dijous, 17 de desembre de 2009

Senyor Ministre, l’esperem


L'Hèctor està a punt de fer els 18 anys i es troba que ha d'anar a l'institut. És un dels estudiants que no sol fer res a classe i l'únic que l'interessa és acabar els estudis obligatoris per poder treballar i ser més independent, però no pot fer-ho i es limita a anar a escalfar la cadira.
L'Hèctor és un cas fictici perquè encara no s'ha aprovat la llei que farà obligatoris els estudis fins els 18 anys. Peró si s'aprovés, no seria l'únic estudiant que es veuria sotmès a l'obligació d'haver d'anar a l'institut fins la majoria d'edat, en contra de la seva voluntat.
Per a molts estudiants, anar a l'institut s'ha convertit en una obligació perquè no els agrada estudiar i no els és permès deixar els estudis. Segons algunes opinions, sembla que el problema és l'adolescència, ja que és l'etapa on es presenten més problemes conductuals. Però per a nosaltres aquest argument no és massa creïble. Hi ha molts hèctors que no volen estudiar. Pensem que si als professors ara ja se'ls fa difícil aguantar els alumnes desmotivats de 16 anys, serà més complicat haver de suportar els joves de 18.
Encara ens estem preguntat quins són els veritables motius pels quals el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha suggerit allargar l’obligatorietat dels estudis dels 16 fins als 18 anys. Estaria bé que vingués un dia, només un dia, a fer classe amb aquests alumnes. Segur que canviaria d'opinió.

Meritxell Albertí
Marta Ibáñez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada