divendres, 16 d’abril de 2010

Mercè Ibarz, periodista, escriptora, professora i conversadora



Les classes anteriors a la visita d’un escriptor solen ser de lectura i comentari, de documentació: biografia, entrevistes, dades sobre la seva obra... i preparació i organització de les preguntes que els alumnes volem formular-li per satisfer la nostra curiositat sobre la seva feina, els temes de les seves narracions, la dificultat del procés d’escriptura, de publicació...
Saber que Mercè Ibarz provenia d’una zona rural de la Franja de Ponent, que havia estat la primera noia de la seva família a estudiar a la universitat, que havia treballat a (o per a) diferents mitjans de comunicació (diari Avui, La Vanguardia, TV3...), a més d’haver publicat diversos reculls de narracions i dos treballs biogràfics sobre Mercè Rodoreda, i que actualment, i des de fa anys, és professora de la Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra generava molta curiositat.
Mercè Ibarz va començar la conversa amb els alumnes de primer de batxillerat, a la biblioteca de l’institut, amb aire tranquil i serè, amb un cacaolat a la mà i disposada a respondre àmpliament les qüestions que li anàvem plantejant. Ens va parlar de l’escassetat de recursos que hi havia a la facultat de periodisme on ella va estudiar (totalment provisional), de l’entusiasme de la primera feina, de com li agradava la realització de documentals, dels diferents mitjans on havia treballat, i de com intentava organitzar-se per poder compaginar l’escriptura creativa amb la feina actual de professora. També del tractament que dóna a la llengua (Si sóc partidària del català que es parla? Sí, si es parla bé...), de la caracterització dels seus personatges, fruit de l’observació de la gent que coneix i tracta, més que no pas d’una persona concreta en cada cas, i del desig de no ser previsible, més que no pas de sorprendre amb un final inesperat.
“D’aquest costat del claustre” és una narració inclosa en el volum titulat Febre de carrer, que aquesta escriptora va publicar a Quaderns Crema el 2005 i que us recomanem, ja que ens ha agradat especialment entre les que hem llegit. No és gens previsible.

Alumnes de 1r de batxillerat


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada