Una manera diferent de passar l'estiu

E2C3: Estades d'estiu de ciència Caixa Catalunya, dirigides a alumnes de 15 i 16 anys.

ESCIVE: Estancias científicas de verano, organitzades pel FECYT (Fundación Española de Ciencia y Tecnología) per a alumnes d'entre 15 i 17 anys.

Són la Roser, la Noèlia i la Cristina. Totes tres van presentar la sol·licitud per a unes estades científiques que es van dur a terme durant l'estiu '08. En tots els casos calia tenir un bon expedient acadèmic.
La Roser va ser admesa i va participar a l'estada “Matemàtiques en llocs insospitats”, a les Planes de Son (el Pallars Sobirà), del 30 de juny fins el 12 de juliol, organitzada per la Caixa de Catalunya.
La Noèlia va fer l'estada “Códigos secretos: de la Grecia clásica al mundo digital”, que va tenir lloc a Madrid, a la Universidad Autónoma, del 6 al 15 de juliol.
I la Cristina va anar a Santiago de Compostela, les mateixes dates que la Noèlia, per fer l'estada “¿Engordo porque no duermo lo suficiente?” que es va desenvolupar a la Universitat gallega.

Tant la Noèlia com la Cristina van conviure amb estudiants provinents de l'estat espanyol i de Portugal.

Roser Pruaño

Durant dues setmanes, la Roser va estar a Les Planes de Son (el Pallars Subirà) treballant en un projecte de matemàtiques, cosa que li agrada molt. Allà es va allotjar al Centre de Naturalesa i Desenvolupament Sostenible dels Pirineus.
A més de treballar en el projecte, també va relacionar-se amb la resta de participants, tot i que ens diu que li costa força obrir-se als altres. Al principi, estava una mica repenedida d’haver-hi anat, fins i tot la primera nit va pensar que només volia que les dues setmanes acabessin al despertar l’endemà. Però al final, li ha valgut la pena perquè li ha agradat moltissím i també ha après moltíssimes coses: “Sens dubte, ho faria una altra vegada. Era un lloc esplèndid, hi feia el que més m’agrada: mates”.
I és clar, per fer aquest projecte va haver d’enviar una carta explicant les seves aficions i l’interès que tenia pel tema. A més, el seu tutor i un dels seus professors de ciències ja havien hagut d’omplir un formulari amb les seves notes acadèmiques. Per ser seleccionada, va haver de passar una fase eliminatòria i una entrevista personal. Sembla prou animada a demanar una altra per al proper estiu.

Cristina Vilà

9 dies van ser suficients perquè la Cristina fes amistat amb els estudiants amb qui va coincidir a Santiago de Compostela: 13 espanyols i 12 portuguesos. Com eren un grup reduit, en pocs dies es van conèixer a fons. El dia abans de marxar no semblava massa entusiasmada, perquè pensava que es trobaria "amb una colla de frikis" i que s'avorrira. A l'aeroport, va tenir alguns problemes per embarcar i gairebé perd l'avió. Però, tot i els inconvenients, finalment va arribar a destí i, un cop allà, ja no es va recordar més de les seves pors.
Les conclusions de l'estudi que van realitzar són que "si no es dormen les hores convenients (entre 8 i 9) augmenta l'hormona de la gana i disminueix la de la sacietat i això és el que fa que ens engreixem, tot i que tampoc s'ha d'abusar de les hores de son, ja que després pot ser que caiguem en el sedentarisme", segons ens explica.

Per ella el més important era viure al màxim l'estada, perquè "saps que una experiència així no la tornaràs a viure" , a més, considera que "és una forma de madurar i d'aprendre a anar pel món sense dependre dels de casa". Valora tant els coneixements científics que va adquirir sobre el pés i la nutrició com el fet que l'estada li donés l'oportunitat de ser més independent i d'aprendre a obrir-se als altres, sense cap complexe.

Noèlia Domínguez 

La Noèlia va conviure durant una setmana amb estudiants espanyols i portuguesos en una residència a Madrid, la mateixa on es va celebrar l’Olimpíada Matemàtica Mundial. La seva estada no va ser una investigació pròpiament dita, com la de la Cristina, sinó que va rebre classes més teòriques. Segons ens explica, el primer dia va assistir a una classe en la qual li van explicar què és la criptografia, des del seu origen fins a l’actualitat, amb detalls sobre les seves aplicacions al llarg del temps. A mesura que entràvem en matèria cada cop van estar més presents els càlculs matemàtics, que servien per desxifrar els missatges. Al principi eren senzills, però van anar complicant-se de mica en mica: “Vaig aprendre força per ser tan poc temps: les funcions logarítmiques, l’aplicació del teorema de Fermat i  una mica d’aritmètica modular”.

Per descomptat, no només dedicava el temps a l’estudi, sinó que també va fer sortides i, com us podeu imaginar, va poder conèixer moltíssima gent. Encara avui té amistat amb alguns dels participants, via telèfon o email. “Tothom haura de viure una experiència semblant perquè és molt gratificant”, diu amb convicció.

Cristina Cañas

Sara Mayor