Sandra Jalil i Àngels Oller: Sabeu qui són?

La Sandra Jalil i l’Àngels Oller treballen a l’Ajuntament de Blanes dins el Pla Educatiu de l’Entorn, oferint un servei a la comunitat educativa. En els instituts i en els centres de primària, fan tasques d’orientació i de prevenció de l’absentisme escolar, respectivament. Totes dues insisteixen que cal donar a conèixer els recursos que s’ofereixen als alumnes.

En què consisteix la vostra feina?
Sandra: Jo ajudo els alumnes de 16 anys a decidir allò que volen quan surten de l’institut. La meva feina és orientar-los en tot i per a tot.
Àngels: Jo m’ocupo dels casos d’absentisme, és a dir, d’aquells alumnes que fan absències o que deixen de venir al centre. Analitzo les raons per les quals no vénen i intento reduir i prevenir l’absentisme.

Deu ser una tasca difícil la vostra...
S: No és pas fàcil. Jo em comparo amb un GPS, perquè el meu treball és orientar-los. Tot i així, els resultats són força bons.
A: Cada cas és diferent, cada alumne és un món. Quan començo un cas, haig de parlar amb molta gent (els professors, el tutor, la família...). Ara bé, el que més importa és conèixer les causes per les quals un alumne deixa d’anar a classe. És com fer de detectiu.

Quina és la part que més us agrada del vostre treball?
S: Saber que els puc ajudar. M’agrada el contacte amb les alumnes. Em rejoveneixo (somriu). No puc dir que em costi llevar-me els dilluns.
A: Saber que puc ajudar un alumne a integrar-se a l’escola. És difícil, però és el meu repte.

I la part negativa?
S: Veure que un jove no pren cap de les opcions proposades a l’orientació, o bé perquè no acaba la secundària o bé per altres motius.
A: Quan veus que, després de totes les gestions amb les famílies i els professors, l’alumne continua sense venir al centre.

Quins dies veniu a l’institut?
S: Jo faig un dia a cada institut. Al Serrgallarga, vinc els dimarts. Faig sessions individuals.
A: Jo vinc els dilluns i faig el seguiment dels casos i em coordino amb qui correspongui (tutors, psicopedagogs...).

Què passaria si l’Ajuntament no tingués diners per seguir endavant amb el projecte? Ja se sap que estem en crisi...
S: Doncs, seria una llàstima. Jo em quedaria sense feina, però el més important és que els joves perdrien el recurs que els hi oferim.
A: Els joves, les seves famílies i els centres educatius es quedarien sense aquesta persona de referència.


Yerai Castillo, Ana Mª Jiménez, Mikaela Morales, Alba Redondo.