SOM UN INSTITUT PLURILINGÜE

Els alumnes de 3r d’ ESO hem realitzat una enquesta als alumnes d’ESO, de batxillerat i de l’Aula d’Acollida. En total, han contestat 379 persones. El motiu de la consulta, ha estat informar-nos sobre quines són les llengües parlades al nostre centre. Hem analitzat exhaustivament els resultats i hem arribat a les conclusions que, tot seguit, exposarem.

Els alumnes enquestats procedeixen de tots els continents, excepte d’Oceania. Els nascuts al continent europeu sumen un total de 307 alumnes. D’aquests, 286 provenen d’Espanya: 4, de Romania; 4, de Polònia; 3, d’Anglaterra; 3, de Rússia; 2, d’Alemanya; 2, de la República Txeca; 1, d’Itàlia; 1, d’Ucraïna i 1, de Geòrgia.

Els alumnes procedents d’ Europa parlen llengües indoeuropees de tres famílies diferents. Les llengües germàniques són  l’holandès, l’ anglès, i l’ alemany; les llengües eslaves, el rus i el polonès; i les llengües romàniques són, a més del català i el castellà, el romanès, l’ italià i el francès. També hi ha un alumne que té com a  llengua mare la llengua de signes en català.

Els nadius d’Amèrica del Sud sumen un total de 35 estudiants. D’aquests, 22 vénen de l’ Uruguai; 5, de Colòmbia; 3, de Xile; 2, de l’Argentina; 1, de l’Equador i 1, de Veneçuela. Hi ha un alumne de Brasil, país que té com a llengua oficial el portuguès, que també és una llengua romànica. En són 15, els alumnes que provenen d’Amèrica Central, dels quals 8 van néixer a la República Dominicana; 3, a Hondures;  2, a Cuba; 1, a Panamà i 1, a El Salvador. Tots ells parlen variants dialectals de l’ espanyol.

Els nascuts al continent africà són quasi una vintena. Nou provenen de Gambia; 5, del Marroc; 2, de Senegal; 1, de Mali; 1, de Moçambic i 1, de Mauritània. A l’ institut hi ha alumnes que parlen el mandinga, el sarahule i el bambara, llengües de la família congo-nigeriana, i també l’ àrab, que és una llengua semítica.

Només hi ha 3 alumnes asiàtics, dos dels quals provenen del Pakistan i un, de Filipines. Al Pakistan, es parla l’ urdu o urdú, i a Filipines, el tagalo.

Contemplant els resultats veiem que el nostre institut posseeix una gran riquesa de cultures i, conseqüentment, una gran diversitat de llengües. En total, es parlen 18 idiomes, incloent-hi la llengua de signes.

Maitane Fernández, Mar Gibernau i Lorena Herrera

Stefanie Janke: "Berlin, tot i que Blanes és molt bonic"

Stefanie Janke és auxiliar de conversa i treballa dins del Pla Experimental de Llengües Estrangeres (PELE). Prové de Berlin (Alemanya). És la primera vegada que ve a Catalunya. Ajuda als professors titulars de 1r fins a 4t d’ESO i també d'alguns cicles. Fa classes d’anglès i alemany.



Tens experiència com a professora?
No, és la primera vegada que dono classe a un institut.

És difícil ensenyar als joves?
-Sí, ja que els joves només busquen divertir-se i pocs estudien de veritat.

Els professors t’ajuden en allò que has de fer?
-Sí, ho fan molt bé. Els dilluns tenim una reunió per parlar de la feina que haig de fer i també parlem sobre l’actitud dels alumnes.

Quins dies vens?
-Els dilluns, dimecres, dijous i divendres pel matí.

En què consisteix la teva feina?
-Doncs, quatre dies a la setmana faig conversa amb alumnes, perquè aprenguin l'anglès oral i ajudo els que més els costa la gramàtica.

Quants idiomes parles?
-Parlo anglès, alemany, espanyol i una mica de francès.

On has aprés l'espanyol?
-Vaig anar a estudiar-lo a Oviedo i a Salamanca. Aquí també m’ajuden amb paraules que no entenc.

Trobes a faltar als amics d'allà?
-Sí, els meus amics de la universitat.

Blanes o Berlin?
-Berlin, tot i que Blanes és molt bonic.


................................
El Pla Experimental de Llengües Estrangeres de cada centre educatiu és una oportunitat de millorar la llengua estrangera, sigui en anglès, francès, italià o alemany. Té com a finalitat donar suport a l’aprenentatge per projectes, i  a les pràctiques orals. S'emmarca dins el projecte lingüístic del centre i està aprovat pel claustre de professors i el Consell Escolar, amb el compromís de donar-li continuïtat.

Joan Sánchez Pérez

La setmana de l'anglès All in english

“L’English Week és una oportunitat de presentar diferents activitats que es fan a la classe d’anglès i de mostrar-les a la comunitat educativa”, segons afirma la cap de departament de llengües estrangeres, la Mercè Chaler.
Durant la setmana, es van poder veure els treballs realitzats, en diferents llocs del centre.
En els suros de la primera planta del G1, es van penjar els epals dels alumnes de 2n d'ESO i 2n de Batxillerat. També vam poder observar les activitats del projecte Etwinning. A més a més, es van retolar en anglès els espais del centre: biblioteca, cafeteria, aules, sala de professors...
Per tots els passadissos, es van poder veure els graffiti fets pels alumnes de 3r i 4t d’ESO. Els professors d'anglès també van penjar prediccions astrològiques, acudits i diferents estats d’ànim dels seus alumnes. A les portes de les aules, es van enganxar cartells amb cites de diferents autors anglesos, irlandesos i americans. En el vestíbul de la biblioteca, es van poder llegir les entrevistes fetes pels alumnes de primer cicle als seus professors. Els alumnes de 1r d’ESO van crear pòsters sobre animals en perill d’extinció per decorar el G2.
Aquesta iniciativa és pionera en el centre, és el primer any que es fa, però tot sembla indicar que hi haurà futures edicions.

Javi Abad
Martí Esquirol

We live in a global world

"Who's who" and "Tune in", riure i no parar

Els alumnes de l’ESO i Batxillerat vam anar a veure una obra en anglès, diferent segons el grup. Una era “Who’s who”, en la que es van representar unes escenes divertides de la vida quotidiana adolescent, la vida a l’escola, el primer amor, la relació amb els pares... L’altra, “Tune in”, tractava d’un programa diari de televisió pel que passen diferents personatges famosos.

A l’arribada a l’esbarjo la gent estava escampada per la plaça de l’església, per grupets de classe com es normal. Si t’acostaves a algun grup, el que escoltaves era “Bah quin rotllo, si ho sé no vinc, total serà una merda i no entendre res". La majoria pensàvem el mateix, però un cop dins, asseguts a les cadires i mirant com anava avançant l’obra ens vam adonar que era ben divertit. M’atreviria a dir que va ser com una sessió de risoterapia, era riure i no parar. I la por de entendre i no entendre ens va passar, els actors no parlaven amb un vocabulari massa complicat, perquè així tothom els pogués comprendre.

“Tune in” tractava d’un programa de televisió dividit en tres parts. Una consistia en fer una truita espanyola. La Patricia, alumna de 4t, va pujar a l’escenari, sense cap vergonya i parlant una mena de spanglish. L’altra, consistia a col·laborar en uns escena per triar la roba que el presentador s'havia de posar. La nostra col·laboració no va ser molt important, ja que l'estilista escollia tota l'estona el contrari del que dèiem. A l'última s'havia de trobar xicot. En aquesta escena del programa en Marc, l'Alex i el Benji, alumnes de batxillerat, van pujar a l’escenari a lligar una noia, una mica peculiar (era molt lletja!). Finalment, es va quedar amb en Marc. En veure-la, el que va fer en Marc va ser saltar de l’escenari i anar ràpidament a la seva cadira (deuria pensar: “mare meva!"). La veritat és que va ser una estona molt agradable.

Ahinoa Cherino
Eva García
Marina Martínez