcció a Castres on arribem a les 16:30h. Aquí també tenim activitats a fer, però només disposem d’una hora. Un altre cop a l’autocar, per anar cap a Albí, on hi ha l’hotel. Deixem les maletes i sortim amb presses per anar a la braseria on sopem. A les 23:00h, tothom ja és al llit.
Ja som divendres, ens aixequem molt d’hora i anem a esmorzar. Recorrem tota la ciutat per fer les activitats i anar de compres. Ara són les 12:30h, i anem a Castelnaudary. Mentre uns dinen, els altres fan el recorregut en vaixell pel Canal du Midi. Són les 15:30h i ara ens toca a nosaltres. Al cap d'una hora, ja som a l’autocar i tornem cap a Blanes.

Il est 6 :30am, et nous allons en France. Nous nous sommes arrêtés deux fois, mais nous sommes déjà arrivés à Carcassone, à 10:30 am. Après avoir passé deux heures pour faire les activités, nous avons pris le bus en direction à Castres, où nous sommes arrivés à 16:30 pm. Ici, nous avons beaucoup d'activités à faire, dans une heure. Nous prenons le bus jusqu'à Albi, où se trouve notre hôtel. Nous avons laissé les bagages et nous sommes sortis à la hâte, pour aller à la grille où nous avons dîné. À 23 :00pm, tout le monde était déjà au lit.
I est vendredi, nous avons relevé très tôt et nous allés commes au petit-déjeuner. Nous sommes arrivés à la ville et nous avons fait des activités et des courses. À 12:30 pm, nous sommes à Castelnaudary. Nous avons manger tandis que les autres faisaient le voyage en bateau sur le Canal du Midi. À 15:30pm c'est à nous. Une heure plus tard, nous sommes de retour à Blanes.

Meritxell Albertí
Vanessa Álvarez

Escenari: Venècia

2010-05-04T19:01:00.003+02:00

Aquest any, s’ha convocat el 35è concurs literari Josep Pla, a l’institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell. Entre els diversos premis que es lliuraven, Ivan Caño Prades, alumne de 2n d’ESO, va guanyar el premi Josep Pla amb la narració “El violoncel de la Lluna Plena”. El relat va ser una proposta d’escriptura de classe de català, en la qual s’havien de posar en pràctica algunes de les tècniques narratives apreses.
Us deixem amb un fragment, per anar fent boca:

“Feia temps que anava per tots els luthiers de Venècia provant violoncels sense trobar-ne cap que em fes el pes. Un perquè era massa brillant, un altre perquè sonava massa sec, perquè li faltava ressonància, perquè li faltava musicalitat... Vaja, que no trobava el que havia de ser l’instrument de la meva vida, fins que, se’m va acudir anar a mirar a la vella botiga dels Apol•lo. En un temps, m’encantava anar al luthier i trobar-me entre tanta música, de fet, en Giovanni va ser qui em va iniciar en la primera de les arts i qui em va deixar tocar per primera vegada un violoncel. Però des de la seva mort, no havia tornat a trepitjar aquella botiga, fins ara.”

Jesús Cruz

Intercanvi Blanes-Ardales

2010-04-30T09:37:00.003+02:00

Per iniciativa de l'Ajuntament d'Ardales i l'Ajuntament de Blanes, el nostre centre ha participat, per cinquè any, en un intercanvi d'alumnes amb el CEIP Sagrado Corazón de Jesús d’Ardales, província de Màlaga.

A Blanes, els amfitrions han sigut 25 alumnes de 1r d'ESO. El grup d'Ardales estava format per 23 alumnes, tres professors i una mare acompanyant. L'estada ha estat curta, però molt intensa: Visita a Blanes i rodalies (jardí botànic, Caves Montferrant, llotja de peix), recorregut turístic amb l'historiador blanenc Aitor Roger, sopar a la Casa d'Ardales i recepció a l'Ajuntament.

El primer dia, els alumnes ardalencs varen sopar amb les famílies. Un altre dia van visitar Barcelona: el Maremàgnum i l’Aquàrium, les Rambles, la Sagrada Família i el Camp del Barça (tot i que alguns són seguidors del Madrid). Cada dia varen dinar i sopar a l'institut, i la darrera nit varen celebrar una festa molt maca, amb ball inclòs.

Per Setmana Santa, els nostres alumnes van anar tres dies a Ardales. Els professors responsables de l'intercanvi han estat la Marta López, en Quim Chaves i el coordinador de primer cicle, en José Luis Miguel.

A aquesta edat, a tots els nois, siguin d'on siguin, els agrada el mateix: riure, ballar, parlar, cridar i fer nous amics... i això ha estat el que han fet durant els dies que han conviscut, tant a Blanes com a Ardales.

INTERCAMBIO BLANES-ARDALES

Este año hemos participado de nuevo, gracias a la iniciativa del Ayuntamiento de Ardales y el Ayuntamiento de Blanes, en una actividad de intercambio con los alumnos del CEIP Sagrado Corazón de Jesús de Ardales.

Ellos vinieron en diciembre. Cuando llegaron estábamos muy nerviosos porque no sabíamos cómo serían, pero después de jugar un partido de fútbol nos dimos cuenta de que eran muy simpáticos y agradables.

El primer día, después de asistir al acto de bienvenida en la Casa Saladrigas, nos dejaron tiempo libre y después cenamos con nuestra pareja en nuestras casas.

Al día siguiente nosotros tuvimos clase por la mañana, ellos por lo que sabemos, fueron a visitar el jardín botánico, el puerto y las cavas Mont Ferrant. Por la tarde, fuimos en un autobús que no tenía techo a visitar Blanes. Por la noche fuimos a cenar a la Casa de Ardales. Cenamos pollo con patatas y nos lo tuvimos que comer con las manos porque no nos dieron cubiertos (aunque a los chicos nos daba igual).

El último día visitamos algunos lugares de Barcelona: el Camp Nou, las Ramblas, el Acuario, el mercado de la Boqueria y el Maremagnum. En la cena de despedida, volvimos a comer pollo con patatas, pero esta vez con cubiertos. Y cuando acabamos de cenar, celebramos una pequeña fiesta.

En marzo, fuimos nosotros a Ardales. Nos acompañaron Mercè, José Luis, Quim, Yolanda y Marta. Algunos estábamos asustados porque nunca habíamos cogido el avión, pero al mismo tiempo estábamos muy contentos.

Cuando llegamos, los ardaleños nos esperaban con ilusión. Los tres días que estuvimos allí nos lo pasamos fenomenal. Fuimos de excursión en excursión. Estuvimos en: Málaga, las cuevas de Ardales, la fábrica de aceite de Ardales, Ronda…

En definitiva, el intercambio ha sido una experiencia inolvidable que nos encantaría repetir.

Fabio de Angelis, Andrea Garzón, Javier Marín, alumnos de 1º ESO

Visita al hotel Pineda Palace

2010-04-30T09:35:00.001+02:00

El dia de la visita quedamos en la estación de Blanes, compramos los tickets y nos fuimos a Pineda. Pasamos por Malgrat de Mar y Santa Susana. Cuando llegamos a Pineda de Mar, fuimos a una cafetería a desayunar.

Ya en el hotel, nos esperamos en recepción hasta que llegó el director. Nos presentamos y empezó la visita. Vimos el comedor, los diferentes tipos de comida que servían en el buffet libre y el menú para niños pequeños. Nos enseñaron la cocina, que era bastante grande. Luego fuimos a las habitaciones. Nos enseñaron la mejor habitación que tenían, una suite con una cama muy grande. El director nos explicó lo que cobraban por la estancia en el hotel y cómo iba el manejo de la economía.

Después fuimos a la azotea del hotel donde está la piscina. Es una terraza muy grande con muchas hamacas, dos piscinas con jacuzzi y también un chiringuito para que los huéspedes del hotel pidan lo que quieran sin bajar al comedor. Nos enseñaron un salón donde se puede fumar y donde también hacen actuaciones para divertir a los clientes. Detrás del salón, vimos las saunas y el gimnasio.

Al final de la visita, nos invitaron a una bebida de naranja y a algunos pasteles de chocolate, nata, coco, limón y fresa. Les dimos las gracias, nos despedimos y nos fuimos de vuelta para Blanes.

Joshua Fernández, alumno de 3º Aula Oberta

Projecte TYPE Comenius Trobada a Palermo

2010-04-29T10:41:00.002+02:00

El dia 20 de març, els alumnes de 3r d’ESO de l’optativa Joves Europeus, Cristina Muñoz, Natàlia Martín, Patrícia Galera i Carolina Guerrero vam marxar cap a Palermo (Sicília), per participar en un intercanvi. Estàvem molt nervioses perquè no sabíem com serien els companys (“si estarien bons i bones”).

Vam estar a Palermo una setmana i hi vam fer un conjunt d’activitats, com ara visitar els monuments més coneguts de la ciutat, el teatre i la catedral, i participar en una gimcana esportiva.

A part, vam poder relacionar-nos amb alumnes dels països que participaven en l’intercanvi (Itàlia, Polònia, Finlàndia, Turquia i Suècia), i fer noves amistats.

Va ser una experiència molt bonica, perquè vam poder aprendre paraules d’altres idiomes i vam conèixer bones persones, que ens van acollir molt amablement a casa seva.

Va ser una experiència inoblidable. Ens ho vam passar tan bé que hem pensat repetir aquest estiu.

Ciao

Natàlia Martín
Cristina Muñoz

Durant la setmana del 26 al 30 d’abril, el nostre centre ha acollit la trobada de professors del projecte TYPE. En total, hi han participat 22 professors i 17 alumnes. Aquestes trobades serveixen per coordinar els projectes que duen a terme de manera conjunta els diferents països.

Taller de postals audiovisuals

2010-04-27T17:02:00.001+02:00

Els alumnes de 4t d'ESO han participat en un taller de creació de postals audiovisuals dins la I Setmana de l'Educació en Comunicació. Els treballs es podran veure ben aviat en aquest blog.

Sant Jordi '10

2010-04-23T23:43:00.005+02:00

PAU ESQUIROL: “Tampoc sóc tan famós!”

2010-04-23T22:29:00.004+02:00

Pau Esquirol, alumne de 2n de batxillerat, ha guanyat el primer premi en la modalitat de vídeo de ficció en la VIII Mostra de Comunicació de Batxillerat Blanquerna-PlayRec, amb el curtmetratge L’herència, basat en els maltractaments d’un pare a la seva filla. Hem parlat amb ell i amb la Carla Pallarès, una de les actrius.

En què consisteix el premi de la VIII Mostra de Comunicació de Batxillerat Blanquerna?
Doncs, en la gratuïtat de la matrícula del primer any a la Facultat de Comunicació Blanquerna. També en l’edició del curtmetratge en format professional i en la projecció a TV3.

Per què vas decidir presentar-t’hi?
Em vaig assabentar de la convocatòria d’aquest premi i vaig veure que el meu treball encaixava amb les bases, per tant vaig decidir presentar-m’hi. En cap moment, vaig pensar que el guanyaria.

Tenies pensats altres temes per al curtmetratge? El de L’herència és molt trist...
Abans de decantar-me per aquest tema tan delicat com és el dels maltractaments de pares a fills, vaig escriure un altre guió amb el qual volia parlar de com la nostra vida està plena de coincidències i de sorpreses. L’argument tenia com a rerefons l’amor entre dos joves, que s’espiaven. No el vaig arribar a rodar, perquè em vaig adonar de la complexitat de les escenes.

On heu gravat el curt?
A Mas Pubill, al veïnat del Puig de la Dona, a prop d'El Vilar, a la casa dels avis d’una amiga. Em van deixar la casa amb tota confiança, la qual cosa agraeixo moltíssim. A més, van col·laborar en alguns aspectes, com ara l’atrezzo, és a dir, en la disposició dels objectes i en el vestuari.

Quant de temps heu trigat aproximadament a gravar-lo?
Carla. Ho vam fer en cap de setmana, durant dos matins de diumenge, des de les 10 fins les 3 o les 4 de la tarda.
Pau. Vaig haver de planificar el rodatge en cap de setmana, perquè la Beatriz, la mare, treballa, i la Carla i jo anem a l’institut. A més, volia rodar de dia, i això només era possible si es feia al matí, tenint en compte que el vaig rodar al novembre, i a la tarda es fa fosc molt aviat.

Carla, tu i la teva mare sou les actrius principals del curt L’herència.
Crec que en Pau es va arriscar molt, ja que va escollir dues actrius inexpertes. La meva mare no havia actuat mai enlloc, i jo havia fet petits papers a l’escola. Actuar va ser molt divertit. A totes dues, ens va agradar molt, fer d’actrius.

N’estàs satisfeta, del teu paper? I la teva mare, què n’opina?
La veritat és que sí. M’ha agradat molt. Em va fer molta vergonya, això sí. Al principi, a la meva mare, li va costar força ficar-se en el paper, però quan va veure el curtmetratge, es va emocionar molt.

Com ha sigut el treball? Vau passar moltes hores junts…
Pau. Sí, la veritat és que sí. Primerament, vaig parlar amb la Carla, per demanar-li si volia ser una de les protagonistes i per plantejar-li la possibilitat que la seva mare fes també un paper. Ens vam veure una tarda, amb totes dues. Els vaig explicar en què consistia i totes dues van acceptar. Tot i que no havien fet mai cap paper, es van animar de seguida. Després va venir el rodatge.
Tot i el temps que hem passat junts, no hi ha hagut problemes, al contrari, elles ho han fet molt bé. Ha estat una experiència nova per a mi. Elles m’ho han posat molt fàcil.

Expliqueu-nos algunes anècdotes o inconvenients que van sorgir durant el rodatge.
Pau. Us diria que vam haver de desmuntar una finestra per poder rodar una de les escenes.
Carla. El que no sabeu és que vam estar més de tres quarts d’hora per escollir la roba que m’havia de posar. La que jo havia previst no li agradava, a en Pau. Al final, després de molts canvis, vaig acabar posant-me la samarreta que duia la meva germana, perquè tenia un aire antic.

Ha sigut difícil, editar el curtmetratge? Aquestes coses normalment requereixen temps…
Pert sort, no gaire, perquè durant l’estiu vaig fer una estada a l’empresa, a TV Lloret. Durant les pràctiques, em van ensenyar les tècniques de muntatge d’arxius audiovisuals, i per tant ja tenia una mica d’experiència. Editar és feina. M’hi he passat moltes hores, però quan gravava, ja tenia una idea de com havia de col·locar les escenes. De fet, en el rodatge vaig seguir l’storyboard, que havia dissenyat.

Sabem que t’han trucat de diferents revistes i diaris. Com ho portes?
Bé, de moment, bé. Tampoc sóc tan famós! Ara bé, em sento una mica estrany al veure que surto al diari o a les revistes. No hi estic acostumat.

Creus que aquest premi t’obrirà portes en el futur?
No ho sé. Ara bé, el premi és una motivació per seguir endavant. Valoro moltíssim el fet d’haver rodat un curtmetratge, perquè ara sé el que representa i espero que en un futur pugui repetir l’experiència i fer-ho millor.

Jéssica Onieva
Anna Armero

SANT JORDI: + llibres

2010-04-22T12:13:00.002+02:00