Jordina Rincón: "Mai s'ha de perdre l'entusiasme"

Jordina Rincón Torroella, asseguda davant meu, recorda entusiasmada alguns moments de la seva època a l’ institut, com ara l'arribada (que sempre costa), com de bé es va sentir i el que va suposar aquesta etapa "per poder arribar a ser qui sóc". Amb unes notes excel•lents (un 9,9 de mitjana a l’ institut i un 9,6 per accedir a la carrera), va aconseguir entrar a la facultat de Medicina, on ja porta gairebé sis anys estudiant neurologia. Admet que va triar aquesta carrera perquè sempre ha sentit "fascinació pel cervell humà". Tot i que en un principi va estar molt interessada en la psiquiatria (fins i tot va fer el treball de recerca sobre els centres psiquiàtrics del Maresme), al llarg de la carrera de Medicina, va decantar-se per la neurocirurgia, especialització que consisteix a tractar i operar problemes relatius al sistema nerviós. A partir de segon de Medicina, des d'una via alternativa al "currículum acadèmic estàndard", ha estat treballant i aprenent en un dels laboratoris d'anatomia de la Universitat. "Érem un grup d'estudiants molt motivats i vam arribar molt lluny; dedicàvem moltes hores a aprendre l'anatomia del cervell, i ens vam involucrar en diversos projectes d'investigació". I és gràcies al seu treball, al seu entusiasme, i a la Fundació Joan Riera i Gubau (encara que sembli impossible perquè demanen molts requisits) que ha aconseguit una beca per acabar la seva formació, a les Universitats Johns Hopkins i Harvard, als Estats Units, fet que, sens dubte, li reportarà beneficis, ja que aquestes institucions estan molt valorades internacionalment. La seva meta, en aquest moment, és aconseguir una plaça de residència en neurocirurgia a un hospital dels Estats Units, per començar l'especialització. La Jordina recomana a aquells estudiants que no tenen gaire clar què volen fer "que no deixin mai de buscar, que es preguntin on i com es veuen ells en un futur”, i afegeix que “per aconseguir alguna cosa, mai s'ha de perdre l'entusiasme, mentre més difícil sigui la meta, més gent et dóna suport ".

Viky Risgenko