Butlletí de notícies: Recitals poètics

Giorgio Bonassi i Àlex Peña

EVOÉH

Ariana Barrabés, cantant, i Jesús Olivares, guitarrista, formen el duet barceloní Evoéh, que porta més de cinc anys treballant amb poesia i música popular espanyola. Federico García Lorca, Miguel Hernández i León Felipe són tres dels grans poetes que estan presents a les seves actuacions. 

Evoéh porta més de cinc anys treballant amb un fort compromís cap a la poesia i la música popular espanyola. L’Ariadna i en Jesús, parella a la vida real, tenen un formació musical exquisida. Ella ha après la tècnica vocal de prestigiosos vocalistes, i en Jesús, a més de tenir el Grau Superior de guitarra clàssica pel Conservatori Superior del Liceu, és un dels membres de l’Orquesta de guitarras de Barcelona. El duet interpreta música de diferents èpoques, llocs i contextos, com ara melodies sefardites, jotes tradicionals, cançons populars de Federico Garcia Lorca, o coplas del mestre Quiroga. També compon cançons plenes de colors tradicionals, inspirades en poetes rellevants de la literatura contemporània. En el seu repertori, no hi falta la poesia de Miguel Hernández, ni la de León Felipe.
El mes de març va sortir a la venda el seu primer disc, que ja està disponible a l’Spotify i a l’I-tunes.

De camí a la Biblioteca Comarcal de Blanes, tothom pensava que no seria res extraordinari, és més, tots pensàvem que ens avorriríem. Però quan vam arribar i vam entrar a la sala Roberto Bolaño, on ens esperava el grup Evoéh, la primera impressió va ser molt bona. Ens va agradar, era un duet de dos joves que viuen d’una manera molt propera la poesia i la música tradicional espanyola. Un cop asseguts, es van presentar i, de cop, un calfred va arribar-nos a tots nosaltres. D’aquella noia no sortia una veu qualsevol, era una veu especial. Durant tota l’actuació, a tots i cadascun de nosaltres se’ns va posar la pell de gallina. Diferents sentiments van aflorar a mesura que avançava l’actuació.

 Eva García i Mar Gibernau

PROVES CANGUR

Érem pocs i molts no ens coneixíem. En l’ambient es respirava la curiositat i el nerviosisme dels inexperts i la tranquil·litat dels qui ja hi havien anat altres anys. Ens dirigíem cap a les Proves Cangur, uns exàmens de matemàtiques que es realitzen a tot Catalunya i que tenen com a finalitat potenciar les matemàtiques dirigides als joves. No obstant, per a nosaltres l’objectiu era passar un dia fantàstic a la Universitat de Girona, i gaudir de l’experiència de sentir-nos estudiants universitaris durant unes hores, no com passa a altres escoles que són molt competitives. Tots vam quedar molt satisfets d’aquest petit viatge, i podem estar orgullosos dels nostres resultats. 

 Mar Gibernau

La Puça, premi Lobo de Oro 2011

Enhorabona a tots !!!!!


Dissabte 3 de març de 2012, La Puça (Publicació amb traÇA) va guanyar el  primer premi  del Concurso Nacional de Publicaciones Juveniles y Escolares (Premis Lobo) que atorga l’Asociación de Prensa Juvenil. Els premis es van concedir a la cloenda de les XXV Jornadas TIC’s, Prensa y Educación.
La Puça forma part del registre de publicacions de l’APJ des del curs 2003-2004 i ha estat nominada i preseleccionada diverses vegades. A més, l’any 2008  va aconseguir el guardó. Per aquest motiu, cap membre de l’equip de redacció s’imaginava guanyar i, encara menys, el primer premi.
Aquests premis no compten amb una dotació econòmica, però,  per la seva tradició i el seu prestigi, representen el més important reconeixement nacional a la feina feta pels diferents grups de premsa juvenil i escolar.
Dos dies abans del lliurament dels premis, els alumnes que formen l’equip de  redacció actual van tenir l’oportunitat d'explicar com fan la revista davant de la resta de participants i, també, van poder gaudir escoltant l’exposició dels membres de les altres publicacions participants .
Aquest any, l’equip de redacció de La Puça ha viscut una experiència doblement enriquidora i ha vist recompensat el seu esforç.

Les revistes premiades a l'edició d'aquest any són:

Lobo de Oro  La Puça (Blanes, Girona)
Lobo de Plata: El Molino (Pamplona )
Lobo de Bronce: El Mirador (Barañáin, Navarra)
Menció especial: El Murciélago (Madrid)


Lorena Herrera

La notícia a la premsa

Celobert núm. 98

Sorteig

  Cristina Sances ha estat la guanyadora del sorteig pro-viatge fi de curs de 4t d'ESO.

             

Setmana de la Ciència

HARRY POTTERS A L’ INSTITUT

Hi ha Harry Potters de veritat. Nosaltres vam poder descobrir-ho.

Dos científics de la Universitat de Girona, en Pep Anton Vieta i en Pep Duran, van venir al nostre institut amb la intenció de donar-nos unes nocions bàsiques sobre química. En pocs segons, el gimnàs es va convertir en un laboratori químic fascinant. Admirats, vam escoltar com va sorgir aquesta ciència, gràcies als alquimistes. I suposem que, per aquest motiu, un dels científics es va posar una capa, per semblar un d’aquells homes que intentaven trobar la pedra filosofal que els hauria de permetre convertir qualsevol substància en or. Ens van comentar que l’alquímia es podia considerar la precursora de la química moderna.

Van fer molts experiments, però allò que més ens va impactar va ser quan, amb l’ajuda d’un aerosol, van canviar el color d’una flama aplicant-hi diferents substàncies.

Va ser una manera innovadora i molt original de finalitzar l’Any Internacional de la Química.

EL RACÓ DE LA CIÈNCIA 

I n’hi van quatre! Com és habitual, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat van organitzar la quarta edició de la fira Viu la Ciència, activitat que forma part dels actes de celebració de la Setmana de la Ciència. Els experiments van ser molt sorprenents, sobretot per als alumnes de 1r d’ESO, que mai els havien vist. A més, s’hi van fer molt per intentar fer-nos entendre per què es produeixen les diferents reaccions químiques.

A continuació, us explicarem de forma senzilla alguns trucs dels experiments que vam tenir ocasió de veure.

DNI del elements químics 
De la mateixa manera que cada persona és diferent, els elements químics també tenen diferents característiques que serveixen per identificar-los. Un dels trets característics és el color que desprenen quan es cremen amb una flama. La flama va canviant de color segons la substància química que s’hi posa (el sodi és groc, el potassi és lila, el liti és rosa...).

Canvis de color i el color del gust àcid
Tots podem classificar els diferents aliments en funció dels gustos que tenen, però no totes les substàncies es poden tastar. Per sort, a la natura hi trobem substàncies que fan de “xivato” i que ens ajuden a esbrinar el caràcter àcid o bàsic de les substàncies: els indicadors químics. Per exemple, la col llombarda, canvia de color segons la substància amb què es posa en contacte. Amb aquest indicador es pot descobrir com són els pH de les diferents substàncies (les àcides són vermelles, les neutres són liloses i les bàsiques, de blau-verd cap a groc).

Meteoròleg natural 
Avui dia, sabem quin temps farà mirant les prediccions a la televisió, però antigament no hi havia tanta tecnologia. Abans les persones es podien construir un higròmetre utilitzant substàncies que canvien de color amb la humitat. Un exemple és el clorur de cobalt (II), que és blau, quan el clima està ben sec,  i vermell-rosa, quan es troba humit. D’aquesta manera, s’aconsegueix un higròmetre natural.

El falsificador de monedes
Les monedes d’ 1, 2 i 5 cèntims són de coure, un element que quan es posa en contacte amb el zinc pot donar lloc a una reacció redox. Si s’escalfa una moneda amb una mica d’hidròxid de sodi i zinc en pols, el coure metàl·lic de la moneda passa a ser coure 2+, dissolt, i el zinc es converteix en zinc metàl·lic, fet que dóna un aspecte platejat a la moneda. Finalment, si la moneda s’escalfa, el zinc i el coure formen un aliatge que és el llautó, i aquesta agafa un color daurat.

Fotografia
Si es barreja un nitrat amb el clorur de sodi es forma clorur de plata, una substància fotosensible, és a dir, una substància que quan li toca la llum s’ennegreix. Si aquesta substància es col·loca sobre una superfície plana, on s’hi posa un dibuix opac, i s’exposa a la llum d’un focus, tota la part que està en contacte amb la llum s’ennegreix. En canvi, la part a la qual no li toca la llum queda blanca.

Lorena Herrera

Butlletí de notícies (III)

Titulars:
Concurs de cartells "Ciutadania i Interculturalitat" i Mencions de Bones pràctiques atorgades pel Centro Virtual Leer.es.

Activitats de Sant Jordi

Aquest Sant Jordi s'han fet diverses acivitats. Per segon any consecutiu i per ampliar la biblioteca, l'AMPA va recollir llibres de lectura en bones condicions. Per cada llibre es va donar un número per a participar en un sorteig. L'aportació d'aquest any ha estat d'uns 130 llibres.

També es van publicar les postals literàries, com és tradició. Al passadís del primer pis del G1, es va instal·lar l'exposició Antología Poética del siglo XX, preparada pels alumnes de 2n de batxillerat.

Els alumnes de 4t d'ESO i batxillerat van assistir al recital Los poetas del 27, la generación de la amistad al Teatre de Blanes, on també es va fer el lliurament de premis del concurs literari de Sant Jordi.

Alumnes de 2n, 3r i 1r de batxillerat i diversos professors van participar a la cursa que va organitzar l'institut Sa Palomera, el divendres 29 d'abril. Hi estaven convidats tots el centres de secundària de Blanes. Alguns dels participants la van fer corrent; altres, caminant.

Javi Abad

Sant Jordi 2011 Lectors

La setmana de l'anglès All in english

“L’English Week és una oportunitat de presentar diferents activitats que es fan a la classe d’anglès i de mostrar-les a la comunitat educativa”, segons afirma la cap de departament de llengües estrangeres, la Mercè Chaler.
Durant la setmana, es van poder veure els treballs realitzats, en diferents llocs del centre.
En els suros de la primera planta del G1, es van penjar els epals dels alumnes de 2n d'ESO i 2n de Batxillerat. També vam poder observar les activitats del projecte Etwinning. A més a més, es van retolar en anglès els espais del centre: biblioteca, cafeteria, aules, sala de professors...
Per tots els passadissos, es van poder veure els graffiti fets pels alumnes de 3r i 4t d’ESO. Els professors d'anglès també van penjar prediccions astrològiques, acudits i diferents estats d’ànim dels seus alumnes. A les portes de les aules, es van enganxar cartells amb cites de diferents autors anglesos, irlandesos i americans. En el vestíbul de la biblioteca, es van poder llegir les entrevistes fetes pels alumnes de primer cicle als seus professors. Els alumnes de 1r d’ESO van crear pòsters sobre animals en perill d’extinció per decorar el G2.
Aquesta iniciativa és pionera en el centre, és el primer any que es fa, però tot sembla indicar que hi haurà futures edicions.

Javi Abad
Martí Esquirol

SENTIMENTS: VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA EN IMATGES

L’exposició fotogràfica Sentiments es va instal•lar el 8 de març al nostre institut per sol•licitud de l’equip docent de 4t ESO, coincidint amb la setmana del Dia Internacional de la Dona.

Sentiments està formada per vint fotografies, i és propietat de la Plataforma de Dones de Blanes. Es va inaugurar l’any 2009 i, anteriorment a la visita al nostre centre, s’havia exposat al Centre Cívic i a la Biblioteca Comarcal de Blanes, i a l’Institut de Seguritat Pública de Catalunya. Posteriorment, va estar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

“Quan vam realitzar aquesta exposició, l’objectiu era reflectir amb imatges el que és la violència psicològica”, afirma Amparo Ardanuy, representant de la Plataforma de Dones de Blanes.


OPINIONS

Vam poder veure una exposició de fotografies força impressionant hi havia algunes imatges impactants. Fins i tot, dies després de veure-les encara les recordo i penso com de dur ha de ser per a qualsevol persona viure això.
Vanessa Àlvarez

M’han impressionat algunes imatges perquè reflecteixen el dolor d’una dona maltractada.
Meritxell Albertí

El quadre que més em va cridar l’atenció va ser el d'una dona amb la boca cosida, perquè realment és el que els succeeix a les dones maltractades, no poden dir el que pensen o senten.
Albert Muñoz

Les fotos mostraven de manera artística el que pateix una dona maltractada, el que sent al seu interior destrossat.
Sheila Ovelleiro


Manel Bueno

Eva García

Barcelona World Race Emoció i competitivitat virtual!

La Barcelona World Race és la regata de vaixells de dues persones més important que existeix. Es fa cada quatre anys i segueix una ruta que dóna la volta al món passant per Àfrica (Cap de Bona Esperança), Oceania (Cap de Leewin) i Amèrica (Cap d’Hornos). L’edició d’aquest any va començar el dia 31 de desembre de 2010 des del port de Barcelona.

Aquest any, per fer-ho encara més atractiu, la Barcelona World Race i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona han donat la possibilitat de participar en aquesta regata de forma virtual, i sense saber-ne massa de navegació real. Hi han participat més de 33.000 persones sense mullar-se ni els peus!

L’Stephan, monitor que ajuda els alumnes de 1r i 2n, ens va indicar com inscriure’ns i com crear-nos un vaixell virtual a tots els alumnes que fem vela. Gràcies a ell, vam realitzar la nostra pròpia regata virtual, que consistia a anar des de Barcelona a l’Estret de Gibraltar donant la volta per l’illa de Còrsega. Va ser més curta que la real, però igual d’emocionant!

Tim Schuurman

Xerrada Mecànica i planxisteria

Em van dir que feien una xerrada de mecànica, a la Biblioteca del Centre i hi vaig anar. Va venir el director de l’Escola Tècnica de Girona. Érem 18 alumnes de 3r i 4r d’ESO. El director va posar un DVD explicatiu dels cicles formatius de mecànica i planxisteria que es fa a l’ETG. També va explicar que sense l’ ESO podies fer un PQPI i el mòdul de responsable de taller de 4 hores diàries. Va dir que es poden fer dos mòduls a l’hora, un al mati, i l’altre a la tarda. És un centre privat, i cal pagar quotes mensuals de 175€. El PQPI està subvencionat per la Generalitat i no es paga. Penso que és una bona sortida. A més una vegada es fa el CFGM, es pot treballar en un taller. És Interessant!

Patricia Galera 4t ESO

Calma i... bona lletra? Les proves Cangur 2011

El darrer 17 de març, milers d'estudiants d'ESO i batxillerat d'arreu de Catalunya vam fer sortir fum al nostre costat matemàtic assitint a les proves Cangur 2011.

Altres instituts blanencs ja hi havien participat abans, però, en aquesta edició de les proves, l’INS Serrallarga s’hi va estrenar.

Aproximadament una vintena d'alumnes curiosos (i valents!) d'ESO i batxillerat, acompanyats per dos professors del centre, vam anar d’hora al Col·legi Santa Maria. Vam entrar, un per un, a una sala molt àmplia. A tres quarts de deu, vam començar les proves. Llavors, vam desembeinar el boli per començar a exprimir-nos el cervell tant com ens ho permetés, per trobar la solució a tots els problemes matemàtics, alguns dels quals eren irresolubles amb una simple fòrmula.

En aquells moments, era imprescindible interioritzar aquesta llei: els nervis i el pànic han de ser inversament proporcionals a la concentració. Vinga va!

75 minuts més tard, (uns insatisfets i uns altres ben cofois) vam retornar la graella on s’anotaven les opcions escollides, vam donar la mà tot agraïts als professors i, amb un nou boli i un diploma com a reconeixement i el cervell en plena efervescència, vam sortir al carrer.

Manel Bueno

PARTICIPANTS:

De 1r de batxillerat:

Elisabet Batlle Rocafort, Bruno Campagna Pintos, Helena Cuello De la fuente, Itziar Rodríguez Fernández i Claudia Grimal Bosch.

De 4t d'ESO:

Meritxell Albertí Hinarejos, Vanessa Álvarez Castellanos, Anna Armero Guixé, Fatu Camara Dukureh, Jesús Cruz Ramos, Darío Delgado Matas, Xerach Diago Díaz, Oriol España Santos, Micaela Lubnicki Manzanares, Ismael Mairén Márquez, Natàlia Martín Murciego, Paula Narro Perejamo, Christian Navarro Repina, Jessica Onieva Palomino, Sara Pellicer Tarazona, Joel Toribio Palomino i Laia Velasco Cantalejo

De 3r d'ESO:

Manel Bueno Agell

Proyecto poesía eres tú

Los alumnos de 4º de ESO han participado en el Proyecto Poesía eres tú con la recitación de coplas de Jorge Manrique y Luis García Montero.

Excursió al volcà de la Crosa de Sant Dalmai

Els volcans es formen quan el magma arriba a la superfície terrestre. Alguns volcans són actius, però en canvi n'hi ha d'altres que poden seguir innactius durant milers d'anys . El volcà de la Crosa de Sant Dalmai és un volcà innactiu que es troba prop de Vilobí d'Onyar. Està situat en un dels espais naturals més interessants que hi ha entre la Selva i el Gironès.
En realitat no és un volcà, sino que en són dos, un dins de l'altre. Al costat del volcà hi ha el poble de Sant Dalmai i, dins del cràter, uns camps de conreu molt rics en minerals i nutrients, per això l'agricultura és molt productiva. També hi ha un bosc, on la vegetació és molt abundant.
El segon volcà, que és més petit que l'altre, té forma de croissant si el mires desde dalt, al menys això ens va explicar el monitor. Perquè tot el que us hem explicat ho vam aprendre a l’excursió, divertida i interessant, que vam fer els alumnes de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de 1r de batxillerat i de l’optativa de Biologia-Geologia de 4t d’ESO.
Si sou persones aventureres i us agrada viatjar, visiteu el poble de Sant Dalmai i descobrireu que els volcans tenen moltes coses interessants.

Ioana Madalina Visan, 4t ESO

Facebook t'atrapa?

Moltes persones de tot el món ja l’utilitzen per treballar. Quasi 500 milions d’usuaris en tot el planeta tenen Facebook però, encara que sigui una de les xarxes socials més grans del món, també n’hi ha d’altres com Twitter, Messenger, Skype, Hi5 o Tuenti. Per a molta gent de totes les edats, visitar una d’aquestes pàgines i connectar-se diàriament amb persones de diferents punts del món ja és una rutina.

En Blaz, un noi d’uns 14 anys, i la seva mare decideixen anar a comprar un ordinador. El fill té molt clar quins són els requisits: que tingui Internet, Messenger, càmera i molta memòria. Després d’uns dies, la seva mare observa el comportament d’en Blaz. Internet només l’utilitza pel Facebook, pel Messenger parla molt, es baixa cançons i pel·lícules, es fa moltes fotos... En total s’hi està unes 3 hores!!!

Quan la seva mare tenia 14 anys i volia parlar amb els amics, els anava a buscar a casa seva, donaven una volta, prenien un cafè... La mare s’informa amb especialistes i li parlen del fenòmen del “ciberpavo”, que és l’edat en què la tecnologia influeix a l’adolescència. Ella decideix limitar les hores que es connecta, tot i que a ell no li fa cap gràcia.

Facebook és una xarxa social amb una facilitat d’entrada impressionantment alta. És tan fàcil com fer clic a “regístrate”, introduir les teves dades personals i acceptar. A part de la facilitat d’accés, també l’ús és molt senzill, ja que tot està explicat amb molta claredat i és molt fàcil realitzar les activitats que aquesta web ofereix, com ara trobar i registrar amics, xatejar, penjar i etiquetar fotos, jugar “on line”, etc.

Una altra dada rellevant és la gratuïtat. Gràcies a això hi ha moltíssima més gent que el fa servir. Si no fos així, com és el cas dels Estats Units, no tindria tant d’èxit i no se’n parlaria tant. La gratuïtat i la facilitat d’entrada són les principals raons per les quals en Blaz és addicte a Facebook.

Igual que la dinamita, Facebook té aplicacions positives i negatives. Gràcies a aquesta xarxa social, en Blaz pot comunicar-se fàcilment amb la seva família d’Alemanya i s’estalvia un munt de trucades. Però, per culpa de la seva dependència a Internet, el rendiment acadèmic d’en Blaz ha decaigut, i quan la seva mare pica a la porta de l’habitació, el jove contesta de mala manera, s’irrita quan l’aparten del seu segon món.

Quan en Blaz camina pel carrer, recorda un comentari que li van deixar a la foto, i sent unes ganes inextingibles de tornar-se a connectar per respirar l’ambient del món virtual. I per la pantalla, en Blaz és diferent. És més expressiu. És hipòcrita.

Al món real, aquell on quan caus sents veritable dolor, té dificultats per parlar. Hi ha dies que mira de reüll aquella noia que el va afegir com a amic, aquella que li agrada, i a qui no li diu ni un sec “hola”. N’és conscient, de la seva dependència? És un cas aïllat?

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Volíem saber quin ús del Facebook fan els alumnes d’ESO, i aquí teniu els resultats. A tots els cursos la majoria dels alumnes te un compte a Facebook. Sorprèn força que tinguin amics que no coneixen, perquè si no els coneixen, per què els volen tenir agregats? De què parlen, si és que ho fan? Una altra qüestió que interessa destacar és que la majoria es connecta cada dia i molts, més de dues hores!!! Són addictes com en Blaz i no ho saben?

  

Per saber-ne més:

Javi Abad
Manel Bueno
Bernat Martín
Tim Schuurman
Bruno Spinnato

Alfredo Urbón: "Libertad es lo que siento sobre la tabla"

Alfredo Urbon González, exalumno del Aula Oberta, es skater amateur. Lleva patinando desde los 12 años. Ahora tiene 20 y va camino de profesionalizarse. Ya ha conseguido varios títulos. Es segundo del circuito catalán.

¿Desde siempre has practicado skate?
No. Empecé a los 12 años. Venía al instituto con mi skate hasta que lo prohibieron. De pequeño había hecho natación y jóckey, pero me he quedado con el skate porque es el deporte que más me entretiene de todos los que he practicado.

¿ Lo consideras un deporte?
Yo sí considero que es un deporte, creo que es como el fútbol o el básquet.

¿Deporte de riesgo?
De riesgo y extremo. Uno se cae muchas veces. Así es como se aprende.

¿Has sufrido lesiones importantes?
Sí. Me he roto el tobillo y la mano. Gajes del oficio.

¿Qué cualidades crees que debe tener un buen skater?
Cualquiera puede patinar siempre que se lo proponga. Aunque hay que tener mucha paciencia, agilidad y equilibrio.

¿Qué sientes cuándo estás sobre la tabla?
Libertad es la palabra.

¿Dónde sueles entrenar?
En Blanes o también en el Skate Park de Malgrat.

Hemos visto que tus vídeos de exhibición en Youtube son de mucha calidad.
Los vídeos son una manera de enseñar lo que haces. Están rodados con una cámara doméstica y un ojo de pez que me compré para conseguir un efecto más profesional. Los grabamos durante varios días en la calle (plaza de España, Mas Cremat, puerto…), luego unos amigos los montan y añaden la música.

¿Crees que en Blanes hay suficientes sitios para hacer skate?
Con la gente que hay en Blanes y el nombre que tiene, creo que le falta un Skate Park guapo y en condiciones.

Haber ganado el concurso de saltos en Irún y ser segundo del circuito catalán es una forma de promocionar Blanes, ¿no?
Hombre, yo creo que sí. Aunque me han metido en una ratonera para que entrene.

¿El Ayuntamiento te ha felicitado?
No me han dicho nada. Pero creo que tampoco iría a recibir sus felicitaciones. Si me llega una carta, pues muy bien, pero ir allí, no.

¿Tienes algún ídolo?
Desde pequeño me he fijado en el trabajo de Marck Appleyard. No es como un ídolo, pero lo tenía como referencia.

¿Crees que puedes vivir siempre del skate?
Creo que si te lo propones sí puedes, pero tal y como están las cosas es muy difícil. Yo, por ejemplo, con el dinero que gano en algunas competiciones me mantengo. Además tengo la suerte de que me patrocinen Habitat y Técnica, la tiende de ropa, por lo que me proporcionan ropa, bambas, tablas, complementos para las tablas, etc. Aunque creo que llegará un momento en el que no pueda vivir de esto, como les pasa a los futbolistas, mi nombre puede quedar.

Hablando de tiendas, cuando estuviste en el Aula Oberta hiciste las prácticas en la Onda ¿Lo elegiste tú?
Sí, lo elegí yo porque creía que era el mejor sitio donde podía estar.

¿Qué recuerdos tienes del Serrallarga?
Pagaría por volver al instituto y estudiaría, porque así podría combinar patinar con algún trabajo. Pero como no lo he hecho, me dedico a lo que sé, que es patinar.

¿Cuando lo dejes qué piensas hacer?
La verdad es que no sé qué haré. Yo no miro el futuro, me interesa el presente.

En el Aula Oberta hacías diseños de ropa muy interesantes.
Ahora que lo dices, no lo había pensado, pero a lo mejor tendría futuro fabricando mi propia marca de ropa.

Ainhoa Cherino
Eva García
Marina Martínez

Cliqueu per veure la imatge en gran

Setmana de la Ciència 2010 Els alumnes fan de professors

En el marc de la Setmana de la Ciència, el Departament de Ciències ha programat una sèrie d'activitats, entre les quals hi ha la fira Viu la Ciència, organitzada pels alumnes del batxillerat científic i tecnològic.

Aquest any s’ha tornat a fer, per tercer any consecutiu la Setmana de la Ciència. Durant molts dies, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat de Ciències i Tecnologia van preparar experiments per exposar-los en una fira a la “placeta”.

La fira es va celebrar dijous 18 de novembre. Els alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO van participar en els diferents experiments, distribuïts per grups, que es van fer a l’atzar repartint unes targetes amb imatges d’animals en perill d’extinció. Els alumnes de batxillerat van explicar- los com es feien diversos experiments, com ara, per què volen els avions, com podem transformar el color de les monedes a daurat i platejat, com inflar un globus sense bufar o, fins i tot, com descobrir els punts més sensibles del nostre cos.

Als alumnes, els van fer molta gràcia els noms d’alguns experiments com, per exemple, ”El vino de Asunción ni es tinto ni es blanco ni tiene color”, que consistia a canviar el color de l’aigua a lila o a blanc, o també “ oro parece plata no es”, que consistia a transformar el color d’una moneda de 5 cèntims en daurat o platejat. Aquest últim va ser un dels millors experiments, en opinió dels alumnes de 3r.

Un any més, els alumnes de batxillerat ens van fer passar un dia divertit ensenyant-nos experiments interessants i mostrant-nos els seus avançats coneixements científics.

Javi Abad Márquez
Bernat Martín Rosell

Una classe magistral

Què és una master class? Una master class és una classe magistral donada per un professional davant d’un grup nombrós de persones. Al mes d’octubre, l’Associació Esportiva va organitzar, per primer cop, una master class, en la qual els alumnes de l’ESO vam poder practicar jujitsu amb en Joan Ros, hip-hop amb la Tessi Tello, i ioga, amb en Joan Maria. Es van escollir aquestes tres activitats perquè són esports que els joves no solem triar . L’Albert Felip, responsable de l’Associació, opina que els joves d’avui en dia practiquem el que ell anomena el Sillonball, que consisteix a estar en el sofà , mirant la televisió, menjant crispetes, jugant amb el portàtil, facebookejant... Per això, l’Associació ofereix activitats extraescolars de dues hores setmanals com futbol sala, bàsquet, ping-pong, natació i també korfball, un esport que gairebé ningú coneix, però que és molt divertit, i que es juga amb una pilota i una cistella sense tauler col•locada al mig de la pista.
Per als alumnes del centre, la inscripció és més econòmica que per als de fora. L’Associació té un objectiu molt clar: evitar l’obesitat infantil. Cada cop aquest problema és més freqüent entre els adolescents, per això l’Associació ens proposa fer unes hores d’esport.

Ainhoa Cherino
Eva García
Marina Martínez