EVOÉH

Ariana Barrabés, cantant, i Jesús Olivares, guitarrista, formen el duet barceloní Evoéh, que porta més de cinc anys treballant amb poesia i música popular espanyola. Federico García Lorca, Miguel Hernández i León Felipe són tres dels grans poetes que estan presents a les seves actuacions. 

Evoéh porta més de cinc anys treballant amb un fort compromís cap a la poesia i la música popular espanyola. L’Ariadna i en Jesús, parella a la vida real, tenen un formació musical exquisida. Ella ha après la tècnica vocal de prestigiosos vocalistes, i en Jesús, a més de tenir el Grau Superior de guitarra clàssica pel Conservatori Superior del Liceu, és un dels membres de l’Orquesta de guitarras de Barcelona. El duet interpreta música de diferents èpoques, llocs i contextos, com ara melodies sefardites, jotes tradicionals, cançons populars de Federico Garcia Lorca, o coplas del mestre Quiroga. També compon cançons plenes de colors tradicionals, inspirades en poetes rellevants de la literatura contemporània. En el seu repertori, no hi falta la poesia de Miguel Hernández, ni la de León Felipe.
El mes de març va sortir a la venda el seu primer disc, que ja està disponible a l’Spotify i a l’I-tunes.

De camí a la Biblioteca Comarcal de Blanes, tothom pensava que no seria res extraordinari, és més, tots pensàvem que ens avorriríem. Però quan vam arribar i vam entrar a la sala Roberto Bolaño, on ens esperava el grup Evoéh, la primera impressió va ser molt bona. Ens va agradar, era un duet de dos joves que viuen d’una manera molt propera la poesia i la música tradicional espanyola. Un cop asseguts, es van presentar i, de cop, un calfred va arribar-nos a tots nosaltres. D’aquella noia no sortia una veu qualsevol, era una veu especial. Durant tota l’actuació, a tots i cadascun de nosaltres se’ns va posar la pell de gallina. Diferents sentiments van aflorar a mesura que avançava l’actuació.

 Eva García i Mar Gibernau

Emiliano Valdeolivas: Cantología recitada

Emiliano Valdeolivas, joglar actual, va recitar diversos poemes clàssics, musicats per ell, entre els quals hi eren diversos romanços de la Edat Mitjana i un tros del Cantar del mío Cid, exactament el Cantar de las Bodas, altres del Renaixement, com , altres del Romanticisme i altres de l’Edat Contemporània, com el burlesc poema ”A una nariz” o els poemes més moderns de Gabriel Celaya i Gloria Fuertes, escriptors i poetes contemporanis. També ens ha fet una demostració de les tècniques que utilitzaven els joglars per a “enganxar” al públic, com deixar un tros amb intriga i després continuar-ho o, fer bromes amistoses. Finalment va recitar un sonet de Blas de Otero, musicat per ell, anomenat “El labio con el que escribo”.

L’Emiliano anava vestit amb una camisa i uns pantalons negres i uns mocassins foscos, també duu una barba que li dóna un aire respectuós i seriós, però en quant a caràcter va ser un home bastant agradable i simpàtic. Duia una guitarra acústica amb la qual va acompanyar la seva veu.

La veu del senyor Valdeolivas era molt potent, greu i tenia diversos registres, veu de baríton, amb la qual recitava poesies d’una manera agradable, amena i activa, amb la qual es va poder apreciar la qualitat dels poemes dins d’una embriagadora veu, molt senzilla i relaxant.

Aquesta activitat va ser realitzada durant la Setmana de Sant Jordi, dins la Biblioteca Comarcal de Blanes.

Giorgio Bonassi

SOM UN INSTITUT PLURILINGÜE

Els alumnes de 3r d’ ESO hem realitzat una enquesta als alumnes d’ESO, de batxillerat i de l’Aula d’Acollida. En total, han contestat 379 persones. El motiu de la consulta, ha estat informar-nos sobre quines són les llengües parlades al nostre centre. Hem analitzat exhaustivament els resultats i hem arribat a les conclusions que, tot seguit, exposarem.

Els alumnes enquestats procedeixen de tots els continents, excepte d’Oceania. Els nascuts al continent europeu sumen un total de 307 alumnes. D’aquests, 286 provenen d’Espanya: 4, de Romania; 4, de Polònia; 3, d’Anglaterra; 3, de Rússia; 2, d’Alemanya; 2, de la República Txeca; 1, d’Itàlia; 1, d’Ucraïna i 1, de Geòrgia.

Els alumnes procedents d’ Europa parlen llengües indoeuropees de tres famílies diferents. Les llengües germàniques són  l’holandès, l’ anglès, i l’ alemany; les llengües eslaves, el rus i el polonès; i les llengües romàniques són, a més del català i el castellà, el romanès, l’ italià i el francès. També hi ha un alumne que té com a  llengua mare la llengua de signes en català.

Els nadius d’Amèrica del Sud sumen un total de 35 estudiants. D’aquests, 22 vénen de l’ Uruguai; 5, de Colòmbia; 3, de Xile; 2, de l’Argentina; 1, de l’Equador i 1, de Veneçuela. Hi ha un alumne de Brasil, país que té com a llengua oficial el portuguès, que també és una llengua romànica. En són 15, els alumnes que provenen d’Amèrica Central, dels quals 8 van néixer a la República Dominicana; 3, a Hondures;  2, a Cuba; 1, a Panamà i 1, a El Salvador. Tots ells parlen variants dialectals de l’ espanyol.

Els nascuts al continent africà són quasi una vintena. Nou provenen de Gambia; 5, del Marroc; 2, de Senegal; 1, de Mali; 1, de Moçambic i 1, de Mauritània. A l’ institut hi ha alumnes que parlen el mandinga, el sarahule i el bambara, llengües de la família congo-nigeriana, i també l’ àrab, que és una llengua semítica.

Només hi ha 3 alumnes asiàtics, dos dels quals provenen del Pakistan i un, de Filipines. Al Pakistan, es parla l’ urdu o urdú, i a Filipines, el tagalo.

Contemplant els resultats veiem que el nostre institut posseeix una gran riquesa de cultures i, conseqüentment, una gran diversitat de llengües. En total, es parlen 18 idiomes, incloent-hi la llengua de signes.

Maitane Fernández, Mar Gibernau i Lorena Herrera