dimecres, 6 de maig de 2009

El creuer del somni

30 de març. Els alumnes de 4t pugem al Gran Voyager. Tots sabem que ens esperen grans moments, anècdotes, diversió, relax, visites turístiques...
Tot just arribar, ens trobem amb un inconvenient: Molts cambrots i totes les parelles canviades. Què fem? Liar-la molt!

El camí que seguim comença al port de Barcelona. Naveguem un dia i una nit fins arribar a Livorno. Ens calen tres autobusos i un tren per arribar a Pisa i fer-nos la típica foto amb la torre torta. I tres autobusos i un tren per tornar!

Roma, no podem visitar-la, perquè ningú està disposat a pagar el preu assignat, però ho substituïm passant un bon dia de relax al creuer.

A Villefranche (Mònaco), tres alumnes ens vam perdre. Bé, se’ns van tancar les portes del tren als nassos, quan estàvem a punt de baixar. A una de nosaltres, li va quedar la bossa enganxada enmig de les portes. No us podeu arribar a imaginar la de coses que vam ser capaces de fer en una hora perdudes en un poble desconegut on ningú ens entenia. No sabíem ni com es deia l’estació on vam baixar. Teníem un únic objectiu: TORNAR AMB ELS COMPANYS! Va ser una mateixa història viscuda des de tres punts de vista diferents. Vam parlar francès, vam caminar per tot el poble seguint la via fins que no vam veure por on poder seguir; vam pujar en un autobús pensant que anava al port de Villefranche, però no, anava en una direcció contrària. Amb l’ajuda de gent amable vam poder arribar a entendre’ns-hi per trobar un tren de tornada. I tot just dins del tren, quan ja ens estàvem tranquil·litzant, ens vam creuar amb un altre tren, i qui hi anava dins? EL NOSTRE TUTOR...
Sort que l’últim dia va ser tranquil.
Us hem explicat una anècdota, però en tenim moltes més!!!!




Dolors Ruiz
Elisabet Sarro

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada