divendres, 29 de gener de 2010

Quatre experiències Erasmus

Les beques Erasmus permeten viatjar a un altre país per ampliar els estudis. Quatre ex-alumnes expliquen la seva experiència. Xavier Gallart va tenir la sort d'estar nou mesos a Ljublijana, Eslovènia, per estudiar arquitectura. Georgina Dekorte va viatjar a Tokio, el Japó. Durant uan estada de nou mesos va especialitzar-se en llengua japonesa a la Waseda University. Clara Castillo va ampliar els seus estudis sobre història, cultura i llengua portuguesa a Lisboa (Portugal), durant mig any. Elisenda Reynaldos ha tingut la sort de visitar dos llocs diferents. A Metz (França), va estar-hi tres mesos aprenent llengua estrangera aplicada. A Gant (Bèlgica), va estudiar traducció durant quatre mesos.

Elisabet Cano

Nou mesos a Eslovènia


Ja fa uns mesos que vaig tornar a trepitjar terres catalanes i encara ahir estava parlant amb un amic eslovè. Una experiència així és difícil d’oblidar i, molt més, la gent amb la qual has conviscut durant tot un any...
Quan em van preguntar si podia escriure unes ratlles sobre el meu intercanvi Erasmus no sabia ni per on començar. L’aventura comença el dia que decideixes marxar i, des d’aquell moment, les anècdotes es van encadenant una darrere l’altra: que si la reacció dels qui t’envolten, que si els preparatius del viatge, que si el “papeleo” que has d’omplir... Si amb prou feina saps situar la teva destinació al mapa!! Però la il•lusió apaivaga els nervis i fa possible que l’espera tingui recompensa.
Després arriba un dia que et despertes i el paisatge ha canviat: la gent, els costums, la ciutat, els amics, la universitat... i la llengua! Només amb el tema de l’idioma ja t’adones que, a menys de 2.000 km d’aquí, les coses poden ser completament diferents... Però això no importa gens, perquè proporcionalment a la predisposició d’integrar-te amb la qual arribes, t’adaptes i acabes formant part d’un món nou. Amb el temps, passes a introduir situacions i sensacions noves a la teva vida quotidiana i, finalment, acabes actuant com els nadius.
El dia que toca agafar l’avió de tornada et sents estrany, no saps si preferiries quedar-te allà o retrobar tot el que vas deixar aquí, però t’ho has de prendre com una etapa més, que has disfrutat exageradament, i sabent que en comença una altra.
Potser no he explicat res sobre Eslovènia (això es pot trobar a qualsevol guia), però suposo que molts exerasmus s’han sentit identificats amb les meves paraules. Sobre el lloc us en puc dir meravelles, des del meu punt de vista, però crec que un intercanvi d’aquest tipus és per gaudir-lo vagis on vagis. Un any sabàtic sota la denominació “Erasmus” no està a l’abast de tothom, o sigui que ja ho saps, si pots, aprofita’l!

Xavier Gallart

El Japó… un somni, una il•lusió!



Com diria Calderón de la Barca, el Japó va ser per a mi un somni. Un somni que vaig viure i gaudir al màxim, aprofitant cada segon de la meva estada, un somni que, com tots els somnis, va tenir la seva fi amb el meu retorn a casa.

Hola, em dic Georgina, sóc estudiant de filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i el setembre del 2008 em van concedir una beca per anar a estudiar durant un any al país del Sol Naixent. Aquesta és una experiència que mai oblidaré. Mai m'havia sentit tan satisfeta de mi mateixa com quan vaig veure que, gràcies als meus esforços i a les meves qualificacions, havia estat seleccionada per anar a estudiar japonès a la Universitat de Waseda (Tòquio). Allà vaig aprendre moltes coses, com per exemple que els japonesos són gent extremadament educada (sapigueu que en el seu idioma només hi ha dues paraulotes... i poques vegades les usen. Imagineu-vos!); que a casa l'arròs és com el nostre pa; que, encara que és un els països més desenvolupats del món, segueixen menjant amb bastonets; que, encara que estiguis a la universitat, si faltes a classe criden els teus pares...

La veritat és que vaig aprendre moltes curiositats, però el més important de tot va ser conviure durant un any amb una cultura totalment diferent a la meva. Cada dia era una nova aventura: A veure amb quina mena de cosa rara em trobava! Com he dit, l'arribada va ser una mica difícil, però molt més difícil va ser la tornada a casa: 17 hores d'avió plorant sense parar, desitjant que passés un miracle i pogués quedar-me més temps en aquella illa tan acollidora, però no, el somni es va acabar. Tot i les llàgrimes, puc assegurar que va valer la pena i que si pogués ho repetiria, motiu pel qual estic tenint molta cura a acabar la carrera amb bona nota per tal de demanar una altra beca per anar-me'n a fer un doctorat d’Antropologia social al Yucatán (Mèxic).

Desitgeu-me sort!

Georgina de Korte

Records portuguesos



Per ser ben sincera, he de dir que vaig demanar la beca Erasmus perquè em vaig sentir pressionada a fer-ho. Tothom em deia que era una gran oportunitat que no podia deixar perdre, i gairebé tots els meus companys de classe es plantejaven demanar-ne una. A mi em feia molta por marxar a un país nou, lluny dels meus amics i la meva família, lluny de tot el que coneixia. Vaig agafar l'avió cap a Lisboa amb un nus a l'estómac, però un cop vaig ser a Lisboa, em van marxar totes les pors i el pànic es va convertir en il•lusió i en ganes de començar aquella nova experiència.

De seguida vaig conèixer nois i noies en la mateixa situació que jo, amb els quals encara ara, al cap de dos anys, hi mantinc el contacte. Alguns ja feia mesos que estaven a la ciutat, altres hi acabaven d'arribar, però tots eren joves amb ganes de viure i aprendre coses noves. Recorríem els carrers a la recerca de racons secrets i màgics, anàvem de visita als museus, llogàvem cotxes per viatjar per tot el país, i constantment coneixíem persones noves i interessants.
És precisament això el que queda, el que val la pena, les persones i la bonica relació que s'estableix amb la ciutat. Les assignatures, tot i que en vaig fer alguna que em va agradar especialment, no van tenir massa rellevància en la meva experiència. L'important, allò del que realment s'aprèn és l'experiència de marxar de casa, ben lluny, de sentir-se sol, de buscar-se la vida i de construir-se'n una de preciosa.

Clara Castrillo

Dos beques, dos països


La meva experiència Erasmus ha estat doble, ja que he estat a dues ciutats i a dos països. Fa dos anys i mig vaig estar tres mesos a Metz, al nord de França, per seguir amb els estudis de Traducció i Interpretació que vaig començar a la Pompeu Fabra. En aquest últim any de carrera, vaig tenir l'oportunitat de tornar a marxar, i vaig estar quatre mesos a la part flamenca de Bèlgica, a la ciutat de Gant, on es parla un dialecte de l'holandès.
El més interessant d'aquestes estades no van ser ni molt menys els coneixements acadèmics que vaig adquirir (ja que l'educació no canvia massa), sinó la necessitat de conèixer nova gent d'arreu del món, de conèixer altres costums i tradicions, de comunicar-me en llengües que no són la meva, el francès i l'anglès. Em va agradar descobrir noves ciutats amb altres companys també nouvinguts, anar a rentar la roba junts o resoldre els problemes plegats. En aquests moments, t'adones quant ajuden els pares quan són a prop: vaig haver de matricular-me a la universitat sola, obrir un compte al banc, aconseguir una assegurança per poder viure en una residència, inscriure'm a l'administració de la ciutat... En definitiva, un Erasmus serveix per formar-te, no només com a estudiant, sinó també com a persona. La paperassa necessària abans, durant i després de l'estada és la pega més grossa que he trobat en tots dos Erasmus, però si pogués fer-ne un tercer, ja hi firmaria.

Elisenda Reynaldos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada