dimecres, 16 d’abril de 2008

LA CASETA I L’HORTET... EN UN QUART PIS



Fa un temps vaig decidir aprofitar la terrassa de casa per posar-hi plantes, però de les que es mengen, és a dir, fer com una mena de petit hort.
Dit i fet, vaig comprar unes jardineres grosses, sacs de terra, adob i llavors i vaig començar a plantar. Però el cert és que en tenia molt poca idea.
Per sort, al cap d’uns mesos va coincidir que al centre cívic organitzaven un curset sobre aquest tema i m’hi vaig apuntar. Allà vaig descobrir que hi ha tot un petit moviment de gent que té un d’aquests “horts urbans”.
També vaig aprendre una sèrie de coses útils. Com per exemple que als pobles i ciutats hi ha pocs insectes per garantir la pol•linització de les plantes i que si cal nosaltres els hem de substituir fent servir un pinzell i anant de flor en flor, com les abelles, tot portant el pol•len d’una a l’altra. Us confessaré que la primera vegada que ho vaig fer, amb plantes de carbassó, no només vaig haver d’aguantar les rialles de la meva filla, sinó que hi vaig ficar la pota fins al fons, perquè totes les flors que intentava pol•linitzar eren masculines! No m'en vaig adonar fins al cap d’una setmana quan van començar a sortir flors femenines. A partir d’aquell moment tot va anar molt millor.
Amb una superfície tan petita, les collites són molt minses, però la meva intenció només és de gaudir d’una activitat relaxant relacionada amb la natura. I us ben asseguro que val molt la pena, la satisfacció de menjar raves, tomàquets, enciams, cogombres, pastanagues, bledes o qualsevol altra planta que has cultivat tu personalment.

Més informació a l’adreça http://horturba.com

Pedro M. Martín, professor i hortolà aficionat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada