Premi Distàncies astronòmiques

Un petit grup d’alumnes de 3r d’ESO del nostre centre ha participat en unes activitats d’astronomia proposades per la Universitat de Barcelona i relacionades amb el pas de Venus per davant del Sol, fenomen que va tenir lloc els passats dies 5 i 6 de juny durant la matinada. Des de Catalunya, gairebé no es va veure, no obstant, és d’un gran interès històric ja que s’utilitza per calcular la distància de la Terra al Sol.

Els alumnes que van participar en aquest projecte, amb l’ajuda de dos professors, la Lourdes Vilatimó i en Vicenç Gironès, van reproduir càlculs fets anteriorment per grans científics, per arribar a conclusions aproximades amb mètodes tradicionals. Han tingut la sort que la feina que han fet ha obtingut el reconeixement per part de la UB. I és que han estat premiats per haver realitzat totes les pràctiques correctament i haver-les entregat dins del termini. Cal destacar que aquest premi s’atorga a alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat però, per primera vegada, van fer una excepció i van decidir crear una mena de segon premi per als alumnes de 3r d’ESO del nostre centre. Poden estar orgullosos perquè podran anar a visitar el Centre Astronòmic del Montsec i realitzar tallers d’astronomia.

Per a més informació: http://www.petitsretallsastronomia.blogspot.com.es/

Mar Gibernau Sánchez

Premis La Bona Vida

La Maria Empar Berjaga i l’Adrià Rodriguez, alumnes de segon d’ESO del Serrallarga, van rebre uns premis atorgats pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ja que van quedar en molt bona posició en unes activitats proposades per aquesta entitat i promogudes pel Departament de Tecnologia del nostre centre. El premi va consistir en un e-book, que van rebre per haver quedat en segona posició en dos jocs online. Un era una mena de tetris en el que havien de posar els diferents tipus de brossa en el contenidor adient. I l’altre consistia a tenir tots els vehicles de la ciutat aparcats en pàrquings. 

A més a més, al final de la jornada d’entrega de premis, van sortejar un patinet, que va obtenir l’alumna Ariadna Asensio, acompanyant dels guanyadors. Molts alumnes de 2n A, B i D van participar-hi, de fet, ens han informat que hem sigut l’institut amb més participació. Per aquest motiu, l’institut ha rebut com a premi un forn solar. 

Podeu trobar més informació al web http://www.labonavida.cat/ o a la pàgina Facebook de La Bona Vida.

Lorena Herrera

Concurs literari Sant Jordi 2012

Guanyadors del Concurs literari Sant Jordi 2012

PROSA

Categoria A
Records de vora mar, Martí Extremera Sánchez (2n C)


Categoria B

1r premi: Testigo mudo, Ivan Caño (4t C)
2n premi: Mi palacio mental, Gabriel Cárdenas (4t B)
3r premi: El aeropuerto perdido, Gracjan Geppert (4t C)


Categoria C

1r premi: Encanteri de l'oblit, Marina Serra Boldú (1bat B)

2n premi: Arrugas, Jesús Cruz (1bat A)
3r premi: Después de todo hay salida, Cecilia Cameranesi (2n bat A)


POESIA

El millor tresor, Facundo Rodríguez, (3r D)

Ivan Caño: "No m'ho havia pensat mai que guanyaria"

L’Ivan Caño és un noi de 15 anys, estudiant de 4t d’ESO, que ha estat guardonat amb el Premi Núria Tudela i Penya que atorga la revista Auriga, especialitzada en el llegat grecoromà a Catalunya, pel seu treball “Adaptació teatral i anàlisi de l’enfrontament entre Licàon i Aquil·les”.

De què tracta el teu treball? 

El meu treball és una anàlisi i una dramatització del fragment que relata l'enfrontament entre Licaó i Aquil•les, de La Ilíada d’Homer. Concretament, és un fragment del Cant XXI.

I què o qui et va impulsar a triar el tema?
Vaig llegir La Ilíada, i com havíem de fer un treball per l'optativa de “Cultura Clàssica”, vaig pensar a fer alguna cosa que hi estigués relacionada. El tema el vaig decidir jo, però la professora Montse Nogueras em va ajudar una mica.

Pensaves que guanyaries el premi ?
No m'ho havia pensat mai , ja que competia amb treballs de recerca de batxillerat.

L'any passat vas guanyar el premi Josep Pla que otorga l'institut Martí Carreras de Palafrugell. De gran et veuries escrivint novel•les o altres tipus de llibres?
M'agradaria escriure, ja que m'agrada molt la literatura, però encara no tinc clar el meu futur.

La Ilíada es una epopeya escrita per Homer que relata la guerra de Troya. És del segle VIII a.C.

A continuació, reproduïm un fragment del treball:

Aquil•les amb pas decidit, mirada impenetrable, front arrugat per l’ànim de venjança i les robes tacades de sang, camina entre canyissos que ens indueixen a suposar la proximitat del riu Escamandre.
L’heroi du un bell escut amb múltiples representacions gravades penjat de l’esquena, la llança la porta amb la mà contrària a l’escenari i porta la mà agafada a la beina de l’espasa, que du penjada de la cintura, representant així el seu ànim de lluitar i d’arravatar vides.
De cop i volta, sorgint de enmig dels canyissos i del riu, apareix Licàon. La diferència entre l’heroi aqueu i el fill de Príam es considerable: mentre el primer du robes i armes lluents, l’altre va nu d’armes, sense casc i sense llança. També l’expressió de la gesta d’Aquil•les és confiada i segura, mentre que la de Licàon es agitada pel terror i fatigada després d’haver intentat fugir pel riu.

Pau Caño

Bones Pràctiques Leer.es

Avui s’han fet públics els segells de Bones pràctiques que concedeix el Centro Virtual Leer.es. El nostre centre ha estat doblement premiat.

I) A la categoria d’Educació Secundària, el segell és per al treball proposat per la Lourdes Domenech Audiodiccionario de El Quijote, elaborat pels alumnes de 2n d’ESO de diversificació.

II) Alumnes de 1r, 2n i 4t d’ESO de l’INS Serrallarga han participat aquest any en el projecte Callejeros literarios des de les matèries de Castellà, Català i Educació Visual i Plàstica. Han investigat la vida dels autors que donen nom als carrers de la localitat i n’han llegit, recitat i enregistrat alguns textos. Tota la feina la podeu veure en aquesta página: Guia literària de Blanes.

El projecte també ha rebut el segell Buenas Prácticas que atorga el Centro Virtual Leer.es. en la categoria de treballs cooperatius entre centres del mes de juny.

Jia Jia Wang Liu: un esperit emprenedor

La Jia Jia Wang Liu és la creadora d’un projecte editorial anomenat Estudia chino con Jia La Lulu, que té com a objectiu ensenyar xinès a nenes adoptades. Ha rebut el premi UPF Emprèn, que donen cada any la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Banc Sabadell a joves inventors de projectes empresarials.

Ets xinesa, però només vas viure una part de la teva infància a la Xina.
Sí, vaig viure a la Xina fins als 8 anys, fins que vam venir aquí. Al principi vivíem a Barcelona, però també vam viatjar per altres indrets, perquè el meu pare era cuiner i anàvem on trobava feina: Castelló, València, Vilassar de Mar, i finalment, Blanes.

Com va ser l’etapa que vas viure a la Xina?
Doncs... molt diferent d’aquí. Jo vivia en un poble amb la meva àvia. Quan jo tenia dos anys el meu pare va marxar, perquè va néixer el meu germà. A la Xina, tenir més d’un fill està prohibit. Però com que jo era una nena, van voler tenir un fill baró, i al meu pare no li va quedar més remei que sortir a l’estranger i provar sort.

Què et sembla aquesta mesura de control de la població?
S’han produït grans desequilibris arran d’aquesta política. La gent dels pobles, que té una mentalitat més conservadora, no vol filles i les abandonen. Això ha provocat un problema social: el de les nenes que estan als orfenats. I com que hi ha més nois que noies, n’hi ha molts que no troben dona.

Quan vas venir a España amb 8 anys, com t’imaginaves que seria aquest país?
Jo pensava “que bé, me’n vaig a Europa, un altre món, el primer món!”. Estava molt contenta, molt il·lusionada. Però veure als meus pares treballant durament en un restaurant em causava una certa angúnia.

Et va costar fer amics?
A la meva escola hi havia molt poca gent xinesa, i a mi em consideraven exòtica. I bé, la gent em tractava amb molt d’afecte. Al principi em comunicava amb gestos, amb signes, amb dibuixos... I, a poc a poc, anava avançant en el català i en el castellà i al cap d’un any i escaig ja podia parlar amb els amics.

I després de la primària vas anar a l’institut Serrallarga...
M’encantava anar a l’institut perquè quan feia bé la feina, em felicitaven. A la cultura xinesa els pares són molt diferents, són molt freds, no et diuen res quan fas una cosa bé, però et critiquen quan la fas malament. Aquí hi ha una altra manera d’educar.
Per a mi, el Serrallarga és un lloc molt important. Estic molt agraïda als meus profes. Em van ajudar tant!

Més endavant vas anar a la universitat, però sota una condició que et van imposar els teus pares: estudiar econòmiques.
Ells volien que fes una carrera pràctica. Jo vaig estudiar ADE (Administració i Direcció d’Empreses), i recordo un dia que un professor va dir “heu de tenir una mentalitat molt empresarial, si feu un negoci amb els vostres amics, heu de pensar sempre en maximitzar els vostres beneficis”. Quan vaig escoltar-ho, vaig pensar que allò no era per a mi. Em vaig canviar a econòmiques, i vaig pensar: “amb econòmiques podré canviar alguna cosa al món: fer desenvolupament econòmic per Àfrica, pels països pobres...”.

I vas ser becada a Harvard, oi?
Sí, l’any 2009. Hi vaig estar un any. Harvard és un lloc una mica diferent de la resta del país, perquè és una petita ciutat universitària i la gent és de tot arreu. No és molt representativa de la resta dels EEUU.

Quan vas tornar a Espanya, et va contractar una empresa d’auditories, però tu vas rebutjar el lloc de treball.
Sí. Vaig tenir una crisi existencial i em vaig preguntar “què vull fer, a la vida? Realment és el camí que jo vull seguir, ser auditora i arribar a ser manager o directora de no sé què?”. Jo sabia que no seria feliç, i tres dies abans d’anar a la feina vaig escriure un e-mail de renúncia.

Com s’ho van prendre els teus pares?
Al principi no els ho vaig dir, em sabia greu perquè no ho entendrien. M’havien educat fins als 22 anys i m’havien pagat una carrera. A més, m’havien comprat cinc uniformes, un per a cada dia. Durant dues setmanes no vaig tornar a casa per fer que estava treballant. Fins el dia que em van dir: “Jia, porta el sou”. Al meu pare el va dominar la còlera i em va fer fora de casa.

I va ser a partir d’aquell moment quan va sorgir el teu projecte?
Mentre reflexionava si volia treballar d’auditora o no, vaig pensar que podia fer una cosa que agrupés tot el que jo volia: els nens, l’educació i la Xina. Vaig escriure el bussiness plan en dos mesos i vaig presentar el meu projecte.

Com el definiries?
És el projecte de la meva vida, és el que jo vull, ho és tot. Hi ha música, informació, ensenyament, nens... Consisteix en un mètode per ensenyar xinès a infants. Consta d’un pack amb un CD, un DVD, 1 llibre de cançons, 1 llibre d’exercicis i 10 llibres didàctics.

Els llibres estan destinats a les nenes adoptades o són per a qualssevol nen?
Jo em vaig inspirar en aquest grup, però és per a tothom que estigui interessat en aprendre xinès.

Què va representar per a tu el premi UPF Emprèn?
Al novembre del 2010, em van notificar que jo havia estat la guanyadora. Va ser un suport molt gran des del punt de vista econòmic i també un reconeixement de tota la comunitat universitària de la Pompeu Fabra. El ressò que ha provocat als mitjans de comunicació m’ha animat, em fa veure que el meu projecte pot funcionar, perquè hi ha gent que hi creu.

I ara, què en pensen, els teus pares?
Bé, quan vaig guanyar el premi, els meus pares van estar molt orgullosos. Però més tard em deien: “Jia, això no et donarà diners, vés a treballar en alguna cosa pràctica”. Em van aconsellar que si el projecte no funcionava bé, que reaccionés ràpid i fes una altra cosa.

I tu creus que funcionarà, el teu projecte?
Jo crec que sí. Pot trigar temps; molts projectes empresarials no surten bé a la primera. He de tenir paciència, treballar i donar a conèixer els meus llibres. Jo el que vull veure és que els llibres arriben als nens i que realment aprenen xinès.

Sabem que també fas classes de xinès a nenes adoptades.
Molts pares de filles adoptades volen que aquestes no perdin les seves arrels. Vaig començar a donar classes quan va sorgir el projecte, perquè havia de treballar d’alguna cosa. Abans, quan estudiava a la universitat, ja n’havia donat, de classes particulars

Quan vas arribar a Espanya, t’hauria agradat que algú t’ensenyés xinès?
A casa parlo xinés amb els pares i mirem la TV xinesa, així que he anat mantenint la llengua. Però sí, sí que m’hauria agradat anar a una escola de xinès.

Activitats de Sant Jordi

Aquest Sant Jordi s'han fet diverses acivitats. Per segon any consecutiu i per ampliar la biblioteca, l'AMPA va recollir llibres de lectura en bones condicions. Per cada llibre es va donar un número per a participar en un sorteig. L'aportació d'aquest any ha estat d'uns 130 llibres.

També es van publicar les postals literàries, com és tradició. Al passadís del primer pis del G1, es va instal·lar l'exposició Antología Poética del siglo XX, preparada pels alumnes de 2n de batxillerat.

Els alumnes de 4t d'ESO i batxillerat van assistir al recital Los poetas del 27, la generación de la amistad al Teatre de Blanes, on també es va fer el lliurament de premis del concurs literari de Sant Jordi.

Alumnes de 2n, 3r i 1r de batxillerat i diversos professors van participar a la cursa que va organitzar l'institut Sa Palomera, el divendres 29 d'abril. Hi estaven convidats tots el centres de secundària de Blanes. Alguns dels participants la van fer corrent; altres, caminant.

Javi Abad

PREMIATS A LA MOSTRA 2010

El vídeo L'Herència de Pau Esquirol ha estat un dels guanyadors de LA MOSTRA 2010.

Cristina Vilà guardonada al 7è Premi Argó

2a Regata Interescolar

Els alumnes de vela de l'Institut Serrallarga de Blanes han quedat tercers en la 2ª Regata Interescolar, organitzada pel Club de Vela de Palamós, dissabte 12 de juny de 2010. 
El primer premi se'l va endur l'IES EL PEDRÓ de L’Escala, i el segon, el CEIP LES CLISQUES del Port de la Selva.

Escenari: Venècia

Aquest any, s’ha convocat el 35è concurs literari Josep Pla, a l’institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell. Entre els diversos premis que es lliuraven, Ivan Caño Prades, alumne de 2n d’ESO, va guanyar el premi Josep Pla amb la narració “El violoncel de la Lluna Plena”. El relat va ser una proposta d’escriptura de classe de català, en la qual s’havien de posar en pràctica algunes de les tècniques narratives apreses.
Us deixem amb un fragment, per anar fent boca:

“Feia temps que anava per tots els luthiers de Venècia provant violoncels sense trobar-ne cap que em fes el pes. Un perquè era massa brillant, un altre perquè sonava massa sec, perquè li faltava ressonància, perquè li faltava musicalitat... Vaja, que no trobava el que havia de ser l’instrument de la meva vida, fins que, se’m va acudir anar a mirar a la vella botiga dels Apol•lo. En un temps, m’encantava anar al luthier i trobar-me entre tanta música, de fet, en Giovanni va ser qui em va iniciar en la primera de les arts i qui em va deixar tocar per primera vegada un violoncel. Però des de la seva mort, no havia tornat a trepitjar aquella botiga, fins ara.”

Jesús Cruz

PAU ESQUIROL: “Tampoc sóc tan famós!”

Pau Esquirol, alumne de 2n de batxillerat, ha guanyat el primer premi en la modalitat de vídeo de ficció en la VIII Mostra de Comunicació de Batxillerat Blanquerna-PlayRec, amb el curtmetratge L’herència, basat en els maltractaments d’un pare a la seva filla. Hem parlat amb ell i amb la Carla Pallarès, una de les actrius.

En què consisteix el premi de la VIII Mostra de Comunicació de Batxillerat Blanquerna?
Doncs, en la gratuïtat de la matrícula del primer any a la Facultat de Comunicació Blanquerna. També en l’edició del curtmetratge en format professional i en la projecció a TV3.

Per què vas decidir presentar-t’hi?
Em vaig assabentar de la convocatòria d’aquest premi i vaig veure que el meu treball encaixava amb les bases, per tant vaig decidir presentar-m’hi. En cap moment, vaig pensar que el guanyaria.

Tenies pensats altres temes per al curtmetratge? El de L’herència és molt trist...
Abans de decantar-me per aquest tema tan delicat com és el dels maltractaments de pares a fills, vaig escriure un altre guió amb el qual volia parlar de com la nostra vida està plena de coincidències i de sorpreses. L’argument tenia com a rerefons l’amor entre dos joves, que s’espiaven. No el vaig arribar a rodar, perquè em vaig adonar de la complexitat de les escenes.

On heu gravat el curt?
A Mas Pubill, al veïnat del Puig de la Dona, a prop d'El Vilar, a la casa dels avis d’una amiga. Em van deixar la casa amb tota confiança, la qual cosa agraeixo moltíssim. A més, van col·laborar en alguns aspectes, com ara l’atrezzo, és a dir, en la disposició dels objectes i en el vestuari.

Quant de temps heu trigat aproximadament a gravar-lo?
Carla. Ho vam fer en cap de setmana, durant dos matins de diumenge, des de les 10 fins les 3 o les 4 de la tarda.
Pau. Vaig haver de planificar el rodatge en cap de setmana, perquè la Beatriz, la mare, treballa, i la Carla i jo anem a l’institut. A més, volia rodar de dia, i això només era possible si es feia al matí, tenint en compte que el vaig rodar al novembre, i a la tarda es fa fosc molt aviat.

Carla, tu i la teva mare sou les actrius principals del curt L’herència.
Crec que en Pau es va arriscar molt, ja que va escollir dues actrius inexpertes. La meva mare no havia actuat mai enlloc, i jo havia fet petits papers a l’escola. Actuar va ser molt divertit. A totes dues, ens va agradar molt, fer d’actrius.

N’estàs satisfeta, del teu paper? I la teva mare, què n’opina?
La veritat és que sí. M’ha agradat molt. Em va fer molta vergonya, això sí. Al principi, a la meva mare, li va costar força ficar-se en el paper, però quan va veure el curtmetratge, es va emocionar molt.

Com ha sigut el treball? Vau passar moltes hores junts…
Pau. Sí, la veritat és que sí. Primerament, vaig parlar amb la Carla, per demanar-li si volia ser una de les protagonistes i per plantejar-li la possibilitat que la seva mare fes també un paper. Ens vam veure una tarda, amb totes dues. Els vaig explicar en què consistia i totes dues van acceptar. Tot i que no havien fet mai cap paper, es van animar de seguida. Després va venir el rodatge.
Tot i el temps que hem passat junts, no hi ha hagut problemes, al contrari, elles ho han fet molt bé. Ha estat una experiència nova per a mi. Elles m’ho han posat molt fàcil.

Expliqueu-nos algunes anècdotes o inconvenients que van sorgir durant el rodatge.
Pau. Us diria que vam haver de desmuntar una finestra per poder rodar una de les escenes.
Carla. El que no sabeu és que vam estar més de tres quarts d’hora per escollir la roba que m’havia de posar. La que jo havia previst no li agradava, a en Pau. Al final, després de molts canvis, vaig acabar posant-me la samarreta que duia la meva germana, perquè tenia un aire antic.

Ha sigut difícil, editar el curtmetratge? Aquestes coses normalment requereixen temps…
Pert sort, no gaire, perquè durant l’estiu vaig fer una estada a l’empresa, a TV Lloret. Durant les pràctiques, em van ensenyar les tècniques de muntatge d’arxius audiovisuals, i per tant ja tenia una mica d’experiència. Editar és feina. M’hi he passat moltes hores, però quan gravava, ja tenia una idea de com havia de col·locar les escenes. De fet, en el rodatge vaig seguir l’storyboard, que havia dissenyat.

Sabem que t’han trucat de diferents revistes i diaris. Com ho portes?
Bé, de moment, bé. Tampoc sóc tan famós! Ara bé, em sento una mica estrany al veure que surto al diari o a les revistes. No hi estic acostumat.

Creus que aquest premi t’obrirà portes en el futur?
No ho sé. Ara bé, el premi és una motivació per seguir endavant. Valoro moltíssim el fet d’haver rodat un curtmetratge, perquè ara sé el que representa i espero que en un futur pugui repetir l’experiència i fer-ho millor.

Jéssica Onieva
Anna Armero

Vídeo de ficció premiat

ç

En Pau Esquirol, alumne de 2n de batxillerat és el guanyador de la VIII Mostra de Comunicació de Batxillerat Blanquerna-PlayRec, en la modalitat de vídeo de ficció.

Li donem l'enhorabona!!!

Podeu visitar el seu blog: http://filmspetits.blogspot.com

El agua y sus secretos

Letzy Quiróz es una de las finalistas del concurso Water Prize, por un trabajo de investigación sobre los poliquetos. Quedó en el segundo lugar en el certamen nacional que se celebró en Barcelona, por el que obtuvo un diploma acreditatico y 600€.

Su trabajo consistía en un estudio sobre los poliquetos de aguas saladas en zonas costeras de Cataluña. Los poliquetos, que son vulgarmente llamados "gusanos marinos", son los bioindicadores que cumplen con la función de informar a los biólogos del grado de contaminación del área donde residen o fueron encontrados.

Están divididos en familias, lo que hizo más difícil identificarlos, y más para Letzy, ya que no es una experta. Tuvo la suerte de contar con sus padres, que también son biólogos, de su hermano, de su tutora de recerca Carme Laplaza, que es una profesora "muy apasionada por la naturaleza". Para hacer el trabajo tuvo que buscar muestras en zonas costeras de Cataluña (Sant Adrià del Besós y Poble Nou),  y después analizarlas en el laboratorio. En este sentido, también fue afortunada porque pudo disponer de las instalaciones del CEAB (Centro de Estudios Avanzados de Blanes).

Para participar en el premio, tuvo que traducir el trabajo en inglés, realizar un póster científico y presentar el resultado de sus investigaciones oralmente en inglés.

Stockholm Junior Water Prize, Premio del agua de Estocolmo para jóvenes

El premio Water Prize se entrega a trabajos de investigación que tienen que ver con la calidad del agua, tanto en aguas marinas, como en aguas dulces, como las de los ríos. El Stockholm Junior Water Prize (SJWP) se ha venido concediendo desde 1995, en Suecia. En 1997, el premio se convirtió en un galardón de carácter internacional que se concede al investigador más destacado por su trabajo en el campo del medio ambiente acuático. El premio cuenta con el Patrocinio Real, a través de Su Alteza Real, la Princesa Victoria de Suecia.

MadalinaIoana Visan

La Puça a les Jornades de Premsa Digital a l'Escola

Els dies 16 i 17 d’octubre es celebren a l’IES Menéndez Pelayo de Barcelona i a la Facultat de Ciències de Comunicació de la UAB les Jornades de Premsa Digital a l’Escola, i com La Puça va guanyar el premi Lobo de oro el 2008, ens han convidat a anar a Barcelona a explicar com fem la revista.

Joaquin Lázaro

Víctor Catalan:“SÓC UN ESTUDIANT MÉS I, QUAN ARRIBI A LA UNI SERÉ UNA ALTRA VÍCTIMA MÉS DELS PROFESSORS”

El febrer de l’any passat, la Generalitat de Catalunya va elaborar un projecte per comunicar Blanes i Lloret amb transport públic: un tren, bus, o fins i tot un metro lleuger. Però, el projecte va ser desestimat perquè cap d’aquests mitjans era viable econòmicament.

Víctor Catalan, alumne de batxillerat a l’IES Serrallarga, va decidir fer el seu treball de recerca sobre aquest tema. I va dissenyar el “Tramtordera”, un tren-tramvia que comunica el centre de Blanes amb Lloret i Palafolls, molt més rendible i senzill que un tren, i igual d’eficaç. Aquest projecte ha estat el guanyador de la cinquena edició del Concurs Preuniversitari de la Universitat Internacional de Catalunya. 

Des d’aquí, recolzem la seva idea, i esperem que es realitzi aquest projecte tan innovador i útil per als ciutadans.

El Treball de Recerca és una feina complexe...

En el Treball de Recerca et demanen que aprofundeixis en un tema concret, que facis un treball d’investigació..., i jo vaig fer això. Vaig tenir una idea, i a partir d’aquí, vaig fer una recerca sobre trens i tramvies, vaig demanar informació als ajuntaments i a la Generalitat, vaig dissenyar el projecte del tren-tramvia i en vaig treure conclusions. 

Sabem que el Treball de Recerca es presenta a principis d’any, però quan vas trigar a fer-lo?

Vaig començar el treball el febrer de l’any passat i vaig acabar-lo el desembre. Finalment, el gener el vaig presentar.

Vas demanar ajuda a algun expert?

Vaig demanar ajuda a professors del Sa Palomera, professors del Serrallarga, i a uns quants enginyers que em van aconsellar en les parts més difícils i polèmiques del projecte. He tingut ajuda de dos tipus: acadèmica i moral. També val a dir-ho. 

Tenies aquest projecte en ment des de feia molt de temps?

No, no, què va! Els de 1r de batxillerat tenen sempre un dilema per escollir el tema del treball de recerca, ja que és un treball que tindràs a sobre durant més de mig any, i has de trobar una cosa que realment t’agradi i que t’engresqui, ja que si no, si t’avorreix o no l’agafes amb ganes, pot convertir-se en un veritable malson. Jo vaig tenir la sort que se’m va ocórrer un tema que m’ha agradat i amb el qual he après moltíssim.

Quins programes informàtics has utilitzat? 

Doncs sobretot em vaig haver de barallar amb l’Autocad. És un programa de disseny amb el qual es fan plànols i maquetes. No en tenia ni idea, i com que m’agradaria estudiar arquitectura, i és un programa indispensable per fer aquesta carrera, el treball de recerca em va servir d’excusa per aprendre a fer-lo anar. A més, he utilitzat fulls de càlcul per fer els números i comptabilitzar altres aspectes més tècnics dels projecte (velocitats, temps de trajectes, freqüències).

No tothom guanya un premi per un Treball de Recerca. Creus que has arribat lluny?

No, no crec que hagi arribat lluny, ja que jo vaig fer un Treball de Recerca i m’han donat un premi, perquè el meu treball és una mica diferent.

Quin ha estat el premi?

El premi ha estat el 100% de la matrícula del primer any a la Universitat Internacional de Catalunya, un ordinador portàtil per a mi, més una PDA per a la tutora del meu treball, i un xec per a l’institut.

Sabem que has sortit a la premsa. T’han pressionat molt, els mitjans de comunicació?

No, només m’han demanat informació i explicacions sobre com havia plantejat el meu treball, ja que la comunicació entre Blanes i Lloret és un problema del qual es parla moltíssim.

Quin és el medi més prestigiós que t’ha entrevistat?

El diari de més difusió que m’ha entrevistat és El Mundo, però a mi m’ha fet més il·lusió que s’interessin pel treball els mitjans de comunicació locals o de la zona, com Ràdio Marina, perquè la gent té més accés a una entrevista d’un mitjà de la zona que no una entrevista d’El Mundo.

Creus que t’obrirà moltes portes d’ara endavant?

Je je je, de cap manera... Sóc un estudiant més i, quan arribi a la “uni”, seré una altra víctima més dels professors, així que el fet que m’hagin donat un premi no crec que tingui res a veure que se m’obrin més portes...

Tens intenció de patentar el projecte?

De moment, no el vull patentar (diu rient). Però tinc diverses reunions amb els alcaldes de Blanes, Palafolls, Lloret i Tossa, i he anat a presentar el projecte a algun partit polític. 

 

 Ignasi Navarro

Borja Meléndez

 

Sant Jordi, guanyadors

El dia de Sant Jordi es van repartir els premis del Concurs literari. Aquí teniu els noms dels guanyadors.


Categoría A
1r: Elisabet Cano (2n ESO)
2n: Iván Caño (1r ESO)
3r: Manuel Bueno (1r ESO)


Categoría B
1r: David Gómez (4t ESO)
2n: Borja Meléndez (4t ESO)
3r: Antonio Onieva (4t ESO)



Categoría C
1r: Moisés García (2n bat)
2n: Farah Gayà (2n bat)
3r: Marta Perxachs (2n bat)




El mateix dia, els alumnes de 3r d'ESO de vela van participar en diverses regates. Aquests són els guanyadors:

-Individual masculí, classe "Estel": Roc Aragonés de 3r C

- Individual femení, Classe "Estel": Helena Cuello de 3r C

- Classe "Open Bic": Míriam Martínez de 3r C

- Col.lectiu Classe "Lúdic": Benji Latorre, Àlex Colomer, Xavi Nicolàs, Marc García i Carlos Garzon.

Les activitats que es van dur a terme van ser les següents:

-Marxa Literària a Santa Cristina
-Regates de Vela
-Sortida a Cotlliure
-Esmorzar a la platja i passejada pel passeig de Blanes
-Concurs de Fotografia a Pinya de Rosa
-Representació Teatral : “Un títol val més que 1000 paraules”.
-Torneig de Futbol
-Taller de punts de llibre
-Intercanvi de llibres i roses
-Concert a càrrec d’alumnes de 1r de Batx.
-Lliurament de premis del concurs literari de Sant Jordi

La Puça a altres mitjans

Com sabeu el dia 7 de març vam rebre el Premio Lobo de Oro 2008. Des d'aleshores, la notícia ha arribat a diferents mitjans. 

Podeu escoltar l'entrevista que ens van fer a Flashback setmanal de Ràdio Blanes, programa emès el dia 28 de març.

També ens van entrevistar al programa L'hora L, amb Màxim Castillo, de la Cadena Ser (Girona), emès el dia 13 de març, i a l'informatiu de Ràdio Marina.

Recull de premsa

Web de l'Ajuntament de Blanes (11/03/09): La revista de l'IES Serrallarga guanya el I premi del "Concurso Nacional de Publicaciones Juveniles y Escolares"

Cafè amb llet (exemplar electrònic 206, pàg 62-63): La Puça fa el gran salt

Malgrat Confidencial (11/03/09): La revista de l'IES Serrallarga de Blanes guanya el premi a la millor publicació de tot l'Estat

Diari de Girona (12/03/09): Premien l'IES Serrallarga per la revista La Puça

Diari de Girona (Suplement L'Aula 17/03/09): L'IES Serrallarga de Blanes guanya un premi estatal de revistes juvenils

ButlleTIC, les notícies TIC de la XTEC (12/03/09): La revista La Puça guanya el Premi Lobo 2008

El Mundo (Suplement Aula 27/03/09): Reporteros en construcción

Recvll, núm 1984 (15/03/09): La revista La Puça de l'IES Serrallarga, guanyadora dels Premis Lobo 2008

Actual, núm 171 (08/04/09): La Puça guanya el "Lobo de Oro"

El Punt. cat (09/04/09): "Hem emmarcat totes les portades"

El Punt (11/04/09): "Hem emmarcat totes les portades"

Escuela, núm 3826 (7 de mayo de 2009): Los periódicos de los alumnos

Celobert, núm 68: Rastres: Lourdes Domenech

...............

Aquí podeu escoltar un resum de la comunicació que es va presentar a les XXII Jornadas de Prensa y Educación.

Entrades relacionades: La Puça nominada

PREMI LOBO DE ORO: AQUEST ANY, SÍ!!!!!!!!!!

La Puça ha guanyat el primer premi del Concurso Nacional de Publicaciones Juveniles y Escolares (Premios Lobos 2008), que concedeix l'Asociación de Prensa Juvenil. La nostra publicació forma part del registre de publicacions de l'APJ des del curs 2003-04 i ha estat preseleccionada (2004, 2005, 2007, ) i nominada (2006) en diverses ocasions.A l'edició d'aquest any, s'hi han presentat 1612 revistes. En una primera fase, se'n van preseleccionar 65. D'aquesta llista, només 15 van optar als premis Lobo de Oro, Plata y Bronce. La Puça és la primera revista catalana guardonada en els vint-i-dos anys d'història dels premis.

Han calgut 99 paraules per donar la notícia, ara bé, ens en caldrien un miler per explicar la feina feta durant els set anys que fa que es publica, per contar-vos les anècdotes i els entrebancs, i moltes més, per afegir la llista de tots els redactors i col•laboradors que hi han participat (més de 250). Aquest premi, que ha estat possible gràcies a la participació de tots, és una injecció d’ànims per encarar nous reptes.

Lourdes Domenech

Extracte de l’acta

“Por la labor de innovación tecnológica que este año han llevado a cabo, por el estudio de los distintos estilos periodísticos y por la voluntad de reflejar la vida del centro”.

Revistes premiades

Lobo de Oro: La Puça (Blanes, Girona)

Lobo de Plata: Hogareño (Teruel)

Lobo de Bronce: El segundo andamio (Casetas, Zaragoza)

Menció especial: Alborada (Vigo, Pontevedra)

Menció especial del públic: Pàramo (Íscar, Valladolid)

Nombre d’integrants dels equips de redacció

2002-03: 39 | 2003-04: 47 | 2004-05: 41

2005-06: 37 | 2006-07: 43 | 2007-08: 28

2008-09: 28

La Puça nominada

Procedència de la imatge

La nostra revista ha estat nominada als premis Lobos de Oro, Plata i Bronce que organitza l'Asociación de Prensa Juvenil (APJ). Els premis es donen en el marc d'un congrés que se celebra cada any i en el qual es presenten les publicacions nominades. L'edició d'aquest curs tindrà lloc el mes de gener de 2009.

El concurs té tres fases. En una primera volta es valoren totes les revistes registrades a l'associació i se'n preseleccionen unes 60. D'aquestes, només 15 són nominades. Posteriorment, un jurat qualificat tria les tres guanyadores.

La Puça forma part del registre de publicacions de l'APJ des del curs 2003-04 i ha estat preseleccionada (2004, 2005, 2007, ) i nominada (2006) en diverses ocasions.

Desitgeu-nos SORT!!!