dijous, 17 de gener de 2008

CARME CUBARSÍ:

"Per parlar amb la família, l’alumne ha de donar el seu consentiment"


Som unes de les reporteres de La Puça, Clara Aguirre i Erika Cannariato que hem entrevistat la Carme Cubarsí, la infermera del centre, amb l’objectiu de conèixer quin és el seu treball, tant aquí com fora de l’institut.
Vam poder parlar amb ella en una de les estones que passa al seu despatx, que està situat a la primera planta de l’actual G1.
El seu horari d’atenció és de 12.00 h a 14.00 h, cada dimecres.
Ens interessava saber quina és la seva feina a l’institut.




Quins són els teus estudis?
Tinc l’antic COU, que ara és batxillerat i la Diplomatura Universitària d’Infermeria.


Com és que et vas interessar per aquesta professió?
No ho sé, perquè és vocacional. No m’ho va dir la família, ni va ser només per guanyar diners.


Com trobes que és el teu treball a l’actualitat respecte fa uns anys?
Les infermeres ara són més independents del metge, tenen més càrrecs, fins i tot la seva pròpia consulta. Abans eren només les ajudants; ara hi ha branques de la medicina que les tracta exclusivament la infermeria.


Quant fa que t’hi dediques? On has treballat?
Des de fa 28 anys. Les pràctiques, les vaig fer a l’Hospital de la Creu Roja a Barcelona i al de Sant Pau; he treballat a l’Hospital de Lloret i ara treballo al CAP de Blanes.


Quina feina fas al CAP?
Sóc infermera de pediatria i, dintre de l’horari laboral, treballo en el Programa Salut i Escola.

Quan es va iniciar el Programa Salut i Escola?
Fa uns 3 o 4 anys, a Girona i després es va anar incoporant a més llocs.

Quin és el teu paper a l’institut?
Doncs, facilito informació, des d’un punt de vista sanitari, sobre drogues, tabac, sexe i reproducció, salut afectiva i trastorns alimentaris. També afavoreixo la confidencialitat i informo sobre conductes de risc.


Hi ha algun cas que t’hagi impactat molt i es pugui explicar? Què va passar?
Només n’hi ha un que m’ha fet patir de debò i m’he passat força temps tractant-lo. Però... no el puc explicar, és privat.

Amb quin grau de confidencialitat tractes el que et diuen els pacients, amb la família, etc?
Amb el grau màxim, sempre que l’adolescent no corri risc o el problema sigui molt greu, i si s’ha de parlar amb la família, l’alumne ha d’haver donat el seu consentiment prèviament.


Hem sabut que has tractat amb adolescents embarassades, com has actuat davant d’aquests casos?
Depèn de l’alumna, jo crec que si una noia d’uns 15 o 16 anys és prou valenta per dir-ho i voler buscar una solució, demostra que és bastant madura com per poder raonar amb ella i ajudar-la. Puc tractar el tema amb la família, si ella ho vol, és clar, o si volgués avortar, jo intentaria trobar mitjans perque li resultés menys complicat... tot és segons el cas...


Quins són els temes més freqüents a la consulta?
Doncs, assessoro sobre conductes alimentàries, si hi ha alumnes que hi tenen problemes i no saben què fer, també sobre afectivitat i sexualitat, per aclarir idees, si no volen parlar amb els pares. Alguns, però pocs, sobre drogues, que no vénen per voluntat pròpia, els solen enviar els professors.


I per finalitzar...
Bé, m’agradaria fer saber aquesta plana d’internet, que pot resultar molt útil per resoldre dubtes i donar informació:
http://www.sexejoves.gencat.net

Clara Aguirre i Erika Cannariato

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada