EXPOJOVE 2012“ Van agafar-nos enveja i, al matí, es van posar a pintar graffitis”

Els estudiants del Cicle Formatiu de Grau Superior de Comerç i Màrqueting van participar a la fira Expojove, amb la instal·lació d’un stand per informar els joves sobre les sortides d’aquest cicle.

Per a ells va ser una nova experiència. Altres anys havien fet la decoració de Nadal a l’entrada de l’institut, però mai havien participat en una exposició d’aquestes característiques. Van decidir fer una bola del món i un vaixell, entre d’altres coses. La Susana Castilla, una de les professores, ens va explicar que l’stand representava un viatge per la història del comerç, des dels dies en què les mercaderies viatjaven pel món en vaixell i arribaven a les nostres costes amb bots a rem, fins a l’arribada de la globalització, representada per la bola del món. Com a detall curiós, aquesta bola no té tots els mars de la geografia, perquè simbolitza que, actualment, en els mercats i en el comerç mundial, no existeix el concepte de distància, tot es pot comercialitzar estigui on estigui.

Tenien poc pressupost. L’Expojove és una activitat on la Generalitat i l’escola hi posen pocs diners i, per tant, van haver de fer moltes coses manualment.

Aquest treball era voluntari. Encara que els puja una miqueta la nota. “Com nosaltres no tenim amics, tenim molt de temps lliure, per això vam fer-ho”, ens va dir un d’ells, irònicament.

Aquesta fira els ha beneficiat per al seu futur laboral, perquè han de saber muntar aparadors d’un negoci i fer muntatges de temes festius. Amb l’stand han aprés, sobretot, a ser creatius. També han gaudit molt, tant preparant-ho tot com muntant-t'ho. “Saber que a la gent li agrada és una gran satisfacció”, ens van comentar. I no només va agradar als joves que anaven a informar-se. “Els de l’stand del costat van veure que el nostre era més original, van agafar-nos enveja i, al matí, es van posar a pintar graffitis al seu stand, per ser més originals”, van explicar-nos com a anècdota, amb un somriure d’orella a orella.

Anna Colomer i Lorena Herrera

Teresa Ramos:“ Tot i que donar voltes també forma part del camí, més val no desviar-se gaire”

Des de ben petita, dibuixava tot el que se li posava per davant. A l’escola, il·lustrava les seves pròpies redaccions i , a casa, aprofitava qualsevol moment per dibuixar. Això, o feia ninots de plastilina. Imitava els dibuixos dels llibres de Mortadelo y Filemón, intentava reproduir les portades de les pel·lícules,... i, ja al Serrallarga, es dedicava a fer dibuixos a les agendes dels companys. Estem parlant de la Teresa Ramos, il·lustradora de llibres infantils com “La rosa de Sant Jordi” (Alfaguara) , “El árbol que no podía sonreír” (San Pablo) o “Paseando junto a ella” (Everest). 

 

Va donar uns quants tombs a la vida. Primer, va començar filologia hispànica a Girona, però per diferents motius va desanimar-se i ho va deixar. I va ser un parell d’anys després que va decidir-se, amb el suport i els ànims d’un gran amic, a fer il·lustració. Va fer un Cicle Formatiu de Grau Superior a l’Escola Pau Gargallo de Badalona i va combinar-lo amb un curs d’il·lustració infantil al Centre de Còmic i Arts Visuals Escola Joso de Barcelona. Quan va acabar el projecte final del cicle, va preparar un book amb els seus dibuixos i els va enviar a diferents editorials i agències. Va tenir sort, perquè a una agència els van agradar i ara ells la representen. La Teresa reconeix que entrar al món de la il·lustració és molt difícil. “Estic molt contenta d’haver-ho aconseguit”, diu.

Abans de posar-se a dibuixar, si no té les idees gaire clares, mira llibres dels seus il·lustradors preferits, com els d’en Roger Olmos o els de la Rebecca Dautremer. Un cop ja ha pres la decisió de pintar, primer fa els esbossos a llapis i després els escaneja per treballar la imatge amb l’ordinador. Abans feia servir acrílics, olis i, fins i tot, tela i papers, però ara treballa digitalment amb el Photoshop i una wacom, una targeta gràfica, que li permet fer coses que amb el mètode tradicional no podria aconseguir. 

 

Ara mateix es guanya molt bé la vida. Està en un moment en el què se li acumulen els encàrrecs i la veritat és que encara no té pràcticament temps de veure la llum del sol, però està molt feliç de tenir tanta feina.

“De vegades penso que ho hauria d’haver fet des d’un començament, que no vaig tenir gens clares les meves opcions de futur, i això no està bé”, ens explica. Però després pensa que el que importa és que al final ha aconseguit arribar on volia. En principi, era el camí més difícil, però ho ha aconseguit i això és reconfortant, i afirma que mai no és tard per fer allò que realment vols. No obstant, ens aconsella “tot i que donar voltes també forma part del camí, més val no desviar-se gaire”.

Lorena Herrera

Formació en Centres de Treball: Formant Treballadors Competents

La funció d’un coordinador de pràctiques és establir vincles entre les empreses i els estudiants de Cicles Formatius. Aquest any, en Rubén Fernández ha agafat el relleu a en Joan Gratovil, l'anterior coordinador.

Enguany, uns 93 alumnes de Cicles han fet entre 310 i 410 hores de FCT (Formació a Centres de Treball). Cada vincle estudiant-empresa es fa a través d'un conveni. Les pràctiques persegueixen dos objectius principals: introduir els alumnes al món laboral i intentar que, quan acabin els estudis, treballin en el sector que han triat. De la FCT també en treuen profit les empreses que acullen els estudiants, perquè representen una font de persones qualificades. De fet, moltes d’aquestes empreses contracten l’alumne un cop ha conclós les pràctiques; aquest és un indicador que  demostra que l’alumne ha treballat bé. Fins i tot, hi ha alguns exalumnes, segons ens ha dit en Rubén, que han muntat la seva pròpia empresa.
La major part de les empreses que col•laboren en la realització de pràctiques són privades (un 80%), la resta són públiques, i algunes es consideren “veteranes”.
El treball de l’alumne, pel qual no rep cap retribució per part de l’empresa (no obstant algunes empreses paguen), és avaluat per un tutor que en fa un seguiment. Cada dia, quan compleix l’horari pactat, l’estudiant anota al seu diari de treball on line el què ha estat fent durant la jornada.

Manel Bueno Agell

A INTERNET NO TOT ÉS FACEBOOK

Un hobbie pot acabar essent un model de vida? En Fabian Mieritz Gutierrez, alumne de 17 anys del Cicle Formatiu Instal•lacions electrotècniques, va començar a interessar-se pel món de la informática, perquè no tenia cap altre entreteniment.
Així, a poc a poc, es va anar convertint en hacker. De hackers, n’hi ha de diferents tipus: els que comencen, els que ja saben força coses, i els experts. En Fabian diu que ell està al grup del mig.
“Ser hacker o aspirant a ser-ho et dona la possibilitat d’arreglar ordinadors, desxifrar codis, fer-se amb contrasenyes…”, afirma convençut.
Tot el que ha aprés aquests ultims anys ho ha fet pel seu compte. Ell només necessita un ordinador, informació i una mica de temps. “Si m`ho proposés podria arribar a tenir futur”, confessa. Nosaltres creiem que si hi dediqués més temps, podria arribar a viure d`aquest món.
Sabem que ell pot arreglar ordinadors, per si no us ho creieu, va arreglar un ordinador del nostre institut, en un moment en què feia molta falta. Per a ell, l'ordinador no és només una afició sinó també, una manera de viure. “Gràcies a l’aburriment, ara en sé més que molta gent”. No en tenim cap dubte.

Tamara Machado