NO ELS AGRADA QUE ELS DIGUIN SORD-MUTS. Aquesta frase tan curiosa va ser una de les moltes que ens va dir l’Anna Maria Martín, experta en llengua de signes.
L’Anna Maria ens va explicar que hi ha dues maneres de comunicar-se, mitjançant el llenguatge dactilològic, que està compost per signes que signifiquen una sola lletra i que, com a desavantatge, és molt lent, o bé la llengua dels signes, en la qual un signe és un concepte. La llengua de signes és una llengua natural, això vol dir que cada cultura té la seva.
També ens va explicar que els sords tenen diferents maneres de signar, és a dir, que poden expressar les seves emocions amb els gestos. Si són bruscos, estan enfadats, si són exagerats i expressius, estan contents...
Sabíeu que la sordesa pot comportar greus conseqüències?
Si un sord no entén el que li diuen, es pot tornar agressiu i desenvolupar un mal comportament. També li és difícil formar-se o informar-se sense ajuda, fet que provoca la distorsió de la realitat i la desconfiança en els altres. En molts casos, s’aïlla de l’entorn perquè està tip de no comprendre res.
L'Anna Maria va insistir molt en la problemàtica de la sobreprotecció. Els sords s’han de fer valdre per ells mateixos i, segons ella, no ens han de fer pena ja que tenen suficients recursos per comunicar-se. Fixeu-vos si és ric el seu llenguatge que utilitza sinònims, té variants dialectals i, curiosament, tenen paraulotes.
Al final, l’Anna Maria es va acomiadar d’una manera molt original: mentre la Lourdes resumia les idees principals de la xerrada, ella ho interpretava amb la llengua de signes.
PER SABER-NE MÉS:
L’origen de la llengua de signes té una història curiosa: Hi havia una família de comtes que van tenir dos fills sords. Aquests si no sabien llegir ni escriure, no podien heretar tota la riquesa de la família,de manera que els comtes van demanar a un frare, Fray Ponce de León,que els formés. El que va fer el frare va ser aprendre el sistema de comunicació dels dos germans,que ja era en llengua de signes, i el va utilitzar per poder ensenyar als nens tot el que els calia saber per ser hereus de la fortuna de la família.
Fray Pedro Ponce de León va ser un monjo benedictí nascut a principis del segle XVI a Sahagún (león).
La llengua de signes és un sistema lingüístic que substitueix la veu per la comunicació gestual, amb les mans, el llenguatge corporal, les expressions facials o el moviment dels llavis.
La llengua de signes té una gramàtica i un lèxic propis que s’expressen de manera visual i que varien segons el territori. A Catalunya, el reconeixement legal de la llengua de signes catalana es va obtenir el 21 de juliol de 2009 amb l’aprovació del projecte de la Llei de la Llengua de signes catalana (LSC).
A Catalunya, hi ha uns 25.000 usuaris, dels quals 12.000 són sords. La llengua de signes catalana (LSC) s’usa exclusivament a Catalunya i no és la mateixa que la llengua signes espanyola (LSE).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada