Stop motion: ¿Qué sucedería si los objetos cobraran vida?

Jesús Cruz, alumne de batxillerat, és l'autor d'aquest stop motion.

 

Vídeo de ficció premiat

ç

En Pau Esquirol, alumne de 2n de batxillerat és el guanyador de la VIII Mostra de Comunicació de Batxillerat Blanquerna-PlayRec, en la modalitat de vídeo de ficció.

Li donem l'enhorabona!!!

Podeu visitar el seu blog: http://filmspetits.blogspot.com

El creuer del somni

30 de març. Els alumnes de 4t pugem al Gran Voyager. Tots sabem que ens esperen grans moments, anècdotes, diversió, relax, visites turístiques...
Tot just arribar, ens trobem amb un inconvenient: Molts cambrots i totes les parelles canviades. Què fem? Liar-la molt!

El camí que seguim comença al port de Barcelona. Naveguem un dia i una nit fins arribar a Livorno. Ens calen tres autobusos i un tren per arribar a Pisa i fer-nos la típica foto amb la torre torta. I tres autobusos i un tren per tornar!

Roma, no podem visitar-la, perquè ningú està disposat a pagar el preu assignat, però ho substituïm passant un bon dia de relax al creuer.

A Villefranche (Mònaco), tres alumnes ens vam perdre. Bé, se’ns van tancar les portes del tren als nassos, quan estàvem a punt de baixar. A una de nosaltres, li va quedar la bossa enganxada enmig de les portes. No us podeu arribar a imaginar la de coses que vam ser capaces de fer en una hora perdudes en un poble desconegut on ningú ens entenia. No sabíem ni com es deia l’estació on vam baixar. Teníem un únic objectiu: TORNAR AMB ELS COMPANYS! Va ser una mateixa història viscuda des de tres punts de vista diferents. Vam parlar francès, vam caminar per tot el poble seguint la via fins que no vam veure por on poder seguir; vam pujar en un autobús pensant que anava al port de Villefranche, però no, anava en una direcció contrària. Amb l’ajuda de gent amable vam poder arribar a entendre’ns-hi per trobar un tren de tornada. I tot just dins del tren, quan ja ens estàvem tranquil·litzant, ens vam creuar amb un altre tren, i qui hi anava dins? EL NOSTRE TUTOR...
Sort que l’últim dia va ser tranquil.
Us hem explicat una anècdota, però en tenim moltes més!!!!

Dolors Ruiz
Elisabet Sarro

Compte, que no et pessiguin!!!

Dilluns. Són les 15:30, la majoria dels alumnes de 4t d’ESO està esperant en Borja Meléndez. Quan arriba, tothom vol veure els seus rèptils i artròpodes. Primer, ensenya una taràntula molt petita, l’acanthoscurria geniculta. Després, mostra una parella de geckos africans i ens explica com es reconeix un mascle o una femella . Tothom vol tocar-los. Molts pensen que són bonics i exòtics. Són de color marró i amb la cua molt gruixuda. Seguidament, treu d’una caixa el seu camaleó calyptratus i ens explica que canvia de color segons el seu estat d’ànim. Després del camaleó, ve la taràntula. El seu nom científic és Brachyphelma auratum i és una de les aranyes més grans que té. És de color negre i té uns ullals d’un centímetre. Deixa per al final un gecko leopardo de colors vius, que té la cua més prima que el gecko africà.

En Borja Meléndez vol ser bomber, però també vol estudiar veterinària i especialitzar-se en rèptils, per seguir amb la seva gran afició: els animals.

Ignasi Navarro

Jonathan Vegas: "Normalment faig plastilina quan veig una peli. Uns mengen… els altres la miren, i jo faig plastilina"

Pocs ho saben, però tenim entre nosaltres un artista. Ell és en Jonathan Vegas i estudia 4t d’ESO.
Quan era petit, es va aficionar a la plastilina. Des de llavors, ha seguit amb aquesta afició que avui dia encara el diverteix. Això deia ell, en preguntar-li sobre l’origen del seu entreteniment: “Normalment faig plastilina quan veig una peli. Uns mengen… els altres la miren, i jo faig plastilina” (qui ho diria!!!) i “disfruto fent dracs i armes amb plastilina de color vermell, perquè és el color de la sang."
Les pel·lícules d’aventures, com ara Cròniques de Narnia o El senyor del anells, són la seva inspiració per fer els monstres.
Va fer honor a les seves declaracions fent dues figures mentre el gravàvem.
Només és una afició, però ningú li prendrà l’habilitat que pot exhibir.

Borja Meléndez
Ignasi Navarro

EL JUJITSU

El jujitsu, “l’art de la gentilesa”, és un art marcial japonès que abasta una varietat àmplia de sistemas de combat, i que es basa en la defensa sense armes d’un o més agressors tant si van armats com si no hi van. Les tècniques bàsiques inclouen cops, esquivaments, empentes, projeccions, llançaments, accions sobre articulacions i estrangulació.
Aquestes s’originen en estratègies de batalla dels bushi (guerres japonesos clàssics) i es van desenvolupar fa prop d’un mil.lenni.
El jujitsu, a més de la defensa sense armes, admet emprar altres objectes com ventalls, para-sols i armes petites. En el seu origen, els samaurais practicaven les arts marcials com a defensa personal, és a dir, per protegir el propi cos d’atacs violents. Actualment, les arts marcials es consideren una part de defensa esportiva.

Els alumnes de primer de batxillerat van realitzar una sessió de jujitsu en el tatami del pavelló municipal, durant la classe d’educació física. La classe, la va dirigir en Joan Ros, entrenador del club de karate qui, amb una petita explicació, ens va introduir en el món de les arts marcials.
En acabar la introducció, vam practicar tècniques d’atac i de defensa. Tot i que només va durar dues hores, va ser molt fructífera.
Vam apendre vocabulari bàsic relacionat amb el món de les arts marcials, com per exemple mate, que s’utilitza per parar l’atac. També vam conèixer els orígens de les arts marcials, i quins són esl ideals actuals.

Els alumnes de batxillerat pensem que aquesta sessió va ser molt interessant, perquè vam apendre com defensar-nos davant de situacions perilloses, agressions o atacs.


Andrea Cano
Marina Rincón, 1r batxillerat

RÍETE TÚ DE HARRY POTTER

Alejo Vázquez tiene 13 años y estudia 3ºESO, pero su gran afición es la magia. A los 6 años, su padre le regaló una caja con diferentes artículos y objetos para realizar trucos. Jamás podría imaginarse que ese simple regalo lo llevaría a interesarse por la magia. A partir de aquel momento, buscó información y descubrió nuevos trucos hasta convertirse en su afición. Alejo nos cuenta que practica este hobby porque le divierte y pasa muy buenos momentos con sus amigos.

Su familia le apoya, pero él cree que la idea de dedicarse a ser mago en un futuro es muy drástica, ya que él sólo lo hace para pasarlo bien.

No se dedicará profesionalmente a la magia, pero os podemos asegurar que sus habilidades nos dejaron con la boca abierta. “El truco jamás se desvela”, nos advirtió.

Sara Mayor

Yenia Quiróz

L'IES de la Vela a l'InfoK de TV3

L'equip de gravació de l'InfoK, l'informatiu del K3, va venir a Blanes a gravar un reportatge sobre les activitats de l'IES de la Vela. Mireu-se'l. Segur que veieu cares conegudes.

ESPAIS QUE DESAPAREIXERAN

Molt aviat, els espais que hem vist des que vàrem arribar a aquest institut, no els tornarem a veure mai més.

Són una mica vells, però els hi hem agafat afecte i els trobarem a faltar.

D’altra banda, després de les obres, els espais tindran millors condicions.

Les parts que es remodelaran del G1 són: la que havia estat la casa del conserge, el gimnàs, els lavabos, la secretaria, el bar, l’entrada, la biblioteca, la sala de professors…

Quan siguem grans, sempre recordarem l’institut com abans de començar les obres, perquè és com el vam conèixer.

Bar, gimnàs… us recordarem!!!

Joshua Fenor i Denisse Rodríguez

Les golfes desapareixeran per les obres

Mai havia estat a les golfes, no sabia ni que existissin.
Vam haver d’entrar-hi ajupits perquè el sostre era molt baix i inclinat.
Feia por perquè amb llum escassa i aquella pudor d’humitat semblava un episodi de la sèrie de televisió El internado.
També perquè a terra hi havia objectes que eren inútils, com per exemple, una pilota gegant, sabates, cadires, unes quantes taules, cubells de pintura, brotxes, etc. La llàstima és que les golfes desapareixeran amb les obres i cauran en l’oblit.

Adéu golfes, fins mai!!!!!!

Text: Dani Mena
Vídeo: Cristina Calsina