Facebook t'atrapa?

Moltes persones de tot el món ja l’utilitzen per treballar. Quasi 500 milions d’usuaris en tot el planeta tenen Facebook però, encara que sigui una de les xarxes socials més grans del món, també n’hi ha d’altres com Twitter, Messenger, Skype, Hi5 o Tuenti. Per a molta gent de totes les edats, visitar una d’aquestes pàgines i connectar-se diàriament amb persones de diferents punts del món ja és una rutina.

En Blaz, un noi d’uns 14 anys, i la seva mare decideixen anar a comprar un ordinador. El fill té molt clar quins són els requisits: que tingui Internet, Messenger, càmera i molta memòria. Després d’uns dies, la seva mare observa el comportament d’en Blaz. Internet només l’utilitza pel Facebook, pel Messenger parla molt, es baixa cançons i pel·lícules, es fa moltes fotos... En total s’hi està unes 3 hores!!!

Quan la seva mare tenia 14 anys i volia parlar amb els amics, els anava a buscar a casa seva, donaven una volta, prenien un cafè... La mare s’informa amb especialistes i li parlen del fenòmen del “ciberpavo”, que és l’edat en què la tecnologia influeix a l’adolescència. Ella decideix limitar les hores que es connecta, tot i que a ell no li fa cap gràcia.

Facebook és una xarxa social amb una facilitat d’entrada impressionantment alta. És tan fàcil com fer clic a “regístrate”, introduir les teves dades personals i acceptar. A part de la facilitat d’accés, també l’ús és molt senzill, ja que tot està explicat amb molta claredat i és molt fàcil realitzar les activitats que aquesta web ofereix, com ara trobar i registrar amics, xatejar, penjar i etiquetar fotos, jugar “on line”, etc.

Una altra dada rellevant és la gratuïtat. Gràcies a això hi ha moltíssima més gent que el fa servir. Si no fos així, com és el cas dels Estats Units, no tindria tant d’èxit i no se’n parlaria tant. La gratuïtat i la facilitat d’entrada són les principals raons per les quals en Blaz és addicte a Facebook.

Igual que la dinamita, Facebook té aplicacions positives i negatives. Gràcies a aquesta xarxa social, en Blaz pot comunicar-se fàcilment amb la seva família d’Alemanya i s’estalvia un munt de trucades. Però, per culpa de la seva dependència a Internet, el rendiment acadèmic d’en Blaz ha decaigut, i quan la seva mare pica a la porta de l’habitació, el jove contesta de mala manera, s’irrita quan l’aparten del seu segon món.

Quan en Blaz camina pel carrer, recorda un comentari que li van deixar a la foto, i sent unes ganes inextingibles de tornar-se a connectar per respirar l’ambient del món virtual. I per la pantalla, en Blaz és diferent. És més expressiu. És hipòcrita.

Al món real, aquell on quan caus sents veritable dolor, té dificultats per parlar. Hi ha dies que mira de reüll aquella noia que el va afegir com a amic, aquella que li agrada, i a qui no li diu ni un sec “hola”. N’és conscient, de la seva dependència? És un cas aïllat?

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Volíem saber quin ús del Facebook fan els alumnes d’ESO, i aquí teniu els resultats. A tots els cursos la majoria dels alumnes te un compte a Facebook. Sorprèn força que tinguin amics que no coneixen, perquè si no els coneixen, per què els volen tenir agregats? De què parlen, si és que ho fan? Una altra qüestió que interessa destacar és que la majoria es connecta cada dia i molts, més de dues hores!!! Són addictes com en Blaz i no ho saben?

  

Per saber-ne més:

Javi Abad
Manel Bueno
Bernat Martín
Tim Schuurman
Bruno Spinnato

Un altre món? Costa d'Ivori, un infern

La Sílvia Romero i l’Alícia Gili són les autores de El camí del Bandama Vermell. El llibre tracta de dos germans, l’Aura i Ouattarà. L’Aura té 14 anys i és víctima dels soldats que la violen i la maltracten. La història passa a Costa d’Ivori.

Vam tenir la sort que la Sílvia i l’Alícia vinguessin a explicar-nos com van escriure el llibre. La Sílvia ens va dir que l’Alícia era “una enciclopèdia amb potes”, que ho sabia tot de Costa d’Ivori. De fet hi ha estat molt de temps, en aquest país africà. Durant la xerrada, ens van posar un vídeo sobre els nens que han petit tot el que diuen de les guerres (maltractaments, fam...). També ens van explicar què era un petit soldat. Vosaltres què creieu que és ? Doncs, els petits soldats són nens que han estat separats de la seva família i entrenats per matar. Les autores ens van dir que, a canvi de menjat i un llit, aquests nens mataven fins i tots els seus familiars.

El llibre ens ha servit per reflexionar sobre aquest tema.

Andrea Garzón Suárez, 2n ESO

Alfredo Urbón: "Libertad es lo que siento sobre la tabla"

Alfredo Urbon González, exalumno del Aula Oberta, es skater amateur. Lleva patinando desde los 12 años. Ahora tiene 20 y va camino de profesionalizarse. Ya ha conseguido varios títulos. Es segundo del circuito catalán.

¿Desde siempre has practicado skate?
No. Empecé a los 12 años. Venía al instituto con mi skate hasta que lo prohibieron. De pequeño había hecho natación y jóckey, pero me he quedado con el skate porque es el deporte que más me entretiene de todos los que he practicado.

¿ Lo consideras un deporte?
Yo sí considero que es un deporte, creo que es como el fútbol o el básquet.

¿Deporte de riesgo?
De riesgo y extremo. Uno se cae muchas veces. Así es como se aprende.

¿Has sufrido lesiones importantes?
Sí. Me he roto el tobillo y la mano. Gajes del oficio.

¿Qué cualidades crees que debe tener un buen skater?
Cualquiera puede patinar siempre que se lo proponga. Aunque hay que tener mucha paciencia, agilidad y equilibrio.

¿Qué sientes cuándo estás sobre la tabla?
Libertad es la palabra.

¿Dónde sueles entrenar?
En Blanes o también en el Skate Park de Malgrat.

Hemos visto que tus vídeos de exhibición en Youtube son de mucha calidad.
Los vídeos son una manera de enseñar lo que haces. Están rodados con una cámara doméstica y un ojo de pez que me compré para conseguir un efecto más profesional. Los grabamos durante varios días en la calle (plaza de España, Mas Cremat, puerto…), luego unos amigos los montan y añaden la música.

¿Crees que en Blanes hay suficientes sitios para hacer skate?
Con la gente que hay en Blanes y el nombre que tiene, creo que le falta un Skate Park guapo y en condiciones.

Haber ganado el concurso de saltos en Irún y ser segundo del circuito catalán es una forma de promocionar Blanes, ¿no?
Hombre, yo creo que sí. Aunque me han metido en una ratonera para que entrene.

¿El Ayuntamiento te ha felicitado?
No me han dicho nada. Pero creo que tampoco iría a recibir sus felicitaciones. Si me llega una carta, pues muy bien, pero ir allí, no.

¿Tienes algún ídolo?
Desde pequeño me he fijado en el trabajo de Marck Appleyard. No es como un ídolo, pero lo tenía como referencia.

¿Crees que puedes vivir siempre del skate?
Creo que si te lo propones sí puedes, pero tal y como están las cosas es muy difícil. Yo, por ejemplo, con el dinero que gano en algunas competiciones me mantengo. Además tengo la suerte de que me patrocinen Habitat y Técnica, la tiende de ropa, por lo que me proporcionan ropa, bambas, tablas, complementos para las tablas, etc. Aunque creo que llegará un momento en el que no pueda vivir de esto, como les pasa a los futbolistas, mi nombre puede quedar.

Hablando de tiendas, cuando estuviste en el Aula Oberta hiciste las prácticas en la Onda ¿Lo elegiste tú?
Sí, lo elegí yo porque creía que era el mejor sitio donde podía estar.

¿Qué recuerdos tienes del Serrallarga?
Pagaría por volver al instituto y estudiaría, porque así podría combinar patinar con algún trabajo. Pero como no lo he hecho, me dedico a lo que sé, que es patinar.

¿Cuando lo dejes qué piensas hacer?
La verdad es que no sé qué haré. Yo no miro el futuro, me interesa el presente.

En el Aula Oberta hacías diseños de ropa muy interesantes.
Ahora que lo dices, no lo había pensado, pero a lo mejor tendría futuro fabricando mi propia marca de ropa.

Ainhoa Cherino
Eva García
Marina Martínez

Cliqueu per veure la imatge en gran

Una tarda de vela (alumnes de 3r ESO)

Eliana Acevedo i Xell Sánchez: "El millor de tot és estar dalt de l'escenari!"

L'Eliana Acevedo i la Xell Sánchez fan 3r d´ESO. Tenen 14 anys, són membres del grup de teatre de l'institut. A totes dues els agrada molt el teatre, però també ballar, i com diuen elles, viure la vida. Mai han guanyat cap trofeu, però per a elles fer teatre ja és un premi.

Quant fa que feu teatre?
Des de l'any passat. Ens vam apuntar al taller i com que ens va agradar, aquest any repetim.

Quantes persones formeu el grup de teatre?
Actualment som tretze: dotze noies i un noi.

Qui us dóna classes?
En David Arribas. Té força experiència, ja que ha fet alguns papers en sèries de televisió i pel·lícules i, a més, és productor de cinema.

És fàcil o difícil interpretar?
Al principi era difícil perquè teníem vergonya , però ja ens hi hem acostumat.

Quins papers heu interpretat?
Xell. De petita vaig començar fent el paper de caçador de la Caputxeta. L'any passat vaig interpretar el paper d'una noia que estava molt enamorada.
Eliana. L'any passat feia el paper d'una noia marginada que sempre anava amb la seva millor amiga a tot arreu. Aquest any, la Xell i jo fem de noies hipòcrites.

Quant de temps trigueu a preparar una obra?
Vuit mesos aproximadament, el temps que dura el taller de teatre.

De qui ha estat la idea de l'obra que presenteu a la Mostra de Teatre d'aquest any?
Xell. L'any passat, la idea inicial va ser de l'Eliana, però la van anar modificant durant els assajos. L'argument de l'obra d'aquest any l'hem inventat tots els del grup. Tots hem donat idees.

De totes les obres que heu representat quina és la que més us ha agradat?
Xell. Adolescents o això sembla, l'obra de l'any passat, va estar molt bé, encara que ens va costar molt.
Eliana. Però preferim la d'aquest any, és molt més divertida.

Com valoreu haver participat a la Mostra de Teatre de l'any passat?
L'experiència va ser molt divertida, en els assajos ens ho vam passar molt bé. Va ser molt positiu relacionar-nos amb altra gent de diferents zones de Girona que també fan teatre i veure les seves obres. Però el millor de tot és estar dalt de l'escenari.


Ana Lucía Angarita
Oumaima El kahan
Mª Ángeles González

Joves investigadors

Les convocatòries de premis de recerca permeten a molts joves estudiants presentar els seus treballs d’investigació per tal de difondre els coneixements que han adquirit durant la seva realització.

L’any passat, l’Anna Framis, la Cristina Vilà i l’Edgar Matas, tres alumnes que llavors cursaven 2n de batxillerat, van presentar els seus treballs científics a diferents concursos, i tots tres van obtenir algun premi.
D’altra banda, la Carme Laplaza, tutora de recerca de les dues primeres, també va ser guardonada en reconeixement a la seva labor d’assessorament al certamen on l’Anna Framis va participar.

Anna Framis:
“Si t'esforces, pots obtenir resultats”

A la XXIII edició del Certamen de Jóvenes Investigadores, que es va celebrar el passat setembre a Mollina (Màlaga), es van guardonar 40 treballs, 12 dels quals eren d’estudiants catalans i, específicament, 5 d’estudiants gironins. Un dels treballs premiats és el de l’Anna Framis: El BCG com a tractament del càncer de bufeta.

El primer raig de llum d’aquesta història brilla el dia que l’Anna va triar el tema del seu treball: el càncer. És un tema d’actualitat, interessant, i que crea gran preocupació.

Més endavant, l’Anna va rebre l’acceptació per part de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) per realitzar les pràctiques d’empresa durant tres setmanes d’estiu. Per tant, va aprofitar per investigar als laboratoris de la universitat. Va anar-hi cada dia per experimentar i recollir més informació. Una informació que també passava diàriament a l’ordinador.

“Perds molt de temps fent coses que potser no et semblen importants”

I amb un esperit científic definit per la constància i les ganes, l’Anna va anar fent el seu treball, de mica en mica, guiada per la Carme Laplaza, que corregia els errors de les seves redaccions i li feia alguns suggeriments, com la recomanació d’incloure una part social al treball.

Per aquest motiu, l’Anna va entrevistar un afectat pel càncer de bufeta, un uròleg i un familiar d’un malalt, i va demanar cita a altres experts que, malauradament, no li van respondre.

Al gener del 2010 el treball ja estava fet de cap a peus, i va ser quan l’Anna el va exposar a l’institut. Mesos més tard, l’Anna va decidir presentar-lo al Certamen de Jóvenes Investigadores, on va tenir la sort de ser seleccionada. Així doncs, l’Anna i la Carme Laplaza, la seva tutora, van viatjar a Mollina (Málaga) per assistir al Certamen, que va durar cinc dies. Cinc agradables dies que van viure amb altres joves investigadors i també amb els seus tutors en una residència, assajant l’exposició oral del treball, fent sortides...

I va arribar el dia de l’exposició davant del jurat. I també de l’èxit: l’Anna va ser mereixedora d’un 3r premi, és a dir, de 2.000 € i d’una estada de dues setmanes a una seu del CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques).
Aquests diners, “com que la vida universitària és molt cara”, li serviran de molta ajuda per pagar-la. Què estudia, l’Anna, ara? Medicina a l’UAB. Vol ser metgessa.

Cristina Vilà:

“Si mantenim una dieta equilibrada quan som joves, ens assegurem un futur molt més saludable”

La Cristina Vilà va ser guardonada amb el 1r premi de la modalitat de temes relacionats amb la Mediterrània i la seva àrea d’influència, en la 7a convocatòria dels premis Argó, pel seu treball de recerca La dieta mediterrània en sis països diferents. “És un estudi sobre l’alimentació dels adolescents”, tal com ens ha dit la seva tutora Carme Laplaza. El que pretenia la Cristina era explicar des d’un punt de vista nutricional els beneficis de l’alimentació mediterrània entre els adolescents.

La Cristina va decidir investigar la dieta mediterrània, declarada patrimoni immaterial de la humanitat, perquè sempre s’ha interessat en la alimentació i li agrada viatjar i conèixer nous països. Així doncs, a l’estiu va fer la part teòrica del treball. Per obtenir informació va recórrer a la Mercedes Centrich, professora de l’optativa “Joves europeus”, que participa en el Projecte Comenius. Això li va permetre contactar amb els països participants (Turquia, Itàlia, Polònia, Finlàndia i Suècia), i poder passar enquestes als alumnes i professors dels diferents indrets.

A més a més, va comptar amb l’ajuda de la seva tutora i del doctor Corominas, catedràtic de la UAB. Al llarg del curs es va dedicar a fer el més laboriós: el buidatge de les enquestes (300 enquestes amb 22 preguntes cadascuna!) i la posterior comparació dades. Després de tot el procés de recerca, va arribar a la conclusió que alguns països mediterranis, com Itàlia o Espanya, estan abandonant els bons hàbits alimentaris i això és la causa de l’augment de casos d’obesitat. En canvi, altres països com Suècia o Polònia, estan adoptant costums mediterranis. No obstant, a Espanya i Itàlia encara es consumeix molt d’oli d’oliva i poca mantega, fet que es reflexa en un menor índex de persones afectades per malalties cardiovasculars.
Finalment, va arribar a la conclusió que “en realitat, seguir una dieta equilibrada no és gens difícil, i que això no significa haver de menjar sempre fruita i verdura, sinó menjar una mica de tot. Sempre ens podem permetre menjar “porqueries”, però molt puntualment, i procurant menjar els aliments de la piràmide d’alimentació i fent cinc àpats al dia”.

Carme Laplaza

La Carme, professora de biologia de batxillerat, va obtenir un premi al Certamen de Jóvenes Investigadores per la seva trajectòria com a tutora de recerca. Ella ha animat a molts dels seus alumnes a presentar els seus treballs de recerca a convocatòries de premis.
Basant-se en la seva experiència, ens diu uns requisits bàsics que tot estudiant ha de tenir presents per elaborar un bon TdR. “En primer lloc, has d’estar molt convençut que el tema que vols tractar t’interessa i el pots “tirar endavant”; te l’has de creure”, afirma rotundament. “Quan ja has elegit el tema, has de començar a treballar amb rigor i metodologia, per això és recomanable fer-se un planning”, afegeix. Creu que és indispensable consultar experts aliens a l’institut i, pels treballs científics, fer pràctiques en un altre centre, perquè als instituts “l’equipament és senzill, i per determinats treballs calen alguns aparells que no tenim, tot i que, per exemple, el treball de la Irene Garcia es va ser fet totalment a l’institut”. Encara que molts i moltes joves es presenten als certàmens, opina que encara se n’hi podrien presentar més. Està convençuda que fer un bon treball pot ajudar l’alumne a encarar el seu futur.
El primer cop que es va presentar un treball “serrallarguí” al Certamen de Jóvenes Investigadores va ser el 2006 com a proposta de la Carme Laplaza.

Edgar Matas:
“Trobo que el més difícil és saber com s’ha d’encarar el tema”

L’Edgar Matas és un altre dels estudiants investigadors que ha obtingut un premi de recerca. En aquest cas, un dels Premis de Recerca Jove CIRIT 2010, amb un treball anomenat Disseny d'un parc urbà sostenible per a Blanes.
Durant uns tres mesos va enginyar-se-les, sota la direcció de la Conxita Berney Pujol, per dissenyar un espai urbà com més sostenible millor que s’adaptés a les característiques del terreny on se situaria i que agradés a la població.
En un principi pensava que tot seria anar dibuixant les diferents parts, però aviat em vaig adonar que el més important era realitzar uns estudis previs de la zona. Aquest punt de la investigació va ser el que l’Edgar va trobar més complicat. D’altra banda, també li va resultar difícil plasmar les seves idees al paper, ja que no sempre és fàcil trobar el terme adequat.
No obstant això, l’Edgar va esforçar-se per realitzar el projecte que rondava pel seu cap i va veure que, per arribar al resultat final, havia hagut de treballar amb un munt de disciplines científiques diferents, fet que aporta més mèrit al seu treball.

Manel Bueno Agell
Óscar Reyes

RELACIÓ D'ALUMNES PREMIATS PEL TREBALL DE RECERCA

2005-06
IRENE GARCIA FERRER | Tutor: CARME LAPLAZA GUTIÉRREZ
El desenvolupament embrionari de Mytilus. Els efectes del Clorur de Zinc
Universitat Internacional de Catalunya UIC’06: 1r Premi.
Stockholm Junior Water Prize'06. 1r Premi de l'estat. Representant espanyola a la final Mundial a Estocolm.
Certamen Jóvenes Investigadores'06. Seleccionada per a participar en el Congrés. Premi: Estada a l'IIM (Instituto de Investigaciones Marinas) de Vigo.


2005-06
GUILLEM VALLICROSA MASSAGUÉ | Tutor: CONXITA BERNEY PUJOL
Ones i antenes
Premis CIRIT 2006


2006-07
JOSEP SABATÉ ORTEGA | Tutor: CARME LAPLAZA GUTIÉRREZ
Regulant l'equilibri: un recorregut per la nefrologia i les anàlisis d'orina
Universitat Internacional de Catalunya UIC'07: 1r Premi modalitat Ciències de la Salut.
Certamen Jóvenes Investigadores'07. Seleccionat per a participar en el Congrés. Premi:Accèssit.


2008-09
VÍCTOR CATALÁN CASAS | Tutor: CONXITA BERNEY PUJOL
El tramtordera: un tramvia per a la Selva Marítima
Universitat Internacional de Catalunya UIC'09: 1r Premi.
Universitat de Girona. UdG'09 Modalitat Comarcal


2008-09
LETZY QUIRÓZ SERRANO | Tutor: CARME LAPLAZA GUTIÉRREZ
Los Poliquetos: Gusanos marinos
Stockholm Junior Water Prize'09. 2n Premi estatal


2009-2010
PAU ESQUIROL DOMENECH | Tutor: ANA ISABEL ROMEO GÁLVEZ
Creació d'un curtmetratge: L'herència
Universitat Ramon Llull-Blanquerna. 1r premi VIII Mostra de Comunicació de Batxillerat Blanquerna-PlayRec. Modalitat vídeo de ficció.
Projecció al XIV Festival Internacional de l’Audiovisual de Barcelona (16-17-18-19 de novembre 2010)
CaixaForum. Centre Social i Cultural de l’Obra Social “la Caixa”


2009-2010
ANNA FRAMIS UTSET | Tutor: CARME LAPLAZA GUTIÉRREZ
EL BCG com a tractament per al càncer de bufeta
XXIII Congreso Jóvenes Investigadortes. 3r premi" Area de ciencias de la tierra y de la vida" i una estada de dues setmanes a un centre del CSIC.

2009-2010

CRISTINA VILÀ SALVAT | Tutor: CARME LAPLAZA GUTIÉRREZ

Dieta mediterrània: estudi comparatiu entre sis països europeus

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Premi Argó. 1r Premi de la modalitat Temes relacionats amb la Mediterrània i la seva àrea d'influència

2009-2010

EDGAR MATAS HIDALGO | Tutor: CONXITA BERNEY PUJOL

Disseny d'un parc urbà sostenible per a Blanes

Premis Recerca Jove Nous Premis CIRIT 2010