La ineficàcia del sistema judicial davant d’un homicidi

Ens adonem que el sistema judicial, en el nostre país, és bastant lent. Trobem que es perd molt de temps a seguir el protocol, i que aquest temps és molt important d’aprofitar per sentenciar més ràpidament els casos pendents. Veiem que tothom, o gairebé, pensa el mateix sobre la lentitud dels processos judicials.

Els alumnes de 4t d’ESO som conscients d’això, ja que vam anar a l’Audiència de Barcelona, a presenciar un judici real d’un homicidi, perpetrat l'any 2004 i els acusats del qual feia quatre anys que estaven a la presó. Un cop allà, els fets es van presentar de la següent manera:
En una discoteca, tres nois van comprar cocaïna a un traficant. Aquells es van adonar que era de mala qualitat i hi van tornar a reclamar. Quan van veure el traficant, li van dir que o bé els tornava els diners, o els donava una droga més bona. El traficant no va acceptar cap de les condicions i això va provocar una discussió i, posteriorment, una baralla. Un dels tres homes va ser agredit pel traficant amb un cop de cendrer al cap. Més tard, el traficant va ser assassinat per un dels tres compradors, que li proporcionà tretze punyalades a diverses parts del cos, amb la navalla que el traficant va treure prèviament i que li havia caigut al terra durant la baralla.

El dia que nosaltres vam assistir al judici, corresponia a la part en què es presentaven les proves. Els metges forenses van explicar les diverses ferides que tenia la víctima, i quines li havien causat la mort. També van testificar policies, els quals es van comunicar amb el jurat a través de videoconferència.

Creiem que el sistema judicial es pot millorar, fer-se més efectiu, perquè ara mateix va molt lent i malgasta hores i hores. També creiem que un judici no és del tot just, perquè l’única cosa que es fa és donar diverses versions sobre els successos, però cada advocat o fiscal dóna la versió que l’interessa. També pensem que la decisió de sentenciar no hauria fer-la un jurat popular, ja que els integrants no només no són professionals sinó que a més s’escullen a l'atzar.

Il·lustració: Alejandro Albano / 4t ESO