Facebook t'atrapa?

Moltes persones de tot el món ja l’utilitzen per treballar. Quasi 500 milions d’usuaris en tot el planeta tenen Facebook però, encara que sigui una de les xarxes socials més grans del món, també n’hi ha d’altres com Twitter, Messenger, Skype, Hi5 o Tuenti. Per a molta gent de totes les edats, visitar una d’aquestes pàgines i connectar-se diàriament amb persones de diferents punts del món ja és una rutina.

En Blaz, un noi d’uns 14 anys, i la seva mare decideixen anar a comprar un ordinador. El fill té molt clar quins són els requisits: que tingui Internet, Messenger, càmera i molta memòria. Després d’uns dies, la seva mare observa el comportament d’en Blaz. Internet només l’utilitza pel Facebook, pel Messenger parla molt, es baixa cançons i pel·lícules, es fa moltes fotos... En total s’hi està unes 3 hores!!!

Quan la seva mare tenia 14 anys i volia parlar amb els amics, els anava a buscar a casa seva, donaven una volta, prenien un cafè... La mare s’informa amb especialistes i li parlen del fenòmen del “ciberpavo”, que és l’edat en què la tecnologia influeix a l’adolescència. Ella decideix limitar les hores que es connecta, tot i que a ell no li fa cap gràcia.

Facebook és una xarxa social amb una facilitat d’entrada impressionantment alta. És tan fàcil com fer clic a “regístrate”, introduir les teves dades personals i acceptar. A part de la facilitat d’accés, també l’ús és molt senzill, ja que tot està explicat amb molta claredat i és molt fàcil realitzar les activitats que aquesta web ofereix, com ara trobar i registrar amics, xatejar, penjar i etiquetar fotos, jugar “on line”, etc.

Una altra dada rellevant és la gratuïtat. Gràcies a això hi ha moltíssima més gent que el fa servir. Si no fos així, com és el cas dels Estats Units, no tindria tant d’èxit i no se’n parlaria tant. La gratuïtat i la facilitat d’entrada són les principals raons per les quals en Blaz és addicte a Facebook.

Igual que la dinamita, Facebook té aplicacions positives i negatives. Gràcies a aquesta xarxa social, en Blaz pot comunicar-se fàcilment amb la seva família d’Alemanya i s’estalvia un munt de trucades. Però, per culpa de la seva dependència a Internet, el rendiment acadèmic d’en Blaz ha decaigut, i quan la seva mare pica a la porta de l’habitació, el jove contesta de mala manera, s’irrita quan l’aparten del seu segon món.

Quan en Blaz camina pel carrer, recorda un comentari que li van deixar a la foto, i sent unes ganes inextingibles de tornar-se a connectar per respirar l’ambient del món virtual. I per la pantalla, en Blaz és diferent. És més expressiu. És hipòcrita.

Al món real, aquell on quan caus sents veritable dolor, té dificultats per parlar. Hi ha dies que mira de reüll aquella noia que el va afegir com a amic, aquella que li agrada, i a qui no li diu ni un sec “hola”. N’és conscient, de la seva dependència? És un cas aïllat?

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Volíem saber quin ús del Facebook fan els alumnes d’ESO, i aquí teniu els resultats. A tots els cursos la majoria dels alumnes te un compte a Facebook. Sorprèn força que tinguin amics que no coneixen, perquè si no els coneixen, per què els volen tenir agregats? De què parlen, si és que ho fan? Una altra qüestió que interessa destacar és que la majoria es connecta cada dia i molts, més de dues hores!!! Són addictes com en Blaz i no ho saben?

  

Per saber-ne més:

Javi Abad
Manel Bueno
Bernat Martín
Tim Schuurman
Bruno Spinnato

Un ball així d’AMAZING!!(Serra, ¡a bailar!)

Sabeu què és el b-boying?
Doncs, segurament el coneixereu amb el nom de break dance, ja que als anys 60 o 70 es va fer famós aquest nom a partir del títol d’una pel•lícula.
El b-boying és un estil de ball que procedeix d’Amèrica. Tal com ens ha explicat en Ferran Pardo, es compon de diferents passos. Segons ell, tenen diferents noms. Els passos bàsics s’anomenen els up rock. Però si el que es fa és córrer pel terra, els moviments es diuen foodwords. Els moviments de força, és a dir, les acrobàcies són els powermove. Normalment són els que més criden l’atenció. Un exemple seria el famós molí o el twister, que és un dels més difícils de fer. I els que consisteixen a quedar-se quiet uns segons, en una mateixa posició, són els congelats o freeze.
La combinació de tots aquests moviments és el que forma el b-boying, o com dèiem, el break dance.


En Ferran, un especialista del b-boying?
Fa quasi un any que en Ferran va començar a fer break dance, perquè va veure el programa televisiu Fama. Encara que l’estil que hi ballaven no era del tot break dance, li va cridar l’atenció.
Quan es va assabentar que al Centre Juvenil Morralla hi farien classes, i que el monitor seria el campió d’Espanya de b-boying, s’hi va apuntar.
Ell diu que no és un especialista, ja que “una persona que només sap fer powermove, o acrobàcies no es pot dir que faci break dance. Només quan se sap combinar tots els passos, s’arriba a ser un especialista”, segons ens explica.

Veure reportatge fotogràfic

Dolors Ruiz
Elisabet Sarro

TENDÈNCIES:Batallas de gallos i poppin

Sovint surten noves modes o tendències que ens són desconegudes, en sentim a parlar però no sabem ben bé què són. Per aquest motiu, hem volgut informar-nos sobre les batallas de gallos i el poppin, i així explicar-vos en què consisteixen.

Batallas de gallos

L’Edgar i en Víctor estan impacients perquè arribi dissabte per anar a Barcelona a batre’s en una batalla de gallos. Aquest moviment és bastant recent i es va començar a popularitzar l’any 2002 amb la pel·lícula 8 millas, protagonitzada per Eminem.
El que ells faran consistirà a encaixar paraules que rimin, i s’insultaran mútuament; el que deixi pitjor l’altre guanyarà la batalla.
Necessitaran una base instrumental, que normalment controla un DJ, i un presentador que els indiqui quan s’acaben els 60 segons del torn de cadascun. Qui decideix qui guanya és un jurat format normalment per tres persones.
Tot i això, hi ha joves que fan aquestes batalles al carrer i de manera lliure (freestyle) com és el cas d’en Lucero Isla, en Nico Gómez i en Javi Mañas, els quals ens van fer una demostració, que podeu veure en el vídeo que us presentem.

Poppin

Ben segur que algun cop heu vist Michael Jackson ballant, i us ha cridat l’atenció la manera com es mou. Aquesta forma de ballar rep el nom de poppin, que és un estil que prové del hip-hop, i s’assembla al breakdance. Es balla sobretot als barris marginals d’Amèrica.
El poppin consisteix a relaxar i contraure els músculs. Un dels passos bàsics és el backslide “Es una ilusión óptica, caminas hacia atrás simulando que vas hacia delante.” “Siento electricidad” Amb aquestes paraules expressa, en Borja Meléndez , alumne de 3r d’ESO, el que sent quan balla. Fa tres anys que practica per lliure aquest estil, tot mirant vídeos de Michel Jackson. “Hasta ahora no he aprendido a bailarlo bien”, diu modestament.

Cristina Calsina i Cristina Vilà