Premis La Bona Vida

La Maria Empar Berjaga i l’Adrià Rodriguez, alumnes de segon d’ESO del Serrallarga, van rebre uns premis atorgats pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ja que van quedar en molt bona posició en unes activitats proposades per aquesta entitat i promogudes pel Departament de Tecnologia del nostre centre. El premi va consistir en un e-book, que van rebre per haver quedat en segona posició en dos jocs online. Un era una mena de tetris en el que havien de posar els diferents tipus de brossa en el contenidor adient. I l’altre consistia a tenir tots els vehicles de la ciutat aparcats en pàrquings. 

A més a més, al final de la jornada d’entrega de premis, van sortejar un patinet, que va obtenir l’alumna Ariadna Asensio, acompanyant dels guanyadors. Molts alumnes de 2n A, B i D van participar-hi, de fet, ens han informat que hem sigut l’institut amb més participació. Per aquest motiu, l’institut ha rebut com a premi un forn solar. 

Podeu trobar més informació al web http://www.labonavida.cat/ o a la pàgina Facebook de La Bona Vida.

Lorena Herrera

Arbúcies

Esport al pati

Aquest és el quart any que es juguen lliguetes de futbol a l’hora del pati, organitzades per l’Associació Esportiva, l’encarregat de la qual és l’Albert Felip. Aquesta activitat es fa perquè els joves facin esport, i per lluitar contra l’obesitat infantil.

Una lligueta està dividida en dues rondes , la dels perdedors i la dels guanyadors. Els guanyadors de las dues rondes s’enfronten a la final. Tots els equips que perden un partit van a la ronda de perdedors. Si tornen a perdre, queden eliminats. Els jugadors de l'equip guanyador s’emporten un entrepà i una beguda cadascú.

La primera lligueta va començar el 4 d’octubre i va acabar el dia 26. Hi van participar vuit equips d’alumnes de primer i segon cicle de l’ESO. La final de la primera lligueta la van jugar els ACO contra Los Tigres, i el guanyador va ser l'equip de Los Tigres.
La segona va començar el 18 de gener i va acabar el dia 8 de febrer. La final d'aquesta segona lliga la van disputar els Mister Pene contra Los Tigres, i per segona vegada consecutiva la va guanyar l'equip de Los Tigres.

Francisco Cortés, Quim Giménez, Jonathan Lillo, Ferran Santoro, Jose Luis Vergara,

Butlletí de notícies (III)

Titulars:
Concurs de cartells "Ciutadania i Interculturalitat" i Mencions de Bones pràctiques atorgades pel Centro Virtual Leer.es.

Sant Jordi 2011 Lectors

Marisol Ortiz de Zárate "Se mostró muy cercana"

Después de acabar de leer el libro La canción de Shao Li, Marisol Ortiz de Zárate, la autora, vino a visitarnos para que la entrevistáramos.

La mayoría de los alumnos estábamos nerviosos, porque no sabíamos si sería agradable o si iría con prisas. Pero desde el momento en que entró en la biblioteca, ya nos dejó claro que era una persona amable, porque se mostró muy cercana. Nos habló como si nos conociera desde hacía mucho tiempo.

Nos contó algunos secretos de la novela, por ejemplo, que el nombre de Natalia es el de su hija, y el de Airon , el de su hijo, aunque en realidad se llame Aitor. También nos explicó que Shao Li es el nombre de “una niña majísima”, hija de los dueños del bazar chino que hay al lado de su peluquería, porque Marisol es peluquera, además de escritora.

También descubrimos que eligió Londres como escenario de su libro porque siempre va a esta ciudad el último fin de semana de noviembre y por eso sabe que hace un frío paralizante y que a las 4pm se va el sol.

Dijo que el libro lo había escrito muy rápido. ¡8 meses! A mí me parece una barbaridad, pero ella afirmó que era muy poco. Supimos que un productor de cine la llamó para preguntarle si quería que se rodase la película. Ella aceptó, pero todavía no ha recibido ninguna respuesta.

Una de las preguntas que le hicimos (ésta la hice yo) fue si se había inspirado en El show de Truman. Respondió que no, que la idea le había surgido espontáneamente, y añadió que otro crítico la había comparado con la historia de Hansel y Gretel.

La verdad es que leer el libro y que después Marisol Ortiz nos respondiese a todas las preguntas y dudas que le planteamos me ha motivado mucho, así que pienso leerme su próximo libro Cantan gallos.

Francisco Zárate, 2º ESO

La setmana de l'anglès All in english

“L’English Week és una oportunitat de presentar diferents activitats que es fan a la classe d’anglès i de mostrar-les a la comunitat educativa”, segons afirma la cap de departament de llengües estrangeres, la Mercè Chaler.
Durant la setmana, es van poder veure els treballs realitzats, en diferents llocs del centre.
En els suros de la primera planta del G1, es van penjar els epals dels alumnes de 2n d'ESO i 2n de Batxillerat. També vam poder observar les activitats del projecte Etwinning. A més a més, es van retolar en anglès els espais del centre: biblioteca, cafeteria, aules, sala de professors...
Per tots els passadissos, es van poder veure els graffiti fets pels alumnes de 3r i 4t d’ESO. Els professors d'anglès també van penjar prediccions astrològiques, acudits i diferents estats d’ànim dels seus alumnes. A les portes de les aules, es van enganxar cartells amb cites de diferents autors anglesos, irlandesos i americans. En el vestíbul de la biblioteca, es van poder llegir les entrevistes fetes pels alumnes de primer cicle als seus professors. Els alumnes de 1r d’ESO van crear pòsters sobre animals en perill d’extinció per decorar el G2.
Aquesta iniciativa és pionera en el centre, és el primer any que es fa, però tot sembla indicar que hi haurà futures edicions.

Javi Abad
Martí Esquirol

Barcelona World Race Emoció i competitivitat virtual!

La Barcelona World Race és la regata de vaixells de dues persones més important que existeix. Es fa cada quatre anys i segueix una ruta que dóna la volta al món passant per Àfrica (Cap de Bona Esperança), Oceania (Cap de Leewin) i Amèrica (Cap d’Hornos). L’edició d’aquest any va començar el dia 31 de desembre de 2010 des del port de Barcelona.

Aquest any, per fer-ho encara més atractiu, la Barcelona World Race i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona han donat la possibilitat de participar en aquesta regata de forma virtual, i sense saber-ne massa de navegació real. Hi han participat més de 33.000 persones sense mullar-se ni els peus!

L’Stephan, monitor que ajuda els alumnes de 1r i 2n, ens va indicar com inscriure’ns i com crear-nos un vaixell virtual a tots els alumnes que fem vela. Gràcies a ell, vam realitzar la nostra pròpia regata virtual, que consistia a anar des de Barcelona a l’Estret de Gibraltar donant la volta per l’illa de Còrsega. Va ser més curta que la real, però igual d’emocionant!

Tim Schuurman

Nos visita Marisol Ortiz de Zárate

Esta semana hemos tenido la suerte de recibir en la biblioteca a Marisol Ortiz de Zárate, autora del libro La canción de Shao Li.

Facebook t'atrapa?

Moltes persones de tot el món ja l’utilitzen per treballar. Quasi 500 milions d’usuaris en tot el planeta tenen Facebook però, encara que sigui una de les xarxes socials més grans del món, també n’hi ha d’altres com Twitter, Messenger, Skype, Hi5 o Tuenti. Per a molta gent de totes les edats, visitar una d’aquestes pàgines i connectar-se diàriament amb persones de diferents punts del món ja és una rutina.

En Blaz, un noi d’uns 14 anys, i la seva mare decideixen anar a comprar un ordinador. El fill té molt clar quins són els requisits: que tingui Internet, Messenger, càmera i molta memòria. Després d’uns dies, la seva mare observa el comportament d’en Blaz. Internet només l’utilitza pel Facebook, pel Messenger parla molt, es baixa cançons i pel·lícules, es fa moltes fotos... En total s’hi està unes 3 hores!!!

Quan la seva mare tenia 14 anys i volia parlar amb els amics, els anava a buscar a casa seva, donaven una volta, prenien un cafè... La mare s’informa amb especialistes i li parlen del fenòmen del “ciberpavo”, que és l’edat en què la tecnologia influeix a l’adolescència. Ella decideix limitar les hores que es connecta, tot i que a ell no li fa cap gràcia.

Facebook és una xarxa social amb una facilitat d’entrada impressionantment alta. És tan fàcil com fer clic a “regístrate”, introduir les teves dades personals i acceptar. A part de la facilitat d’accés, també l’ús és molt senzill, ja que tot està explicat amb molta claredat i és molt fàcil realitzar les activitats que aquesta web ofereix, com ara trobar i registrar amics, xatejar, penjar i etiquetar fotos, jugar “on line”, etc.

Una altra dada rellevant és la gratuïtat. Gràcies a això hi ha moltíssima més gent que el fa servir. Si no fos així, com és el cas dels Estats Units, no tindria tant d’èxit i no se’n parlaria tant. La gratuïtat i la facilitat d’entrada són les principals raons per les quals en Blaz és addicte a Facebook.

Igual que la dinamita, Facebook té aplicacions positives i negatives. Gràcies a aquesta xarxa social, en Blaz pot comunicar-se fàcilment amb la seva família d’Alemanya i s’estalvia un munt de trucades. Però, per culpa de la seva dependència a Internet, el rendiment acadèmic d’en Blaz ha decaigut, i quan la seva mare pica a la porta de l’habitació, el jove contesta de mala manera, s’irrita quan l’aparten del seu segon món.

Quan en Blaz camina pel carrer, recorda un comentari que li van deixar a la foto, i sent unes ganes inextingibles de tornar-se a connectar per respirar l’ambient del món virtual. I per la pantalla, en Blaz és diferent. És més expressiu. És hipòcrita.

Al món real, aquell on quan caus sents veritable dolor, té dificultats per parlar. Hi ha dies que mira de reüll aquella noia que el va afegir com a amic, aquella que li agrada, i a qui no li diu ni un sec “hola”. N’és conscient, de la seva dependència? És un cas aïllat?

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Volíem saber quin ús del Facebook fan els alumnes d’ESO, i aquí teniu els resultats. A tots els cursos la majoria dels alumnes te un compte a Facebook. Sorprèn força que tinguin amics que no coneixen, perquè si no els coneixen, per què els volen tenir agregats? De què parlen, si és que ho fan? Una altra qüestió que interessa destacar és que la majoria es connecta cada dia i molts, més de dues hores!!! Són addictes com en Blaz i no ho saben?

  

Per saber-ne més:

Javi Abad
Manel Bueno
Bernat Martín
Tim Schuurman
Bruno Spinnato

Un altre món? Costa d'Ivori, un infern

La Sílvia Romero i l’Alícia Gili són les autores de El camí del Bandama Vermell. El llibre tracta de dos germans, l’Aura i Ouattarà. L’Aura té 14 anys i és víctima dels soldats que la violen i la maltracten. La història passa a Costa d’Ivori.

Vam tenir la sort que la Sílvia i l’Alícia vinguessin a explicar-nos com van escriure el llibre. La Sílvia ens va dir que l’Alícia era “una enciclopèdia amb potes”, que ho sabia tot de Costa d’Ivori. De fet hi ha estat molt de temps, en aquest país africà. Durant la xerrada, ens van posar un vídeo sobre els nens que han petit tot el que diuen de les guerres (maltractaments, fam...). També ens van explicar què era un petit soldat. Vosaltres què creieu que és ? Doncs, els petits soldats són nens que han estat separats de la seva família i entrenats per matar. Les autores ens van dir que, a canvi de menjat i un llit, aquests nens mataven fins i tots els seus familiars.

El llibre ens ha servit per reflexionar sobre aquest tema.

Andrea Garzón Suárez, 2n ESO

Alfredo Urbón: "Libertad es lo que siento sobre la tabla"

Alfredo Urbon González, exalumno del Aula Oberta, es skater amateur. Lleva patinando desde los 12 años. Ahora tiene 20 y va camino de profesionalizarse. Ya ha conseguido varios títulos. Es segundo del circuito catalán.

¿Desde siempre has practicado skate?
No. Empecé a los 12 años. Venía al instituto con mi skate hasta que lo prohibieron. De pequeño había hecho natación y jóckey, pero me he quedado con el skate porque es el deporte que más me entretiene de todos los que he practicado.

¿ Lo consideras un deporte?
Yo sí considero que es un deporte, creo que es como el fútbol o el básquet.

¿Deporte de riesgo?
De riesgo y extremo. Uno se cae muchas veces. Así es como se aprende.

¿Has sufrido lesiones importantes?
Sí. Me he roto el tobillo y la mano. Gajes del oficio.

¿Qué cualidades crees que debe tener un buen skater?
Cualquiera puede patinar siempre que se lo proponga. Aunque hay que tener mucha paciencia, agilidad y equilibrio.

¿Qué sientes cuándo estás sobre la tabla?
Libertad es la palabra.

¿Dónde sueles entrenar?
En Blanes o también en el Skate Park de Malgrat.

Hemos visto que tus vídeos de exhibición en Youtube son de mucha calidad.
Los vídeos son una manera de enseñar lo que haces. Están rodados con una cámara doméstica y un ojo de pez que me compré para conseguir un efecto más profesional. Los grabamos durante varios días en la calle (plaza de España, Mas Cremat, puerto…), luego unos amigos los montan y añaden la música.

¿Crees que en Blanes hay suficientes sitios para hacer skate?
Con la gente que hay en Blanes y el nombre que tiene, creo que le falta un Skate Park guapo y en condiciones.

Haber ganado el concurso de saltos en Irún y ser segundo del circuito catalán es una forma de promocionar Blanes, ¿no?
Hombre, yo creo que sí. Aunque me han metido en una ratonera para que entrene.

¿El Ayuntamiento te ha felicitado?
No me han dicho nada. Pero creo que tampoco iría a recibir sus felicitaciones. Si me llega una carta, pues muy bien, pero ir allí, no.

¿Tienes algún ídolo?
Desde pequeño me he fijado en el trabajo de Marck Appleyard. No es como un ídolo, pero lo tenía como referencia.

¿Crees que puedes vivir siempre del skate?
Creo que si te lo propones sí puedes, pero tal y como están las cosas es muy difícil. Yo, por ejemplo, con el dinero que gano en algunas competiciones me mantengo. Además tengo la suerte de que me patrocinen Habitat y Técnica, la tiende de ropa, por lo que me proporcionan ropa, bambas, tablas, complementos para las tablas, etc. Aunque creo que llegará un momento en el que no pueda vivir de esto, como les pasa a los futbolistas, mi nombre puede quedar.

Hablando de tiendas, cuando estuviste en el Aula Oberta hiciste las prácticas en la Onda ¿Lo elegiste tú?
Sí, lo elegí yo porque creía que era el mejor sitio donde podía estar.

¿Qué recuerdos tienes del Serrallarga?
Pagaría por volver al instituto y estudiaría, porque así podría combinar patinar con algún trabajo. Pero como no lo he hecho, me dedico a lo que sé, que es patinar.

¿Cuando lo dejes qué piensas hacer?
La verdad es que no sé qué haré. Yo no miro el futuro, me interesa el presente.

En el Aula Oberta hacías diseños de ropa muy interesantes.
Ahora que lo dices, no lo había pensado, pero a lo mejor tendría futuro fabricando mi propia marca de ropa.

Ainhoa Cherino
Eva García
Marina Martínez

Cliqueu per veure la imatge en gran

Setmana de la Ciència 2010 Els alumnes fan de professors

En el marc de la Setmana de la Ciència, el Departament de Ciències ha programat una sèrie d'activitats, entre les quals hi ha la fira Viu la Ciència, organitzada pels alumnes del batxillerat científic i tecnològic.

Aquest any s’ha tornat a fer, per tercer any consecutiu la Setmana de la Ciència. Durant molts dies, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat de Ciències i Tecnologia van preparar experiments per exposar-los en una fira a la “placeta”.

La fira es va celebrar dijous 18 de novembre. Els alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO van participar en els diferents experiments, distribuïts per grups, que es van fer a l’atzar repartint unes targetes amb imatges d’animals en perill d’extinció. Els alumnes de batxillerat van explicar- los com es feien diversos experiments, com ara, per què volen els avions, com podem transformar el color de les monedes a daurat i platejat, com inflar un globus sense bufar o, fins i tot, com descobrir els punts més sensibles del nostre cos.

Als alumnes, els van fer molta gràcia els noms d’alguns experiments com, per exemple, ”El vino de Asunción ni es tinto ni es blanco ni tiene color”, que consistia a canviar el color de l’aigua a lila o a blanc, o també “ oro parece plata no es”, que consistia a transformar el color d’una moneda de 5 cèntims en daurat o platejat. Aquest últim va ser un dels millors experiments, en opinió dels alumnes de 3r.

Un any més, els alumnes de batxillerat ens van fer passar un dia divertit ensenyant-nos experiments interessants i mostrant-nos els seus avançats coneixements científics.

Javi Abad Márquez
Bernat Martín Rosell

Una classe magistral

Què és una master class? Una master class és una classe magistral donada per un professional davant d’un grup nombrós de persones. Al mes d’octubre, l’Associació Esportiva va organitzar, per primer cop, una master class, en la qual els alumnes de l’ESO vam poder practicar jujitsu amb en Joan Ros, hip-hop amb la Tessi Tello, i ioga, amb en Joan Maria. Es van escollir aquestes tres activitats perquè són esports que els joves no solem triar . L’Albert Felip, responsable de l’Associació, opina que els joves d’avui en dia practiquem el que ell anomena el Sillonball, que consisteix a estar en el sofà , mirant la televisió, menjant crispetes, jugant amb el portàtil, facebookejant... Per això, l’Associació ofereix activitats extraescolars de dues hores setmanals com futbol sala, bàsquet, ping-pong, natació i també korfball, un esport que gairebé ningú coneix, però que és molt divertit, i que es juga amb una pilota i una cistella sense tauler col•locada al mig de la pista.
Per als alumnes del centre, la inscripció és més econòmica que per als de fora. L’Associació té un objectiu molt clar: evitar l’obesitat infantil. Cada cop aquest problema és més freqüent entre els adolescents, per això l’Associació ens proposa fer unes hores d’esport.

Ainhoa Cherino
Eva García
Marina Martínez

Escenari: Venècia

Aquest any, s’ha convocat el 35è concurs literari Josep Pla, a l’institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell. Entre els diversos premis que es lliuraven, Ivan Caño Prades, alumne de 2n d’ESO, va guanyar el premi Josep Pla amb la narració “El violoncel de la Lluna Plena”. El relat va ser una proposta d’escriptura de classe de català, en la qual s’havien de posar en pràctica algunes de les tècniques narratives apreses.
Us deixem amb un fragment, per anar fent boca:

“Feia temps que anava per tots els luthiers de Venècia provant violoncels sense trobar-ne cap que em fes el pes. Un perquè era massa brillant, un altre perquè sonava massa sec, perquè li faltava ressonància, perquè li faltava musicalitat... Vaja, que no trobava el que havia de ser l’instrument de la meva vida, fins que, se’m va acudir anar a mirar a la vella botiga dels Apol•lo. En un temps, m’encantava anar al luthier i trobar-me entre tanta música, de fet, en Giovanni va ser qui em va iniciar en la primera de les arts i qui em va deixar tocar per primera vegada un violoncel. Però des de la seva mort, no havia tornat a trepitjar aquella botiga, fins ara.”

Jesús Cruz

Yincana literaria (Miguel Hernández)

“Me llamo barro aunque Miguel me llame”

Fa 100 anys que va néixer Miguel Hernández. El dia 13 d’abril vam voler fer-li un homenatge amb una gimcana literària, per posar fi a les activitats que havíem realitzat a classe durant dues setmanes.
Els organitzadors érem els alumnes de 3r i 4t d’ESO, i els de 1r i 2n havien de superar les diferents proves en grups de quatre o cinc. Cada grup tenia un acompanyant que anotava els resultats, taula per taula. Les activitats tractaven sobre la vida i els poemes de l’autor.
Amb aquesta gimcana hem volgut aconseguir que l’essència de la poesia de Miguel Hernández arribi des del més petit al més gran. Que els seus poemes no només siguin paraules escrites en un paper sinó que tothom els recordi.


Proves de la gimcana

1. Recitar i gravar poemes.
2. Reconstruir el poema “Menos tu vientre”, escrit en SMS.
3. Jugar al Pasapalabra.
4. Escriure a la sorra les paraules del poema “En el arenal”.
5. Respondre un Trivial.
6. Associar rodolins amb les imatges d’una auca sobre la vida del poeta.
7. Ordenar cronològicament imatges de la vida del poeta.
8. Construir un trencaclosques amb els versos del poema “La libertad”.
9. Relacionar els símbols poètics amb el seu significat.
10. Jugar a un Memory amb imatges de la poesia i la vida de l’autor.


Elisabet Cano

Amb ulls de simetria

Un dia a la classe de plàstica, la Nati, la professora de dibuix, ens va demanar un treball sobre la simetria que consistia a fer fotos a diversos edificis públics o privats que, com a condició, havien de tenir la façana simètrica.

Una tarda vam quedar per acabar d’aclarir quines façanes retrataríem. Tot passejant ens vam adonar que hi ha moltíssimes cases, edificis, fonts i d’altres edificis públics simètrics, com la capella de l’Esperança, la Font Gòtica, l’Ajuntament, la Casa del Poble, i tants d’altres… Tot i que també n’hi ha d’asimètrics, com el de la Biblioteca Comarcal.
Vam estar fent voltes i voltes per intentar capturar les millors imatges. Això ens va fer entendre que, a Blanes, hi ha molts frontispicis que mai ens havíem parat a mirar.

Martí Esquirol Domenech
Marc Fàbregas Vila- Puig

Ja tenim entrada a la Vikipèdia!!!

La Viquipèdia és una de les pàgines més visitades d'Internet, que permet als internautes consultar informació de tot tipus, gràcies als articles que editen els usuaris.

Els alumnes de 2n d'ESO de l'aula d'acollida han fet una matèria optativa que consisteix a publicar entrades a l'enciclopèdia sobre l'institut. Aquesta activitat té la finalitat de promoure el català entre els alumnes nouvinguts, que tenen dificultats amb la llengua.

Miquel Mayà, professor de 2n d'ESO, és qui ha ensenyat a nou alumnes de l'aula d'acollida a publicar les entrades i a consultar informació a Internet. La primera entrada que han editat ha sigut la de l'institut, on podeu trobar informació relacionada amb les instal·lacions, l'adreça del centre... Després d'aquesta experiència, tenen pensat publicar nous articles.

Visiteu la pàgina: http://ca.wikipedia.org/wiki/IES_Serrallarga

Jesús Cruz
Ismael Mairén

Visita al parc de Sa Riera

Els arbres testimoni, el molí, la deixalleria i la gossera són els quatre espais que van visitar els alumnes de 2n d`ESO, al parc de Sa Riera de Tossa de Mar.

1) Són centenaris, alts i naturals. Estem parlant de cinc arbres testimoni del parc de Sa riera de Tossa de Mar.

El primer és un pi pinyoner, que fa 23’3 m d’alçada i té 300 anys. El segon és una alzina que té la fusta molt dura. Les indústries dedicades a la fusta aprofiten la de les alzines. El tercer és una altra alzina que va caure i s’ha convertit en una soca. D’aquesta en poden créixer 7 o 8 alzines de les quals se n’haurien de tallar 2 o 3. El quart és un arbre testamentat i catalogat. És l’arbre més vell de Tossa. Sobreviu en un clima mediterrani, tot i que és propi de zones atlàntiques.

2) S’utilitza per aprofitar l’energia del gir. Estem parlant d’un molí.

3) A ningú li agrada, és un lloc on les coses es reciclen. És la deixalleria, un lloc on es recullen tots els materials, llevat de la matèria orgànica.

A l’abocador s’hi porten tots els materials que no són reciclats, per això s’ha creat la deixalleria, que és on es reciclen. No fan pudor, i estan tots ven distribuïts.

4) Els abandonen, els deixen “tirats”. Estem parlant de gossos!!!! A la gossera de Tossa, hi ha prop de 136 gossos, provinents de totes les poblacions de la comarca de la Selva. És una vergonya com viuen en gàbies de 3mx3m. Estan desitjant que els passegem!!!! S’hi pot anar cada cap de setmana i durant les vacances.

Christian Navarro, 2n d’ESO

Luis Matilla: Autor y lectores

A finales del primer trimestre, leímos el libro de Luis Matilla Manzanas rojas. Es una obra de teatro que relata la amistad entre dos niños, uno palestino y otro judío, a los que les separa un muro.

El martes 20 de enero, el autor vino a visitarnos. Para agradecérselo, le preparamos algunas sorpresas. Antes de empezar, dos alumnas hicieron una representación de una de las escenas del libro.

Acto seguido, hicimos una performance. Destruimos un muro que habíamos construido con cajas de cartón envueltas en papel de color naranja. En cada caja había escrita una cita del libro, por ejemplo: “No es fácil habitar en un lugar donde ni siquiera a los niños se les permite vivir en paz” y “Estoy viendo unos pájaros de grandes alas que vuelan muy bajo, parecen aviones pero no llevan cañones debajo de sus alas”. Fue un acto simbólico que le gustó mucho al autor porque no podía parar de aplaudir. Después, empezamos la rueda de preguntas.

Fue muy interesante escuchar su opinión sobre el problema de la guerra de Gaza y también que nos explicara su amor al teatro desde niño y que nos enseñara diapositivas sobre el teatro de animación al aire libre.

Robert Gotarra, Anna Ma Juan, Christian Navarro, 2n ESO