dimecres, 18 de març del 2009

El que hi ha és treballar

“Per a mi, anar a treballar amb 8 anys ja era normal”

Els alumnes de 4t A hem entrevistat pares, mares, germans… amb l’objectiu de conèixer com va ser l’experiència del seu primer dia de feina.
El primer pas va ser elaborar una colla de preguntes per obtenir la informació que ens interessava. El segon, triar les persones amb qui podia parlar cadascú, i un cop fetes i corregides les entrevistes, n’hem fet el buidatge a classe.
Entre els nostres familiars, hem trobat que es van iniciar en el món laboral en edats ben diverses. El grup més nombrós està entre els 14 i els 16 anys, tot i que també trobem casos aïllats de 17 a 20, i entre els més grans, que ara ja en tenen al voltant de 60, n’hi ha que varen començar a treballar de nens, als 7 o 8 anys.
Algunes feines són les típiques dels pobles de la costa: cambrer/a, dependenta, ajudant de cuina, netejadora, recollidor de gandules a la platja…; altres són les habituals de tot arreu: perruquera, paleta, repartidor de publicitat, lampista, encarregat de supermercat, mecànic, administrativa, pintor… i alguna de curiosa com plantador de pins.
La majoria va aconseguir la feina a través dels pares o dels amics, i alguns ho van fer llegint els anuncis. Els més grans són els que treballaven més hores, fins a 14 i 15 hores diàries, en canvi, els que ara tenen entre 40 i 50 anys ja van tenir horaris més racionals, de 8 o 9 hores. Altres treballaven a mitja jornada.
Gairebé la meitat confessa que el primer dia estava nerviós per començar, però quasi bé tots expliquen que van ser ben rebuts i es van sentir ben acollits pels companys. I tret d’un parell, tots els entrevistats recorden haver comès algun error els primers dies de feina, cosa que deu ser ben habitual. Qui no en deu haver comès cap?

Alumnes de 4t A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada