Setmana de la Ciència

HARRY POTTERS A L’ INSTITUT

Hi ha Harry Potters de veritat. Nosaltres vam poder descobrir-ho.

Dos científics de la Universitat de Girona, en Pep Anton Vieta i en Pep Duran, van venir al nostre institut amb la intenció de donar-nos unes nocions bàsiques sobre química. En pocs segons, el gimnàs es va convertir en un laboratori químic fascinant. Admirats, vam escoltar com va sorgir aquesta ciència, gràcies als alquimistes. I suposem que, per aquest motiu, un dels científics es va posar una capa, per semblar un d’aquells homes que intentaven trobar la pedra filosofal que els hauria de permetre convertir qualsevol substància en or. Ens van comentar que l’alquímia es podia considerar la precursora de la química moderna.

Van fer molts experiments, però allò que més ens va impactar va ser quan, amb l’ajuda d’un aerosol, van canviar el color d’una flama aplicant-hi diferents substàncies.

Va ser una manera innovadora i molt original de finalitzar l’Any Internacional de la Química.

EL RACÓ DE LA CIÈNCIA 

I n’hi van quatre! Com és habitual, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat van organitzar la quarta edició de la fira Viu la Ciència, activitat que forma part dels actes de celebració de la Setmana de la Ciència. Els experiments van ser molt sorprenents, sobretot per als alumnes de 1r d’ESO, que mai els havien vist. A més, s’hi van fer molt per intentar fer-nos entendre per què es produeixen les diferents reaccions químiques.

A continuació, us explicarem de forma senzilla alguns trucs dels experiments que vam tenir ocasió de veure.

DNI del elements químics 
De la mateixa manera que cada persona és diferent, els elements químics també tenen diferents característiques que serveixen per identificar-los. Un dels trets característics és el color que desprenen quan es cremen amb una flama. La flama va canviant de color segons la substància química que s’hi posa (el sodi és groc, el potassi és lila, el liti és rosa...).

Canvis de color i el color del gust àcid
Tots podem classificar els diferents aliments en funció dels gustos que tenen, però no totes les substàncies es poden tastar. Per sort, a la natura hi trobem substàncies que fan de “xivato” i que ens ajuden a esbrinar el caràcter àcid o bàsic de les substàncies: els indicadors químics. Per exemple, la col llombarda, canvia de color segons la substància amb què es posa en contacte. Amb aquest indicador es pot descobrir com són els pH de les diferents substàncies (les àcides són vermelles, les neutres són liloses i les bàsiques, de blau-verd cap a groc).

Meteoròleg natural 
Avui dia, sabem quin temps farà mirant les prediccions a la televisió, però antigament no hi havia tanta tecnologia. Abans les persones es podien construir un higròmetre utilitzant substàncies que canvien de color amb la humitat. Un exemple és el clorur de cobalt (II), que és blau, quan el clima està ben sec,  i vermell-rosa, quan es troba humit. D’aquesta manera, s’aconsegueix un higròmetre natural.

El falsificador de monedes
Les monedes d’ 1, 2 i 5 cèntims són de coure, un element que quan es posa en contacte amb el zinc pot donar lloc a una reacció redox. Si s’escalfa una moneda amb una mica d’hidròxid de sodi i zinc en pols, el coure metàl·lic de la moneda passa a ser coure 2+, dissolt, i el zinc es converteix en zinc metàl·lic, fet que dóna un aspecte platejat a la moneda. Finalment, si la moneda s’escalfa, el zinc i el coure formen un aliatge que és el llautó, i aquesta agafa un color daurat.

Fotografia
Si es barreja un nitrat amb el clorur de sodi es forma clorur de plata, una substància fotosensible, és a dir, una substància que quan li toca la llum s’ennegreix. Si aquesta substància es col·loca sobre una superfície plana, on s’hi posa un dibuix opac, i s’exposa a la llum d’un focus, tota la part que està en contacte amb la llum s’ennegreix. En canvi, la part a la qual no li toca la llum queda blanca.

Lorena Herrera