La PUÇA (PUblicació amb traÇA)

Els dies 9 i 10 de març, Blanes va estar cobert de neu. Una neu bonica i devastadora, ja que va causar molts desperfectes i moltes persones van patir força contratemps a la feina o a casa. En poques hores, tot va quedar ben blanc.

La meva mare treballa en un dels Bonpreu de Lloret. Van estar tres dies sense llum, fins que el quart dia, els van posar un generador d’electricitat. Hi va haver moltes pèrdues en conserves. Les càmeres van acabar fent molta pudor.

Ismael Mairén


Els amics de la meva tia viuen a Lloret. Els dies 9 i 10, la nevada els va deixar sense llum i aigua calenta. La primera nit, la van suportar força bé, però el segon dia van haver de deixar la casa i es van instal•lar a la de la meva tia. Hi van passar una nit i dos dies, fins que tot va tornar a la normalitat.

Joel Toribio

El dia 8 al matí va començar a nevar i es van suspendre les classes, pero no hi vam donar importància. Com cada dia, després de l’institut, vaig anar a casa dels meus avis. A la tarda em va trucar el meu pare que no podia pujar amb el cotxe a recollir-me. Al cap d’una estona, se’n va anar la llum, vam encendre unes espelmes. Parlant, vam passar l’estona entretinguts. Teníem la sort de tenir menjar preparat i podíem sopar. L’endemà, el meu pare va poder arribar, i vaig poder tornar a casa.

José Heredia

Quan vaig sortir de casa ja nevava una mica, però vaig arribar fins a l’institut sense cap problema.
Cap al migdia va començar a nevar amb més intensitat i els professors de fora vam començar a marxar. Jo me’n vaig anar cap a la una, vaig passar per Lloret i, quan faltava poc per arribar al túnel, els mossos d’esquadra no em van deixar passar i em van fer anar per la nacional.
Cada vegada nevava més i es feia més difícil circular, els cotxes es quedaven parats al mig de la carretera i no es podia passar. Pel meu costat va passar un noi caminant i em va aconsellar que deixés el cotxe i anés a peu fins a Cal Coix. La noia que havia quedat parada darrere meu també va decidir deixar el cotxe i anar caminant. Tot i que no érem gaire lluny, el camí se’ns va fer molt llarg, nevava molt i feia molt vent, jo duia botes, però ella portava unes "bailarines"que se li enfonsaven a la neu, al final va optar per descalçar-se. Vam arribar-hi cap a les sis de la tarda, hi havia molta gent i el primer que vam fer va ser anar al lavabo i assecar-nos una mica, després vam trucar a casa, tot i que ja havíem anat parlant pel mòbil. No parava d’arribar gent, n'hi havia que arribava xopa i morta de fred, es tapaven amb mantes i es posaven al costat de la llar de foc. Cap a les dotze de la nit van arribar els de protecció civil i es van endur unes quantes persones que s’havien de prendre algun medicament, els van portar al pavelló de Maçanet.

Vam haver de passar tota la nit allà, asseguts a la cadira, no hi havia llum i feia força fred; però vam poder seure, anar al lavabo i menjar alguna cosa calenta. Va ser una nit molt llarga.

Núria Bosch, professora