dimecres, 18 de març de 2009

Piti Español: Show, don’t tell


El passat dimecres 18 de febrer, el curs de segon de Batxillerat de la modalitat de ciències socials vam tenir l’ocasió de rebre amb els braços oberts el guionista i escriptor Piti Español.
No era la primera vegada que (l’artista) visitava l’IES Serrallarga, ja que l’any passat havia vingut a fer una xerrada als alumnes de 3r d’ESO. L’experiència va ser tan positiva que la professora de Llengua catalana, Assumpció Vaquer, va decidir repetir-la.
Uns dies abans de la trobada, els alumnes de d’optativa de Comentari de text vam estar treballant amb material que Español havia elaborat al llarg de la seva carrera professional. En concret, vam veure la pel·lícula La vida de Nadie. Juntament amb Eduard Cortés, Piti Español s’havia encarregat d’escriure’n el guió.
Després, vam decidir alleugerir una mica la cita i vam formular una colla de preguntes sobre el guionatge i la producció de la pel·lícula, i també qüestions sobre el seu ofici actual: el guionatge.
A més a més, a la classe de matèria comuna havíem llegit el guió d’un capítol televisiu de la sèrie Majoria Absoluta anomenat “Quiquiriquic” del qual també n’era el guionista. Tot i que no vam aprofundir esperant que l’autor ho ampliés amb intervencions i matisos.
La trobada era a la biblioteca del centre a les 12h del migdia.
El primer que va fer va ser una breu presentació: qui era, què feia, on treballava...
Seguidament va fer-nos una explicació de la feina de guionatge: el procés per escriure un episodi, les similituds que poden haver-hi entre diferents sèries televisives...
Més tard, després d’haver estat uns cinc minuts intentant esbrinar el funcionament del “juràssic” aparell de vídeo, va passar-nos el capítol “Quiquiriquic”, llegit a classe prèviament. Mentre el vèiem, Piti Espanyol el va interrompre força vegades per tal de fer-hi comentaris. Fins i tot va riure’s del seu propi guió i va afirmar: “Sóc un bèstia, que cabró!”
S’acostaven les 13.40h del migdia quan vam acabar de veure l’episodi, i va passar a contestar les preguntes que li havíem enviat sobre la pel·lícula vista a classe.
Després que el rellotge hagués girat una volta i mitja, i que la baixada de tensió ens permetés seguir amb la xerrada, Piti Español va respondre ràpidament la meitat de les qüestions preparades.
En conclusió, la visita va ser molt “distreta”, però per saber realment com ens vam sentir: Show, don’t tell (Mostra-ho, no ho expliquis) com solia dir ell.











Farah Gayà
Marta Perxachs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada