Els membres de l'Equip de redacció de La Puça van visitar les instal·lacions de la Indústria Gràfica Montserrat i van poder veure el procés d'impressió de la revista. Ben aviat podreu tenir-la a les mans!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sortida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sortida. Mostrar tots els missatges
divendres, 1 de juny del 2012
divendres, 16 de desembre del 2011
Wala Wala, avui hi ha platja
Era un dia esplèndid. La calor ens esgotava, tot i que estàvem al mes de desembre. Vam iniciar la caminada cap a la Cala Sant Francesc, després d’una hora interessant, durant la qual vam assistir a una xerrada sobre experiments químics. Un cop vam arribar a la platja, vam dinar. El mar estava lluminós i brillant. Quan vam acabar, l’Albert ens va proposar jugar a futbol, al mocador i a volleyball. Els nois no volíem jugar al mocador, però les noies ens van picar i vam estar una bona estona jugant-hi, mentre en Joan Oliva ens feia fotos amb una càmera digital d’última generació. A les 4:30h vam anar tirant cap al centre, les escales del bosc van ser terribles, n’hi ha massa. Va ser un dia fantàstic i molt entretingut
Patricia Giménez i Alex Peña
dimecres, 29 d’abril del 2009
Visita al parc de Sa Riera
Els arbres testimoni, el molí, la deixalleria i la gossera són els quatre espais que van visitar els alumnes de 2n d`ESO, al parc de Sa Riera de Tossa de Mar.
1) Són centenaris, alts i naturals. Estem parlant de cinc arbres testimoni del parc de Sa riera de Tossa de Mar.
El primer és un pi pinyoner, que fa 23’3 m d’alçada i té 300 anys. El segon és una alzina que té la fusta molt dura. Les indústries dedicades a la fusta aprofiten la de les alzines. El tercer és una altra alzina que va caure i s’ha convertit en una soca. D’aquesta en poden créixer 7 o 8 alzines de les quals se n’haurien de tallar 2 o 3. El quart és un arbre testamentat i catalogat. És l’arbre més vell de Tossa. Sobreviu en un clima mediterrani, tot i que és propi de zones atlàntiques.
2) S’utilitza per aprofitar l’energia del gir. Estem parlant d’un molí.
3) A ningú li agrada, és un lloc on les coses es reciclen. És la deixalleria, un lloc on es recullen tots els materials, llevat de la matèria orgànica.
A l’abocador s’hi porten tots els materials que no són reciclats, per això s’ha creat la deixalleria, que és on es reciclen. No fan pudor, i estan tots ven distribuïts.
4) Els abandonen, els deixen “tirats”. Estem parlant de gossos!!!! A la gossera de Tossa, hi ha prop de 136 gossos, provinents de totes les poblacions de la comarca de
Christian Navarro, 2n d’ESO
dilluns, 26 de gener del 2009
Deux jours en France
Les élèves de français de l'IES Serrallarga et Sa Palomera, nous avons fait une sortie en France les jours 10 et 11 décembre.
Nous sommes allés à la ville de Narbone où nous avons vu un marché de Noël. Plus tard nous sommes partis à Beziers. Lá, nous sommes restés longtemps, nous avons déjeuné dans un parc trés grande, le Plateau des Poètes. Nous avons fait les activités d'un dossier et après, pendant le temps libre, nous nous sommes promenés par la ville.
Le soir, nous sommes allés à l'hôtel de Montpellier. Là, nous avons dîné très tôt et nous nous sommes couchés.
Le lendemain nous nous sommes levés de bonne heure. Nous avons visité la ville de Montpellier avec des guides. Nous avons déjeuné un sandwich préparé par l'hôtel et nous sommes allés voir les magasin et le marché de Noël. Nous sommes rentrés à Blanes l'aprés-midi.
Nous avons beaucoup aimé le voyage et nous espérons retourner en France l'année prochain. Vanessa Alvarez et Paula Narro, 1r ESO
dimarts, 18 de desembre del 2007
De Coll Formic a Blanes
El dia 21 de novembre, els alumnes de primer d’ESO, acompanyats pel bon temps, van anar al Montseny per estudiar amb detall el recorregut del riu la Tordera des del seu naixement fins a la desembocadura, al mar Mediterrani, entre Malgrat i Blanes.
Els alumnes van fer experiments amb l’aigua, al curs alt (ja que era l’únic lloc on n’hi havia), per veure els nivells de clor i d'oxigen que contenia, entre d'altres coses.
Van parar a esmorzar i, una mica més tard, van a anar al pont de la Llavina on van veure el riu i van completar parts del seu quadern.
Després de veure el curs mitjà, tocava dinar, i els alumnes es van divertir amb els professors a Santa Margarida.
Per acabar, al tram baix del riu, van veure l'estat dels sediments i van comprovar que l’aigua ja no era tan cristal·lina com al naixement. També van poder adonar-se de quins tipus d’arbres poden viure a la vora d’un riu.
Els alumnes van fer experiments amb l’aigua, al curs alt (ja que era l’únic lloc on n’hi havia), per veure els nivells de clor i d'oxigen que contenia, entre d'altres coses.
Van parar a esmorzar i, una mica més tard, van a anar al pont de la Llavina on van veure el riu i van completar parts del seu quadern.
Després de veure el curs mitjà, tocava dinar, i els alumnes es van divertir amb els professors a Santa Margarida.
Per acabar, al tram baix del riu, van veure l'estat dels sediments i van comprovar que l’aigua ja no era tan cristal·lina com al naixement. També van poder adonar-se de quins tipus d’arbres poden viure a la vora d’un riu.
A tota l’excursió, els alumnes portaven un dossier on apuntaven tot allò que estava relacionat amb l'estat de l'aigua, la vegetació i altres factors que els podien interessar.
Albert Alenyà i Ana Framis
dimecres, 12 de desembre del 2007
LLEGENDES DE GIRONA
Sabíeu que Montjuïc vol dir mont dels jueus? Doncs nosaltres ho vam saber fa poc, quan la professora de l’optativa de Comentari de text ens va portar a classe un escrit que ho explicava. D’aquí vam passar a parlar de la comunitat jueva que hi havia hagut a Girona durant l’Edat Mitjana. I així és com vam llegir altres textos que tractaven del call, les seves llegendes i la seva història. Tampoc deveu saber que en aquest barri de la ciutat, actualment hi ha dos carrers, molt estrets i foscos, que durant segles, havien estat totalment tapats, fins que, arran d’unes obres en una casa veïna, es van descobrir i es van poder localitzar bé mitjançant uns plànols que guardava una iaia a casa seva. Són el carrer de Sant Llorenç i el carrer de Cúndaro. Nosaltres els vam veure el dia 9 de novembre, perquè vam decidir que, abans d’acabar l’optativa, aniríem a Girona.
Vam dedicar un matí a la sortida i vam iniciar el recorregut passant per la muralla, des del carrer del Carme fins a la Facultat de Lletres. Com que queda enlairada, es veuen totes les teulades del barri vell de Giron
a i dels antics convents de monges, que són uns quants. Alguns s’han reconvertit: habitatges particulars, residència de gent gran, centre cultural... i algun encara és realment un convent.
La Facultat de Lletres ens va sorprendre perquè està situada en un edifici molt antic (per cert, també un antic convent, el de Sant Domènec, que havia servit de caserna militar durant molts anys). Té dos claustres molt ben conservats, amb cisterna, i una biblioteca molt gran. No vam pas anar pels passadissos per no molestar.
A la catedral tampoc hi vam entrar (és de pagament i a més, se’ns feia el temps curt), però vam poder veure’n les façanes i l’escalinata. Llavors vam baixar pel carrer de la Força, a l’esquerra de la plaça, baixant de la catedral, ja que allà comença el call i tot el laberint de carrerons estrets i foscos com els que hem comentat abans. Algunes cases particulars antigues tenen unes entrades i uns patis molt luxosos. El mes de maig, es fa una exposició de flors, a tot el barri vell i es veu que aquests patis i d’altres que queden enmig de les cases s’obren al públic perquè els pugui veure (els patis i els muntatges de flors que hi fan els artistes de Girona).
Aquí teniu una fotografia perquè us en feu una idea de com és aquest barri o perquè refresqueu la memòria, si és que ja en sabíeu alguna cosa.
Alumnes de l'optativa de 3r Comentari de text
Vam dedicar un matí a la sortida i vam iniciar el recorregut passant per la muralla, des del carrer del Carme fins a la Facultat de Lletres. Com que queda enlairada, es veuen totes les teulades del barri vell de Giron
a i dels antics convents de monges, que són uns quants. Alguns s’han reconvertit: habitatges particulars, residència de gent gran, centre cultural... i algun encara és realment un convent.La Facultat de Lletres ens va sorprendre perquè està situada en un edifici molt antic (per cert, també un antic convent, el de Sant Domènec, que havia servit de caserna militar durant molts anys). Té dos claustres molt ben conservats, amb cisterna, i una biblioteca molt gran. No vam pas anar pels passadissos per no molestar.
A la catedral tampoc hi vam entrar (és de pagament i a més, se’ns feia el temps curt), però vam poder veure’n les façanes i l’escalinata. Llavors vam baixar pel carrer de la Força, a l’esquerra de la plaça, baixant de la catedral, ja que allà comença el call i tot el laberint de carrerons estrets i foscos com els que hem comentat abans. Algunes cases particulars antigues tenen unes entrades i uns patis molt luxosos. El mes de maig, es fa una exposició de flors, a tot el barri vell i es veu que aquests patis i d’altres que queden enmig de les cases s’obren al públic perquè els pugui veure (els patis i els muntatges de flors que hi fan els artistes de Girona).
Aquí teniu una fotografia perquè us en feu una idea de com és aquest barri o perquè refresqueu la memòria, si és que ja en sabíeu alguna cosa.
Alumnes de l'optativa de 3r Comentari de text
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
