dijous, 10 de maig del 2012

EVOÉH



Ariana Barrabés, cantant, i Jesús Olivares, guitarrista, formen el duet barceloní Evoéh, que porta més de cinc anys treballant amb poesia i música popular espanyola. Federico García Lorca, Miguel Hernández i León Felipe són tres dels grans poetes que estan presents a les seves actuacions. 

Evoéh porta més de cinc anys treballant amb un fort compromís cap a la poesia i la música popular espanyola. L’Ariadna i en Jesús, parella a la vida real, tenen un formació musical exquisida. Ella ha après la tècnica vocal de prestigiosos vocalistes, i en Jesús, a més de tenir el Grau Superior de guitarra clàssica pel Conservatori Superior del Liceu, és un dels membres de l’Orquesta de guitarras de Barcelona. El duet interpreta música de diferents èpoques, llocs i contextos, com ara melodies sefardites, jotes tradicionals, cançons populars de Federico Garcia Lorca, o coplas del mestre Quiroga. També compon cançons plenes de colors tradicionals, inspirades en poetes rellevants de la literatura contemporània. En el seu repertori, no hi falta la poesia de Miguel Hernández, ni la de León Felipe.
El mes de març va sortir a la venda el seu primer disc, que ja està disponible a l’Spotify i a l’I-tunes.

De camí a la Biblioteca Comarcal de Blanes, tothom pensava que no seria res extraordinari, és més, tots pensàvem que ens avorriríem. Però quan vam arribar i vam entrar a la sala Roberto Bolaño, on ens esperava el grup Evoéh, la primera impressió va ser molt bona. Ens va agradar, era un duet de dos joves que viuen d’una manera molt propera la poesia i la música tradicional espanyola. Un cop asseguts, es van presentar i, de cop, un calfred va arribar-nos a tots nosaltres. D’aquella noia no sortia una veu qualsevol, era una veu especial. Durant tota l’actuació, a tots i cadascun de nosaltres se’ns va posar la pell de gallina. Diferents sentiments van aflorar a mesura que avançava l’actuació.

 Eva García i Mar Gibernau



dimecres, 9 de maig del 2012

PROVES CANGUR


Érem pocs i molts no ens coneixíem. En l’ambient es respirava la curiositat i el nerviosisme dels inexperts i la tranquil·litat dels qui ja hi havien anat altres anys. Ens dirigíem cap a les Proves Cangur, uns exàmens de matemàtiques que es realitzen a tot Catalunya i que tenen com a finalitat potenciar les matemàtiques dirigides als joves. No obstant, per a nosaltres l’objectiu era passar un dia fantàstic a la Universitat de Girona, i gaudir de l’experiència de sentir-nos estudiants universitaris durant unes hores, no com passa a altres escoles que són molt competitives. Tots vam quedar molt satisfets d’aquest petit viatge, i podem estar orgullosos dels nostres resultats. 

 Mar Gibernau

divendres, 27 d’abril del 2012

YEZID ARTETA vino a contarnos su historia



Entramos por la puerta de la biblioteca del instituto Serrallarga y vimos a un hombre de nacionalidad colombiana, que respondía al nombre de Yezid. Comenzó explicándonos que había sido miembro de las FARC, grupo guerrillero que opera en Colombia y en sus alrededores con el objetivo de acabar con la intervención militar y con las desigualdades sociales, políticas y económicas. Para conseguirlo utilizan el robo, la extorsión, el secuestro y el tráfico de armas y de drogas.

El destino te lleva por muchos laberintos. Yo me interesé por escribir en una cárcel en 1996”. ¿En una cárcel? –pensamos-, entonces, accedió a contar la historia que todos estábamos deseando escuchar.

En una de sus marchas por la selva, las fuerzas militares colombianas lo hirieron, lo arrestaron y le impusieron una condena de 10 años de cárcel. “Me amarraron y me trasladaron a una cárcel modelo de Bogotá, una de las más peligrosas del mundo, donde sicarios, asesinos, políticos corruptos y estafadores conviven juntos”. Además, pasaba 23 horas en un calabozo y solo le permitían salir durante una hora.  En esas condiciones, empezó a valorar la vida.

“En el momento en que ves morir a uno de tus amigos, te desvaneces; pero cuando ves muchas más muertes similares, no te queda más remedio que ser fuerte”. Entonces, decidió que todas estas experiencias merecían ser conocidas. Con dicho objetivo, enviaba sus textos a algunos amigos para que los publicaran, pero antes hacía un duplicado, pues no sabía si llegarían a su destino. Escribía en pésimas condiciones, "con un lápiz de un centímetro", puntualizó.

En uno de sus libros plasmó la corrupción de los trabajadores de la cárcel, que mataron a pedradas a un preso. Gracias a ello, consiguió que se supiera la verdad y que la justicia actuara.

Yezid sabía que merecía la cárcel y que tenía que pagar ese precio por sus acciones, pero no se derrumbó y, mediante la lectura y la escritura, consiguió mantenerse cuerdo en un lugar tan frío y hostil como la prisión. Hoy lucha por la paz en su país.

Cristina Gallego, Jaissa Obré i Maria Schön, 2º bachillerato




dijous, 26 d’abril del 2012

Emiliano Valdeolivas: Cantología recitada


Emiliano Valdeolivas, joglar actual, va recitar diversos poemes clàssics, musicats per ell, entre els quals hi eren diversos romanços de la Edat Mitjana i un tros del Cantar del mío Cid, exactament el Cantar de las Bodas, altres del Renaixement, com , altres del Romanticisme i altres de l’Edat Contemporània, com el burlesc poema ”A una nariz” o els poemes més moderns de Gabriel Celaya i Gloria Fuertes, escriptors i poetes contemporanis. També ens ha fet una demostració de les tècniques que utilitzaven els joglars per a “enganxar” al públic, com deixar un tros amb intriga i després continuar-ho o, fer bromes amistoses. Finalment va recitar un sonet de Blas de Otero, musicat per ell, anomenat “El labio con el que escribo”.
L’Emiliano anava vestit amb una camisa i uns pantalons negres i uns mocassins foscos, també duu una barba que li dóna un aire respectuós i seriós, però en quant a caràcter va ser un home bastant agradable i simpàtic. Duia una guitarra acústica amb la qual va acompanyar la seva veu.
La veu del senyor Valdeolivas era molt potent, greu i tenia diversos registres, veu de baríton, amb la qual recitava poesies d’una manera agradable, amena i activa, amb la qual es va poder apreciar la qualitat dels poemes dins d’una embriagadora veu, molt senzilla i relaxant.
Aquesta activitat va ser realitzada durant la Setmana de Sant Jordi, dins la Biblioteca Comarcal de Blanes.
Giorgio Bonassi

Activitats de Sant Jordi



dilluns, 23 d’abril del 2012

Concurs literari Sant Jordi 2012



Guanyadors del Concurs literari Sant Jordi 2012




PROSA
Categoria A
Records de vora mar, Martí Extremera Sánchez (2n C)


Categoria B

1r premi: Testigo mudo, Ivan Caño (4t C)
2n premi: Mi palacio mental, Gabriel Cárdenas (4t B)
3r premi: El aeropuerto perdido, Gracjan Geppert (4t C)


Categoria C

1r premi: Encanteri de l'oblit, Marina Serra Boldú (1bat B)
2n premi: Arrugas, Jesús Cruz (1bat A)
3r premi: Después de todo hay salida, Cecilia Cameranesi (2n bat A)


POESIA

El millor tresor, Facundo Rodríguez, (3r D)


divendres, 20 d’abril del 2012

Sant Jordi 2012


Activitats dilluns 23 d'abril


Postals literàries






dijous, 29 de març del 2012

dilluns, 26 de març del 2012

Estació meteorològica


Dimecres 21 de març, sota una pluja ben fina, es va fer la inauguració de l'estació meteorològica que han construït els alumnes de l'Aula Oberta.


Marisol Ortiz de Zárate, los secretos del libro


A los pocos días de leer el libro titulado La canción de Shao Li, todos los alumnos de primero de ESO fuimos a la cafetería a entrevistar a su autora, Marisol Ortiz de Zárate. Fue interesante, ya que nos contó secretos del libro, como que el nombre de Natalia es el de su hija, y que se inspiró en ella para escribirla.  Airon también representa a su otro hijo, pero en realidad se llama Aitor. Nos contó que de pequeña no tenía pensado ser escritora, que quería ser monja, esta respuesta nos sorprendió a todos. También dijo que cada año viajaba a Londres. Que conocía mucho la ciudad, por eso la historia del libro transcurre allí. El libro no trata de un hecho real, pero los personajes como he dicho anteriormente sí lo son. Marisol pensó que si la Natalia real se hubiera encontrado en la situación de la protagonista hubiera hecho lo mismo que ella.
Nos contó que al principio el título del libro era La cena se enfría, porque Natalia siempre decía que quería comida calentita, pero la editorial lo cambió por el actual, La canción de Shao Li,  que es un título más atractivo. Una cosa que dijo que nos sorprendió fue que este libro ha sido el que más rápidamente ha escrito. Nos dijo que le costó mucho poner la palabra “muerte” en el libro cuando tenía que decir que Shao Li muere. Al principio, iba a poner “se fue a un lugar muy lejano”pero, como el libro era para jóvenes y no era un libro infantil, lo tenía que poner porque los adolescentes deben asumir la muerte como algo natural. Nos contestó más preguntas, nos comentó más secretos sobre el libro, en todo momento fue amable y muy cercana con nosotros. Por último, nos recomendó que leyéramos su otro libro: Cantan los gallos.

Júlia Reyes, 1r ESO