dimecres, 16 de novembre de 2011

Ivan Caño:

"No m'ho havia pensat mai que guanyaria"

L’Ivan Caño és un noi de 15 anys, estudiant de 4t d’ESO, que ha estat guardonat amb el Premi Núria Tudela i Penya que atorga la revista Auriga, especialitzada en el llegat grecoromà a Catalunya, pel seu treball “Adaptació teatral i anàlisi de l’enfrontament entre Licàon i Aquil·les”.

De què tracta el teu treball? 
El meu treball és una anàlisi i una dramatització del fragment que relata l'enfrontament entre Licaó i Aquil•les, de La Ilíada d’Homer. Concretament, és un fragment del Cant XXI.

I què o qui et va impulsar a triar el tema?
Vaig llegir La Ilíada, i com havíem de fer un treball per l'optativa de “Cultura Clàssica”, vaig pensar a fer alguna cosa que hi estigués relacionada. El tema el vaig decidir jo, però la professora Montse Nogueras em va ajudar una mica.

Pensaves que guanyaries el premi ?
No m'ho havia pensat mai , ja que competia amb treballs de recerca de batxillerat.

L'any passat vas guanyar el premi Josep Pla que otorga l'institut Martí Carreras de Palafrugell. De gran et veuries escrivint novel•les o altres tipus de llibres?
M'agradaria escriure, ja que m'agrada molt la literatura, però encara no tinc clar el meu futur.


La Ilíada es una epopeya escrita per Homer que relata la guerra de Troya. És del segle VIII a.C.


A continuació, reproduïm un fragment del treball:

Aquil•les amb pas decidit, mirada impenetrable, front arrugat per l’ànim de venjança i les robes tacades de sang, camina entre canyissos que ens indueixen a suposar la proximitat del riu Escamandre.
L’heroi du un bell escut amb múltiples representacions gravades penjat de l’esquena, la llança la porta amb la mà contrària a l’escenari i porta la mà agafada a la beina de l’espasa, que du penjada de la cintura, representant així el seu ànim de lluitar i d’arravatar vides.
De cop i volta, sorgint de enmig dels canyissos i del riu, apareix Licàon. La diferència entre l’heroi aqueu i el fill de Príam es considerable: mentre el primer du robes i armes lluents, l’altre va nu d’armes, sense casc i sense llança. També l’expressió de la gesta d’Aquil•les és confiada i segura, mentre que la de Licàon es agitada pel terror i fatigada després d’haver intentat fugir pel riu.

Pau Caño

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada