En Blaz, un noi d’uns 14 anys, i la seva mare decideixen anar a comprar un ordinador. El fill té molt clar quins són els requisits: que tingui Internet, Messenger, càmera i molta memòria. Després d’uns dies, la seva mare observa el comportament d’en Blaz. Internet només l’utilitza pel Facebook, pel Messenger parla molt, es baixa cançons i pel·lícules, es fa moltes fotos... En total s’hi està unes 3 hores!!!
Quan la seva mare tenia 14 anys i volia parlar amb els amics, els anava a buscar a casa seva, donaven una volta, prenien un cafè... La mare s’informa amb especialistes i li parlen del fenòmen del “ciberpavo”, que és l’edat en què la tecnologia influeix a l’adolescència. Ella decideix limitar les hores que es connecta, tot i que a ell no li fa cap gràcia.
Facebook és una xarxa social amb una facilitat d’entrada impressionantment alta. És tan fàcil com fer clic a “regístrate”, introduir les teves dades personals i acceptar. A part de la facilitat d’accés, també l’ús és molt senzill, ja que tot està explicat amb molta claredat i és molt fàcil realitzar les activitats que aquesta web ofereix, com ara trobar i registrar amics, xatejar, penjar i etiquetar fotos, jugar “on line”, etc.
Una altra dada rellevant és la gratuïtat. Gràcies a això hi ha moltíssima més gent que el fa servir. Si no fos així, com és el cas dels Estats Units, no tindria tant d’èxit i no se’n parlaria tant. La gratuïtat i la facilitat d’entrada són les principals raons per les quals en Blaz és addicte a Facebook.
Igual que la dinamita, Facebook té aplicacions positives i negatives. Gràcies a aquesta xarxa social, en Blaz pot comunicar-se fàcilment amb la seva família d’Alemanya i s’estalvia un munt de trucades. Però, per culpa de la seva dependència a Internet, el rendiment acadèmic d’en Blaz ha decaigut, i quan la seva mare pica a la porta de l’habitació, el jove contesta de mala manera, s’irrita quan l’aparten del seu segon món.
Quan en Blaz camina pel carrer, recorda un comentari que li van deixar a la foto, i sent unes ganes inextingibles de tornar-se a connectar per respirar l’ambient del món virtual. I per la pantalla, en Blaz és diferent. És més expressiu. És hipòcrita.
Al món real, aquell on quan caus sents veritable dolor, té dificultats per parlar. Hi ha dies que mira de reüll aquella noia que el va afegir com a amic, aquella que li agrada, i a qui no li diu ni un sec “hola”. N’és conscient, de la seva dependència? És un cas aïllat?
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Volíem saber quin ús del Facebook fan els alumnes d’ESO, i aquí teniu els resultats. A tots els cursos la majoria dels alumnes te un compte a Facebook. Sorprèn força que tinguin amics que no coneixen, perquè si no els coneixen, per què els volen tenir agregats? De què parlen, si és que ho fan? Una altra qüestió que interessa destacar és que la majoria es connecta cada dia i molts, més de dues hores!!! Són addictes com en Blaz i no ho saben?
Per saber-ne més:
Javi Abad
Manel Bueno
Bernat Martín
Tim Schuurman
Bruno Spinnato
El rap ho diu tot...
ResponElimina