SOM UN INSTITUT PLURILINGÜE

Els alumnes de 3r d’ ESO hem realitzat una enquesta als alumnes d’ESO, de batxillerat i de l’Aula d’Acollida. En total, han contestat 379 persones. El motiu de la consulta, ha estat informar-nos sobre quines són les llengües parlades al nostre centre. Hem analitzat exhaustivament els resultats i hem arribat a les conclusions que, tot seguit, exposarem.

Els alumnes enquestats procedeixen de tots els continents, excepte d’Oceania. Els nascuts al continent europeu sumen un total de 307 alumnes. D’aquests, 286 provenen d’Espanya: 4, de Romania; 4, de Polònia; 3, d’Anglaterra; 3, de Rússia; 2, d’Alemanya; 2, de la República Txeca; 1, d’Itàlia; 1, d’Ucraïna i 1, de Geòrgia.

Els alumnes procedents d’ Europa parlen llengües indoeuropees de tres famílies diferents. Les llengües germàniques són  l’holandès, l’ anglès, i l’ alemany; les llengües eslaves, el rus i el polonès; i les llengües romàniques són, a més del català i el castellà, el romanès, l’ italià i el francès. També hi ha un alumne que té com a  llengua mare la llengua de signes en català.

Els nadius d’Amèrica del Sud sumen un total de 35 estudiants. D’aquests, 22 vénen de l’ Uruguai; 5, de Colòmbia; 3, de Xile; 2, de l’Argentina; 1, de l’Equador i 1, de Veneçuela. Hi ha un alumne de Brasil, país que té com a llengua oficial el portuguès, que també és una llengua romànica. En són 15, els alumnes que provenen d’Amèrica Central, dels quals 8 van néixer a la República Dominicana; 3, a Hondures;  2, a Cuba; 1, a Panamà i 1, a El Salvador. Tots ells parlen variants dialectals de l’ espanyol.

Els nascuts al continent africà són quasi una vintena. Nou provenen de Gambia; 5, del Marroc; 2, de Senegal; 1, de Mali; 1, de Moçambic i 1, de Mauritània. A l’ institut hi ha alumnes que parlen el mandinga, el sarahule i el bambara, llengües de la família congo-nigeriana, i també l’ àrab, que és una llengua semítica.

Només hi ha 3 alumnes asiàtics, dos dels quals provenen del Pakistan i un, de Filipines. Al Pakistan, es parla l’ urdu o urdú, i a Filipines, el tagalo.

Contemplant els resultats veiem que el nostre institut posseeix una gran riquesa de cultures i, conseqüentment, una gran diversitat de llengües. En total, es parlen 18 idiomes, incloent-hi la llengua de signes.

Maitane Fernández, Mar Gibernau i Lorena Herrera

Quin idioma parles?

Em dic Gracjan Tomasz Geppert. Vaig néixer el 15 d’octubre de 1996, a Nowa Sól (Polònia). Vaig emigrar a Espanya fa quatre anys (2008). Però no vaig venir directament a Catalunya. Primer vaig viure a Àvila fins el juny del 2011. Quan vaig arribar a Àvila no sabia res de castellà, però no em va costar gens aprendre’l. Allà vaig tenir molts companys i vaig fer alguns amics.

Quan vaig arribar a Àvila em vaig trobar amb un paisatge despullat, sense arbres. A Polònia vivia en una zona molt humida, així que em va sorprendre que no hi hagués tant de verd allà. A Polònia hi havia molt de boscos i els vaig trobar a faltar, però em vaig adaptar.
En arribar a Blanes, no coneixia ningú, fins que he començat aquest curs. M’he adaptat a la meva classe sense problemes. Els meus companys m‘ajuden si no entenc alguna cosa, i els professors són molt bons amb mi.
Un altre shock. Comparat amb Àvila, Blanes és molt més verd. No li falta res: m’agraden els seus boscos i la barreja de mar i muntanya. Es poden practicar tot tipus d’esports. Espero no haver de canviar de ciutat de nou, perquè hi estic molt a gust aquí.

Gracjan Tomasz Gepper

Skarleth Noemí Zepeda Mairena Skarleth és una noia que va néixer a Tegucigalpa (Hondures). Va venir a Blanes a finals de febrer de l’any passat. Actualment, és alumna de l’aula d’acollida on aprèn el català. A vegades, li costa pronunciar algunes paraules, però es va acostumant amb el temps i la pràctica. La seva llengua materna és el castellà, però utilitza paraules curioses, com per exemple ‘’chavito’’ per a dir ‘’noi” .

Ve de Cavite ( Les Filipines), es diu Lloyd Stephen P.Peumalang i porta dos anys a Espanya. La seva llengua materna és el tagalo. Ens ha explicat que amb la seva família parla dos idiomes, el tagalo i l’anglès, també ens ha dit que al tagalo hi ha paraules del castellà, com per exemple ‘’cuchara’’. Tot i això, li ha costat aprendre el castellà i va a l’Aula d’Acollida a aprendre català.


Ana Osuna

Aula d'Acollida

El curs passat hi havia dues aules d’acollida, però aquest any n’han tret una, per la crisi, i alguns alumnes han hagut d’anar a les classes ordinàries, sense saber parlar bé el català. “Els alumnes que han arribat aquest any provenen majoritàtiament de l’Àfrica, i molts vénen sense escolaritzar”, segons ens ha dit la Núria Bosch. Aquest any els professors han tingut la sort de comptar amb l’ajuda d’una estudiant de pràctiques que ens explica la seva experiència.

Em vaig sentir molt acollida
Em dic Fina i estic estudiant Integració Social, que és un Cicle de Grau Superior. Aquest curs he fet les pràctiques a l’Aula d’Acollida. Quan vaig arribar estava molt nerviosa i una mica espantada, no sabia què havia de fer, com dirigir-me als nens... Sort que tenia la Núria Bosch al meu costat i que em va guiar i animar. També em van donar un cop de mà la Carme Nogué, en Toni Morales i en Jesús Salas. A poc a poc, vaig anar agafant el ritme de l’aula, coneixent-los a tots. Durant aquests mesos hi ha hagut molts canvis, alumnes que ja no necessitaven el reforç de l’aula, altres que han arribat nous, i altres que han tornat al seu país.

Ha estat una experiència molt enriquidora, entre tots han fet que em sentís jo també ben acollida a l’aula. Ja són una part de mi, i ara que ja he acabat les pràctiques els trobaré molt a faltar.

Fina Martínez

Alumnes de l'Aula d'Acollida:

Bakkali, Jihad: El Marroc
Jarra, Mahamadou: Gàmbia
Baragie, Ousaine. Gàmbia
Boykou, Roman: Rússia
Camila Vanesa Cuadra Cataño: L' Uruguai
Dabo, Ibrahima mbay: Senegal
Diallo, Birama: Mali
Drammeh, Fody: Gàmbia
Dukaray, Mahamadou: Gàmbia
Er Rami, Zeneb: El Marroc
Jaiteh, Kausu: Gàmbia
Jaiteh, Kemo: Gàmbia
Mairena, Skarleth: Hondures
Morel Collado Carlos Daniel: República Dominicana
Pastrana Lumany, Lloy Stephen: Les Filipines
Rosca, Cristian: Moldàvia
Sidibeh, Brahem: Gàmbia
Tarawally Baragu, Bintou: Gàmbia
Tarawally Baragy, Fatou: Gàmbia
Touray, Fatpumata: Gàmbia


Ana Lucia Angarita
Oumaima El Kahan

Un nou any a l'Aula d'Acollida

Em dic Madalina Visan però els meus amics em diuen Mady. Vaig néixer l’11 de gener de 1995, a Horezu, que vol dir ‘’arròs’’ en romanès. Vaig arribar a Espanya fa tres anys (2007). Jo no havia pensat mai que aniria a viure a un altre país. Adaptar-me aquí no va ser fàcil, pels idiomes català i castellà. El castellà m’era més fàcil, ja que en sabia una mica; però el català no tant, perquè no sabia ni que existís.

A l’institut, no tenia gaires amics, però quan vaig entrar a l’aula d’acollida, en vaig fer moltíssims. Els professors són molt bons amb mi. Expliquen com déu mana. Els companys són tots estrangers com jo. El que més m’agrada és que es comporten com si fossin els meus germans grans, m’ajuden amb el que no entenc, i jo també faig el mateix, si sé alguna cosa.

El primer any érem uns dinou alumnes. L’any passat van venir de cop quinze alumnes més, en total érem trenta-quatre. A causa de la crisi, alguns han tornat al seu país per sempre. Uns quants han marxat perquè han acabat l’ESO, i uns altres ja no van a l’aula, perquè són uns cracks en llengua catalana.

Madalina Juana Visan

ESPANYAMÀ

Em dic Yenia Mailyn Quiróz, vaig néixer fa setze anys (1.02.1993), a David Chiriquí (Panamà). Vaig arribar a Espanya el 2007. Va ser un dels canvis més sorprenents de la meva vida. Viure a Espanya va ser un repte, i més a Catalunya, ja que parlen català i jo no tenia cap idea que existia aquesta llengua. Primerament, vaig anar a viure a Castelldefels i em vaig matricular a l'IES Les Marines. Va ser dur per a mi, no coneixia ni els companys, ni l'idioma, ni els professors.

Em sentia tan estranya!!! A Castelldefels, la majoria dels meus amics eren llatins, així que em sentia una mica com en el meu país. A l'aula d'acollida tenia diversos companys de diferents regions, persones a les quals mai hagués pensat conèixer. Recordo que tenia un company turc i una companya holandesa, en fi de tots els països. Quan es va acabar el curs, la meva mare em va dir que tornaríem a canviar de lloc per segon cop. Castelldefels és a dues hores de Blanes amb tren, així que la meva mare va viatjar cada dia d'un lloc a l'altre, durant un any i una mica més.

Ara visc a Blanes i estic en un nou institut. Tinc nous companys i nous professors. Al principi, no m'agradava la idea de ser un altre cop “la nova”, era suficient amb la primera vegada. Actualment, encara vaig a l' aula d'acollida on tinc nous companys de diferents procedències. A poc a poc, m'he anat integrant a totes les classes, he fet nous amics, però no perdo el contacte amb els altres companys. Fa un any que sóc a Catalunya i encara tinc nostàlgia del meu país. Per no posar-me trista, ajudo els altres companys d'acollida quan tenen problemes amb el castellà i el català. I ara més que mai, progresso en els meus coneixements de català.

Yenia Quiróz

Dibuixant Sa Palomera

Els alumnes de l'Aula d'Acollida ens presenten els seus dibuixos de Sa Palomera.

El massatge sonor

El massatge sonor, sabeu què és?
Doncs, els alumnes de l’aula d’acollida van poder descobrir-ho gràcies a la demostració que els va oferir Xevi Compte.
El massatge sonor és un tipus de música que equilibra la nostra harmonia i redueix l’estrés.

Fa que ens apropi al silenci gràcies a les vibracions dels instruments que s’utilitzen, com el didgeridoo o els bols tibetans.

Nosaltres vam assistir a una petita part d’aquesta demostració i ens va semblar força interessant. Els alumnes que van veure tota la sessió completa van experimentar tot de sensacions diverses, des d'esgarrifances fins a por, il·lusió, pau, tranquil·litat, pessigolles, felicitat...

Durant una hora hem entrat al món de la música. Ens ha deixat practicar amb instruments. (Adnana Ciurilà)

M’ha agradat molt però he tingut por, esgarrifances. A mi em fan por les esglèsies i totes aquestes coses. (Melina de los Santos)

M’ha agradat l’aigua perquè és molt maco quan es mou amb les vibracions, però l’altra cosa que no m’ha agradat és que em provocava mal de cap. (Allef Santos)

La música em feia sentir vibracions. M’ha agradat molt, estava molt tranquil i amb felicitat. (Alejo Vázquez)

Cristina Calsina i Cristina Vilà

L'Aula d'Acollida

EMIGRAR A OTRO PAÍS: El testimonio de Sofía

En diciembre del 2002, unos familiares muy cercanos abandonaron mi país, Uruguay, para emigrar a España. Tras pasar 2 años, nos dijeron que en España había un nivel de vida más alto, que podríamos vivir mejor, que pensáramos en la idea de viajar.
En el mes de julio del 2004, mi madre tomó una determinación, una decisión que cambiaría nuestras vidas radicalmente: vivir en España.
Mis hermanos y yo, no decíamos nada, pensábamos que es una simple broma, pero veíamos que el tiempo iba pasando y que cada vez iba más en serio. Yo decidí contárselo a mis amigas. La verdad es que fue uno de los momentos más difíciles, decir que las abandonaría, que solamente nos quedaban un par de meses para estar juntas. Mi madre compró los pasajes, eran para el día 23 de octubre del 2004.
El mes de octubre fue el más difícil de vivir, sabía que cuando pasaran 23 días, mi vida cambiaría para siempre.
Un par de días antes de la partida, mis amigos me organizaron fiestas sorpresa. Pasé varias noches en sitios diferentes, de despedida en despedida.

Llegó el día, sabía que en unas horas todo iba a ser diferente. El teléfono no paraba de sonar. Yo tenía miedos. Mis amigas me llamaban y no hacían otra cosa que llorar. El avión salía a las 18.30h. A las 16.00h, me llamó una amiga y me dijo: “Sofía estamos en el aeropuerto María, Vanesa y yo."
Cuando llegué al aeropuerto, bajé del coche, vinieron mis tres amigas. Les di un beso. Vi a un familiar y, cuando iba a saludarlo, salieron casi todos mis compañeros y los de mis hermanos. No nos lo podíamos creer, habían venido incluso sus padres.
Fue el momento en el que reaccioné. Entonces me di cuenta de que ¡sí!, de que no era una broma. Me iba.
El día 24 de octubre del 2004 llegué a España, con la esperanza de un futuro mejor.
Al salir del aeropuerto, vi a mi hermano mayor, al que no veía hacía 7 meses, a mis tíos, a mis primos y a mi abuela a la que hacia tres años que no veía.
En fin, tuve que comenzar mi nueva vida. Vine al Serrallarga, un sitio al que no conocía, y donde no conocía a nadie. El día 12 de noviembre de 2004 comencé 2º de ESO. Los profesores hablaban un idioma extraño para mí. Cuando me preguntaban cómo me llamaba, de dónde era... hacían el esfuerzo de hablar castellano, pero...
Conforme iban pasando los días, algunas de las personas con las que cogí más confianza me enseñaron algunas palabras en catalán.
Al año siguiente, ya sabía hablarlo.

L’Aula d’Acollida: estadístiques

Cada any vénen més immigrants que no coneixen la nostra llengua, els nostres costums i tampoc coneixen a ningú. El nostre institut els rep a l’Aula d’Acollida, on se’ls ajuda a aprendre la nostra llengua i a integrar-se millor. En el nostre centre, l’aula d’acollida va començar el curs 2005-2006. El primer any hi havia alumnes de 5 nacionalitats diferents, durant el curs 2006-2007, de 12; i aquest curs hi ha representats 9 països.

ALUMNES DE L' AULA D'ACOLLIDA PER CURSOS

Curs 2007-08
__________________________________________________
Uruguai 7
Veneçuela 1
Romania 1
Hondures 1
República Dominicana 5
Itàlia 4
Gàmbia 1
Brasil 1
Marroc 2



Curs 2006-07
__________________________________________________
Uruguai 3
Romania 1
República dominicana 3
Itàlia 2
Gàmbia 1
Brasil 3
Marroc 5
Rússia 2
Ucraïna 1
Xile1
França 1
Eslovènia 1


Curs 2005-06
__________________________________________________
Uruguai 2
Gàmbia 1
Marroc 3
Rússia 1
Xile 1

Màlaga 2

Actualment, hi ha alumnes procedents de 27 nacionalitats.

Ioguslàvia 1
França 2
Marroc 12
Uruguai 33
Equador 3
Romania 4
Canadà 1
Brasil 4
Senegal 1
Argentina 13
República Dominicana 6
Veneçuela 1
Xile 6
Gàmbia 2
Xina 1
Turkmenistan 1
Suissa 1
Perú 1
Itàlia 4
Rússia 6
Hondures 1
Geòrgia 1
Colòmbia 1
Països Baixos 1
Índia 1
Ucraïna 4
Bulgària 2
Cuba 1
Regne Unit 3


Sofía González