divendres, 16 d’abril de 2010

Parelles lingüístiques: Ajudant a ajudar

Com et vas sentir el primer dia d'institut? Has canviat alguna vegada de centre? Imagina que, a més de canviar d'institut, comences en un lloc on no entens l'idioma i no coneixes a ningú.

Les parelles lingüístiques és un projecte que té l'objectiu d'ajudar els que estan en aquesta situació. Fa temps que alumnes del Serrallarga s'uneixen a aquesta acció solidària amb l'objectiu d'ajudar els alumnes estrangers a aprendre el català i oferir una mica de companyia.

La meva experiència en aquest programa m'ha ajudat a ajudar. Seguint el principi de "fer als altres el que a un li agradaria que li fessin", m’hi vaig apuntar amb tres companys.

El primer dia va ser horrible. Per a tots. Vam passar l'hora del pati amb una nena d'origen Africà. Durant mitja hora, els meus companys li van llançar preguntes indiscretes, seguides d'incòmodes silencis. "Per què has vingut a Espanya? On vius? I els teus pares? No són aquí? Per què ?..." Òbviament, la pobra nena va quedar espantada.

Al cap de pocs dies, els meus amics van abandonar el projecte. Després d'algunes setmanes, em van assignar com a company un noi alt, senegalès, l’Ibraim. Al principi, em vaig limitar a observar què solia fer en els esbarjos. Com que vaig veure que jugava a futbol amb altres nois africans, un dia m’hi vaig acostar i em vaig presentar a tots.

Des d’aleshores, la majoria dels patis estic amb tot el grup, content que m'hagin acceptat com un d’ells. Confesso que no hem parlat gaire el català... Però crec que el futbol és un llenguatge internacional, mitjançant el qual els he pogut conèixer millor a tots. Ara ja hi ha més confiança com per parlar sense sentir-nos malament.

Per desgràcia, he comprovat que hi ha moltíssim racisme. En diferents ocasions, se m'ha bullit la sang al sentir que insultaven els meus companys com a: "put... negre ","vés al teu país"o "negre de mrd".

M'alegra que encara quedin persones altruistes, que siguin capaces de mostrar empatia per aquells que tenen una situació difícil. Espero que les parelles lingüístiques segueixin brindant l'oportunitat d’obrir la porta a persones de qualsevol raça, sense importar d'on siguin. Al cap i a la fi, qui ha desplaçat la muntanya és qui va començar per treure les petites pedres.

Yerai Castillo

1 comentari:

  1. Hola! Enhorabuena por ser finalistas del IV Premio Espiral Edublogs. El blog de mi alumnado La Viga Travesá ( http://blog.educastur.es/publicacion/ ) ha quedado finalista también y es en parte gracias a vuestro trabajo porque habéis sido toda una inspiración.
    ¡Gracias y enhorabuena!
    Y un saludo muy afectuoso a Lourdes

    ResponElimina