Em sentia tan estranya!!! A Castelldefels, la majoria dels meus amics eren llatins, així que em sentia una mica com en el meu país. A l'aula d'acollida tenia diversos companys de diferents regions, persones a les quals mai hagués pensat conèixer. Recordo que tenia un company turc i una companya holandesa, en fi de tots els països. Quan es va acabar el curs, la meva mare em va dir que tornaríem a canviar de lloc per segon cop. Castelldefels és a dues hores de Blanes amb tren, així que la meva mare va viatjar cada dia d'un lloc a l'altre, durant un any i una mica més.
Ara visc a Blanes i estic en un nou institut. Tinc nous companys i nous professors. Al principi, no m'agradava la idea de ser un altre cop “la nova”, era suficient amb la primera vegada. Actualment, encara vaig a l' aula d'acollida on tinc nous companys de diferents procedències. A poc a poc, m'he anat integrant a totes les classes, he fet nous amics, però no perdo el contacte amb els altres companys. Fa un any que sóc a Catalunya i encara tinc nostàlgia del meu país. Per no posar-me trista, ajudo els altres companys d'acollida quan tenen problemes amb el castellà i el català. I ara més que mai, progresso en els meus coneixements de català.
Yenia Quiróz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada